AVORTAMENT-2011

AVORTAMENT-2011.

            El 2009 vaig publicar un article a Tribuna de Diario de Mallorca sobre la penalització i consideració moral de l'avortament al passat (el podeu veure al meu blog:

http://www.onofrevaquer.blogspot.com.es/2011/02/otravez-el-aborto.html). Recordava que a l'Antic Règim l'avortament no estava penalitzat i que els manuals de confessors consideraven lícit l'avortament en alguns suposats: el d'una noble per no infamar el llinatge, el d'una religiosa per no infamar el convent, i en cas de violació.

            Ara voldria afegir els que diuen els primers còdexs penals. No hi ha cap Codi Penal fins el 1822, que sols durà uns mesos pel retorn a l'absolutisme, i aquest al seu article 612 diu que no es considera assassinat que les dones fadrines o viudes que tenen un fill il·legítim, sempre que no hagin pogut donar a llum a casa de refugi, el matin dins les primeres 24 hores, si són dones de bona fama i no corrompudes. Cal recordar que els codis del XIX es considera que per ser persona cal haver viscut més de 24 hores fora del claustre matern. Després s'estableixen diverses penes de reclusió en els casos d'avortament, tant pels que els provoquen com per la dona, sent atenuant que la dona sigui fadrina o viuda de bona fama. No hi haurà altre codi penal fins el 1848 que al seu article 339 estableix presó menor per la dona que avorti, però si és per ocultar la deshonra presó correccional. La llei no era igual per tothom, la gent considerada honorable tenia més drets. Amb la llei d'En Gallardón hi podrem tornar, les dones amb possibles podran anar a avortar a l'estranger, les que no s'ho puguin pagar ho faran a la clandestinitat com a la novel·la Tiempo de silencio, qui no hagi llegit el llibre haurà vist la pel·lícula que és un al·legat contra la penalització de l'avortament.

                                       Onofre Vaquer  

La llei no pot penalitzar tot el que no és moral, i menys on hi hagi llibertat religiosa i conseqüentment diferents moralitats. Avui hi ha entre nosaltres molts musulmans, si alguns d'aquests demanessin que l'Estat persegueixi els que beuen vi o mengen porc, per ser contrari a la seva moral, què diríem ?.

En l'Edat Moderna, en què l'Estat era defensor de la fe i cremava a un heretge si l'Església es ho indicava, l'avortament no estava penalitzat ja que es considerava que no tot el que es considerés pecat havia de ser castigat com consideraven els calvinistes . Si visquéssim al segle XVI, el cardenal Rouco Varela estaria en les presons de la Inquisició acusat d'heretge calvinista. Recordem que per molt menys Bartolomé de Carranza, arquebisbe de Toledo, es va passar 17 anys a les presons inquisitorials. El jesuïta Francisco Suárez deia que el paper de l'Estat era garantir la pau i formar ciutadans, no homes virtuosos.

A la fi del segle XVII eren corrents entre els catòlics opinions com aquestes:

- És lícit procurar l'avortament abans de l'animació del fetus, per temor que la noia sorpresa gràvida, sigui morta o infamada.

- Sembla probable que tot fetus no té ànima racional, mentre està a l'úter, i que només comença a tenir-la quan se li pari; i consegüentment caldrà dir que en cap avortament es comet homicidi.

Sebastià Oliver, frare de l'orde dels mínims, natural de Campos, va escriure un manual de confessors (Exercici de confessors ...), en 7 volums, del qual hi ha manuscrit de finals del XVII i edició impresa de principis del XVIII, que va passar la censura de la Inquisició. Cita autors que consideren que l'avortament és lícit en els següents supòsits: el d'una monja per no infamar el convent, el d'una noble per no infamar el llinatge, el d'una donzella forçada per ser el fetus injust agressor. Considerava que el fetus no estava animat en els 40 primers dies, opinió que sostenien altres autors. Al segle XVI el pare Juan de Pineda escrivia: cosa és de molta consideració, que diuen Aristòtil i Sant Tomàs, que el nen als quaranta dies de la seva concebut, quan se li infon l'ànima racional, no és més gran que una formiga ... mes de la nena diu que fins a entrar en el quart mes no se li infon l'ànima.

Hi ha qui diu que l'embrió és una persona. Al segle XIX, en què l'Estat es declarava catòlic, es fan lleis generals per a tot Espanya (abans cada regne tenia les seves lleis), com el Codi Civil i el Codi Penal, es defineix una persona com a ésser nascut de dona, de manera humana, que hi hagi viscut més de 24 hores separat del claustre matern. Abans no es pot parlar de persones, el fetus no és una persona. Quan es comencen a fer estadístiques de mortalitat infantil no es compten els que han mort abans de les 24 hores. Si es diu que en un embrió hi ha vida també ho podríem dir d'un espermatozoide i, filant encara més prim, dir que el celibat i la castedat és un crim perquè impedeix el naixement d'uns fills.

No entenc com gent que creu ser cristiana prefereixi prendre el bàndol dels que volen apedregar la dona adúltera en comptes de seguir la postura de Crist que va ser la de despenalitzar, en un moment en què la llei deia que calia apedregar aquestes dones fins matar-les. (Publicat en castellà a Diario de Mallorca el 2011)