RESPOSTES
Onofre
Vaquer
Dia 10 Guillem
Morro publicava un article on recordava que interpretar els fets històrics amb
la mentalitat del present és un anacronisme, afirmació que sempre he tingut
present, i he citat a Albareda que afirmava que cal fugir del anacronisme de
projectar concepcions recents sobre un passat llunyà i idealitzat sobre la
realitat present i afegia que hi ha hagut una idealització de la situació
anterior a 1714. És un anacronisme interpretar fets del XVIII amb una
mentalitat nacionalista que no existia abans del XIX quan es crearen històries
nacionals farcides de mites, quan Modesto Lafuente s'inventà la història
d'Espanya i Víctor Balaguer la de Catalunya. Els investigadors han desmuntat
els mites però segueixen en la mentalitat de molts de ciutadans. Fa quatre
segles Galileu va demostrar que la Terra donava voltes al Sol, però avui encara
un de cada quatre espanyols creu que el Sol dona voltes a la Terra. La doctrina
pactista catalana s'ha sobrevalorat, les Corts sols les podia convocar i
clausurar el rei, quan Felip V convoca corts el 1701 feia tres quarts de segle
que no s'havien convocat i no s'havien clausurat. No es podia aprovar res sense
el vist i plau del rei. Els privilegis eren concessions reials amb l'encàrrec
del sobirà als seus successors que els respectessin. Però el rei podia legislar
sense consultar les Corts que no foren consultades per les expulsions de jueus
(1492) i moriscos (1609) ni per la implantació de la Inquisició. A Catalunya el
rei no podia imposar nous impostos sense l'aprovació de les Corts que li feien
peticions, principalment la concessió de títols nobiliaris, quan el rei accedia
s'aprovava un donatiu. García Cárcel ha recordat que al pactisme el poble era
un convidat de pedra. El privilegi que les Corts defensaren amb més força serà
que els consellers de Barcelona poguessin estar coberts (amb capell) davant el
rei. Abans del segle XIX l'increment del poder reial era a costa del nobles per
lo que el poble estava amb el rei. De vegades s'ha presentat la guerra civil
catalana de 1462-72 com una lluita de la Generalitat contra l'autoritarisme de
Joan II, però els pagesos de remensa anaven amb el rei, com ha explicat John
Elliott el rei defensava els remenses enfront de la Generalitat que defensava
els grans latifundistes que tenien els pagesos lligats a la terra. Fins i tot
s'ha arribat a dir que s'oposaven a Joan II per ser d'origen castellà (malgrat
ser renét d'un rei català) sense dir que oferiren el trono al rei de Castella.
A l'època no es tenia en compte la nacionalitat d'una persona, no hi havia
problema que Felip d'Anjou fou francès, i més si Carles II l'havia anomenat al
seu testament. A la batalla d'Almansa les tropes franceses anaven comandades
per un anglès (el duc de Berwick) i les angleses per un francès (el marqués de
Ruvigny). El sentiment anti-francès que hi havia a Catalunya era contra els que
entraven cada any a saquejar i contra els teixits francesos. A Mallorca als
corsaris que capturaven naus franceses no els anava bé pau amb França pel que
quan arribà l'esquadra aliada desmuntaren els canons. Molta gent creu que Felip
V donava els principals càrrecs a castellans però primer tindrà ministres
francesos i després italians a la vegada que anomenava captans generals a
estrangers. Segons Caimari entre 1715 i 1808 un 26 %
dels capitans generals de Mallorca són estrangers: 25 % de Flandes, 25 % de
França, 25 % d'Amèrica, 12'5 % d'Irlanda, 12'5 % d'Àustria, varen estar 43 anys
de 94.
A València el general Basset havia
promès als pagesos que l'Arxiduc aboliria els drets senyorials i no haurien de
pagar als senyors, els nobles austriacistes l'empresonaren, els pagesos se'n
adonaren que els havien enganat i quan arribà la batalla d'Almansa cap valencià
hi participà.
