Publicat a Diario de Mallorca
viernes, 15 de enero de 2021
LA CASA DE JOANOT COLOM
Setmanari Felanitx 23-10-2020
ONOFRE VAQUER
L'origen de Joanot Colom, instador de les Germanies, el tractarem a un article,
"Joanot Colom era felanitxer", publicat al programa de Festes de Sant
Agustí del 1991 (Felanitx), on donarem a conèixer el testament del 1512 de la
seva germana Bernadina, resident a Felanitx al igual que la majoria de membres
de la família: la mare Antonina, vda. d'Antoni Colom, el germà Antoni i dues
germanes més. El testament del germà Antoni, casar amb Antonina, del 1522 confirma que es
tracta d'una família resident a Felanitx, tenia un fill Joan i 6 filles
(ARM, P. 6320, f. 193). El 1512 a la talla de ciutat
trobam a Joanot Colom, barrater, a l'illa de mossèn Joanot de Pachs, a la
parròquia de Sant Nicolau (ARM, AH-3015). L'11-10-1518 feia testament Francina,
muller de Joanot Colom, barrater (ARM, P. M-496, f. 96). A l'Arxiu Diocessà a la
sèria "Concessos" hem trobat dues llicències per casar de Joanot
Colom, que ja era viudo. El 29-11-1518 trobam el concés de Joanot Colom, vdo., i Francina, donzella, filla de
Joan Miralles. S'havien de casar a Sant Jaume (ADM, Concessos, Vol. XI). El matrimoni de Joanot
Colom amb Francina Miralles duraria poc. El 17-9-1520 es donava concés a Joanot
Colom, viudo, per casar amb Margarita, donzella, filla d'Antoni Arbona de
Sóller. El 1523 a les informacions sobre
els adictes a la Germania, a ciutat a l'illa de Mn. Nicolau de Quint, parròquia
de Sant Nicolau, trobam a Joanot Colom, barrater, instador i cap de tota la Germania. És difícil
identificar la ubicació de les illetes ja que els noms han canviat moltes
vegades i no es donava els noms del carrers. Als Estims de 1576 hi ha 11
propietaris de cases de llinatge Pachs, dos d'ells donen nom a illetes, Nicolau
de Pachs i Pere de Pachs de Felanitx, devers la plaça del Mercat, darrera Sant
Nicolau, una d'elles, la de Pere, seria més tard Can Berga i després Palau de
Justícia, mentre que la de Nicolau donaria al carrer Verí. Molta gent creu que
la casa de Joanot Colom estava a la plaça del Rosari, antiga de Sant Nicolau
Vell, als Estims hi ha la illeta de Sant Nicolau Vell on trobam 4 barreters i
alguns paraires, per Diego Zaforteza és un error, allà hi havia un solar
procedent de la demolició de la casa de Joan Crespí, primer instador de la
Germania, i considera que estava a la plaça de Verí, avui anomenada F. Chopin,
davant Sant Nicolau. Fa anys hi havia un solar d'una casa derruïda on la Caixa
Postal va construir la seva seu, pensava si allà hi havia hagut la casa de
Joanot. Però si la casa estava a la illeta de Nicolau de Quint i el Ramon Quint
de 1576 era descendent seu, la illeta donava a la baixada de Sant Domingo que
dona a la plaça del Rosari però seria la illeta anterior que per l'alta banda
dona al carrer Quint.
Més difícil és esbrinar on
era la casa on va néixer Joanot a Felanitx. El padrí era Antoni Colom, major, fou
batle el 1476 i morí abans del 1513. El pare Antoni Colom, menor, casat amb
Antonina, fou jurat el 1514, el 1459 establia una casa a Felanitx, confrontant
amb la casa del seu pare Antoni Colom, per dues quarteres de blat (ARM, P.,
G-99, f. 265). El 1472 casava la seva filla Antonina amb Bartomeu Sagrera,
aporta un dot de 40 ll. que el receptor li augmenta en 10 per la seva
virginitat (ARM, P. A. Font, f. 44v-45). Altra filla Bartomeva casà amb Miquel
Bordoy. Dos fills ferien un aprenentatge a ciutat, Joanot com a barrater i
Francesc com a paraire, es quedarien a viure a ciutat, participaren a la
Germania i foren condemnats a mort amb segrest dels seus béns. El fill Antoni
quedà a Felanitx, fou síndic clavari de la Germania, capità a les batalles,
reclús i mort a ciutat junt amb el seu fill Joan, tenia els béns segrestrats
valorats en 200 lliures. Altres agermanats felanitxers als que segrestaren els
béns foren: Antoni Colom de Guillem, Antoni Colom àlies Moro, Joan Colom menor
i Rafel Colom. Sembla que cap d'ells pogué transmetre una casa a un descendent,
a no ser que fossin composats després i pagant una multa recuperar una casa. Els
inventaris no solen donar la situació de les cases. El 1597 moria Antoni Colom
amb casa al carrer de la Mar. Joan Colom de Gabriel, de la possessió La Cova,
el 1689 deixa al fill Gabriel les cases de la vila. A l'inventari de Miquel
Colom d'Antoni el 1627 consten unes cases al carrer Abeurador. Als Estims de
1685 tenen cases amb corral a Felanitx: - Joan Colom, major, a una illeta junt
a l'Abeurador. - Miquel Colom, major, al carrer de l'Abeurador. - Miquel Colom,
menor, al carrer de l'Abeurador. Per la documentació no podem saber on era la
casa on va néixer Joanot Colom.
