LES ROTES

Setmanari Felanitx 20-5-2019

LES ROTES

ONOFRE VAQUER

Antoni Martorell publicava un interessant articles sobre les casetes de roters. El que no queda clar és l'origen de les rotes degut a que no ho tenia clar l'arxiduc Lluís Salvador que diu que les rotes eren els terrenys menys fèrtils i allunyats, de les cases de les possessions, que generalment tenien una quarterada, que es llogaven. Poques vegades la documentació ens dona l'extensió de les rotes, al segle VI per Felanitx sols la vaig trobar per 30 i oscil·la entre 1,25 i 10 quarterades. A les grans possessions hi havia grans extensions de terra, generalment garrigues, sense conrar i per artigar-les sense desembutxacar capital, els propietaris als roters. Cedien a distints roters trossos de garriga, d'extensió variable, perquè l'artiguessin i tanquessin, durant un període de 9 a 21 anys. El roter havia de treure la garriga sense cobrar res però després la podia conrar per ell sense pagar. Acabat el temps l'havia de lliurar al senyor tancada de paret. Vaig trobar un contracte del 1518 pel que Bartomeu i Andreu Obrador, de Felanitx, establien a Bartomeu Obrador, de Campos, 10 quarterades de garriga que havia d'arrabassar i conrar, tancant-la de paret seca, "sembrareu aquella nou anys e collits aquells la sembrareu sis anys e aquells fruyts sembrereu la maytat". Quan no hi havia contracte escrit es suposava que el període de cessió era de 9 anys. Es solien distingir dos períodes, com 12 i 6 anys, o 8 i 13 anys, durant el primer el roter tenia l'obligació de tancar la rota de paret si la volia sembrar el segon període. Els roters havien de seguir l'ordre de rotació dels sementers de la possessió  i abans de fer paret l'havien de tancar de bardissa. De vegades els propietaris pretenien imposar als roters condicions no imposades als contractes, així el 1563 el propietari de S'Horta pretenia que els roters acabessin la paret abans del temps estipulat i els volia prohibir tenir eres i cans a les rotes perquè feien fugir el bestiar que hi havia a la marina. Després de lliurada la rota, el propietari la podia llogar, generalment es pagava una quartera de blat per quarterada. Vegeu la nostra tesis "Una Sociedad del Antiguo Régimen", t. II (1977), pp. 273-275 i 395-397.