PASSIO IMAGINIS (1)

PASSIO IMAGINIS

Al setmanari Felanitx hi hagut un debat sobre l'autoria del retaule de pedra del segle XV de Sant Salvador de Felanitx que alguns han atribuït a Guillem Sagrera. En una primera carta recordava un document de 1450 trobat per Ramon Rosselló pel que el clergue Jordi Sabet comanava a una mercader que anava a Flandes un retaule de la Passió per un preu que no superés les 150 lliures. Me varen contestar que seria un altre retaule. El 7-6-2019 vaig publicar al Felanitx la meva resposta. És aquesta:

PASSIO IMAGINIS

No sé si contestar les suposicions gratuïtes de Carme Mayol. Suposar que el retaule de la Passió que es comana a Flandes el 1450 seria una pintura per ciutat, sense cap document i sense cap referència a cap visita pastoral, és molt de suposar. Canten papers i menten barbes. Guillem Sagrera no sols era arquitecte i escultor era empresari de la construcció i tenia gent que feia les obres que li encomanaven. Jo no som especialista en art, encara que els llibres d'art me citin per haver identificat el "maestro de las Pedrelas" que era Joan Rosat, però els especialistes en art diuen que les mènsules ornamentals, amb figues de profetes, de la capella de la Passió (avui Sant Francesc) de l'església de Felanitx no poden ser de Guillem Sagrera per la seva baixa qualitat. El retaule de Sant Salvador va esser policromat per Joan Marçol i algú li va atribuir la realització del baix relleus, cosa que avui ningú defensa. El pare Llompart el va atribuir a Huguet Barxa per paral·lelismes estilístics entre els plecs del vestit de Santa Anna del palau de l'Almudaina. No deixa de ser una hipòtesis sense confirmació. El 1450 no podien encarregar el retaule a Guillem Sagrera que feia tres anys que era a Nàpols i prou feines tenia amb el Castell Nou. Tant na Tina Sabater com n'Antònia Juan Vicens, màximes autoritats en escultura gòtica, me diuen que el retaule té evidents trets flamencs i res que recordi a Guillem Sagrera. Na Tina Sabater va dirigir la tesi doctoral de N'Antònia Juan (avui professora de la UIB) sobre escultura gòtica que va publicar amb el títol "Lapiscida vel ymaginarius".

   Onofre Vaquer