martes, 16 de octubre de 2012

COLOM

Al Diario de Mallorca del 16-10-2012, Francesc Domènec insisteix amb els tòpics sobre la catalanitat de Cristòfol Colom derivats dels escrits d’Ulloa i de la imaginació d’aficionats que fabriquen teories sense cap document. Colom i Colombo abans que llinatge era nom, per sant Columbà. El descobridor es deia Cristòforo di Colombo (patronímic) i era genovès com ha estat demostrat  per molts de documents i admès per tota la comunitat científica d’historiadors, els que defensen altres hipòtesis no són historiadors. Podeu veure els articles que vaig publicar a Tribuna d’aquest diari al meu blog (www.onofrevaquer.bogspot.com). Verdera, a Cristóbal Colón, catalanoparlante, retreu que alguns filòlegs que han estudiat el llenguatge colombí no l’hagin comparat amb el català, però ell no ho fa amb el provençal, llengua molt pareguda al català, i reconeix que molt de termes que considera catalans també són castellans però considera que Colom fou el primer que els emprà, el que és molt discutible. Diu Domènec que Hernando, el fill de Colom, amagà l’origen del seu pare obviant que al seu testament diu que el seu pare era genovès.

ESPAÑOLIZAR

¿Què volia dir el ministre Werth quan parlava d’espanyolitzar  els nins catalans?. Pel ministre Ruiz Gallardón que se’ls escolaritzi en castellà si ho demanen els pares. ¿I si els pares demanen que els escolaritzin en búlgar, àrab o xinès, per ser aquesta la llengua materna?. J.F. Conrado de Vilallonga (Diario de Mallorca 16-10-2012) deia que espanyolitzar seria ensenyar als castellans que a Espanya hi ha altres llengües que cal respectar i que discriminar amb el tren, comparant Mallorca amb Galícia, no és espanyolitzar. Pel ministre Fernández Díaz espanyolitzar seria ensenyar la història d’Espanya a Catalunya i als País Basc, ja que segons ell s’ensenya una història nacionalista inventada que no fomenta l’esperit nacional espanyol. Fa uns anys Esperanza Aguirre brindava perquè es torni ensenyar la verdadera historia de Espanya, que en realitat és una història inventada al segle XIX, després de la creació de l’estat espanyol, per la que Espanya és una realitat molt antiga quan no existia abans del XIX, abans existia la monarquia hispànica, on un rei regnava a diversos reines. També al XIX es crearen mites i tòpics a històries de Catalunya i del País Basc. Ho he denunciat al meu llibre Mites i tòpics de la història de Espanya i de Mallorca. El que existeixin aquests històrics plenes de tòpics i llegendes no vol dir que els professors les ensenyin. Qui ha de decidir quina història cal ensenyar han de ser els historiadors, no els ministres.
Onofre Vaquer.