LA INVENCIÓ D'ESPANYA
El setmanari Felanitx del 8-1-2021 me publica aquest article:
LA INVENCIÓ D'ESPANYA
ONOFRE VAQUER
Com diu Benedict Anderson les nacions són comunitatats imaginades i es solen crear al segle XIX amb els seus mites i amb el que Hobsbawm ha anomenat l'invent de la tradició. Cada vegada hi ha més llibres que desmunten la veracitats dels mites. Jo vaig publicar "Mites i tòpics de la història d'Espanya i de Mallorca" (El Tall, 2010). Hi ha llibres que tracten els mites d'un llarg període històric com els de Álvarez Junco (Mater Dolorosa. La idea de España en el siglo XIX. 2001) o el de Pérez Viejo (Espanya imaginada. Historia de la invención de una nación. 2015), mentre que altres es centren en mites concrets com el del Cil, els de la Guerra del Francés o de la Independència (García Cárcel), o a una regió concreta com els de Jon Juaristi sobre el País Basc. Ara Henry Kamen ha publicat La invención de España. Leyendas e ilusiones que han construido la realidad española (Espasa, 2020). Ell ja havia publicat Del imperio a la decadencia. Los mitos que forjaron la España moderna (2006) i un llibre sobre els mites catalans (España y Cataluña. Historia de una pasión. La Esfera de los Libros, 2015). Analitza mites que agafaren forma al segle XIX com el de Numancia (on la població fou esclavitzada, no s'havia suïcidat), Sagunto, Viriato, Pelayo, Covadonga, per expressar la idea de resistència a l'invasor. També al XIX les llegendes de que els romans crearen Espanya i de que els visigots fundaren la nació. El mite de La Reconquista que s'inventà Modesto Lafuente a mijan segle XIX. El mite del Cid el s'inventà Menéndez Pidal el 1929. Tracta el mite de la Inquisició i el de la conquesta d'Amèrica, on els reis no enviaren cap soldat fins a finals del XVIII, on no es dominava la major part del territori i on les suposades conquestes foren empreses de petits grups aliats amb indígenes contra altres que els dominaven. Cortés va a Mèxic amb 400 homes però se li afegiren 200.000 indis sotmesos pels azteques o mexiques. Almagro va a Xile amb 150 cristians però amb 12.000 indis. El mite del castellà com idioma del suposat imperi, idioma que no aprenien els indígenes ni d'Amèrica ni menys de Filipines, on el portuguès era la llengua franca. L'invent de la nació ha precedit a l'ús nacional de la llengua. A l'Italia unificada el 1860 sols el 3 % de la població parlava toscà que es convertí en italià. A la Corona de Castella molta gent no parlava castellà, els moriscos parlaven àrab, els mariners bascos no entenien el castellà. Menéndez Pidal construeix el mite de la llengua i diu que al castellà s'ha de dir lengua española. Hi ha el mite dels tercios españoles que guanyaven batalles per Espanya, quan la majoria dels soldats no eren espanyols sinó mercenaris estrangers: als exèrcits de Flandes els espanyols eren el 17 %, a la batalla de Pavía (1525) a l'exèrcit de Carles V hi havia14.000 alemanys, 5.000 italians i sols 5.000 espanyols, a la batalla de San Quintín (1557) hi havia un 12 % d'espanyols, un 53 % d'alemanys, un 23 % de flamencs i un 12 % d'anglesos. A Lepanto de 203 galeres cristianes sols 14 eren espanyoles, si bé ho eren 1/3 dels soldats. Analitza la pirateria, sense deixar de banda els corsaris espanyols, la Armada Invencible, i la llegenda negra. A l'alçament anti-francès de 1808 neix la identitat nacional espanyola. A mitjan XIX es patrocinen grans pintures dels grans moments històrics imaginaris. i es posen noms històrics als carrers. A les Corts de Cadis es construeix una nova visió del passat, es presenta com a democràtica la organització política medieval i com una societat tolerant amb tres religions. Per Menéndez Pelayo la fe catòlica era l'essència d'Espanya, poble elegit per Déu, "España evangelizadora de la mitad del orbe, España martillo de herejes, luz de Trento". El mite d'una Espanya totalment cristiana no es sosté, al XVI la majoria dels bascos no eren religiosos, fora de les ciutats hi havia molta superstició i ignorància. No hi ha grans migracions a América abans de 1880, el 1790 sols el 0'2 % de la població de México era de origen hispà.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)