El setmanari Felanitx del 18-12-2020 publica aquest article
L'ESPANYOLITZACIÓ DE MALLORCA
Onofre Vaquer
Sempre he
sostingut que Espanya, com estat i com a nació, no existeix fins el segle XIX,
que fou un projecte a les Corts de Cadis que no cristal·litzà fins 1835. Ara
l'historiador pollencí Pere Sales, amb qui vaig compartir despatx a la UIB, ha
publicat L'espanyolització de Mallorca (El
Gall Editor, 2020). Les nacions són comunitat imaginades, s'inventen al segle
XIX a partir d'elements preexistents. L'espanyolització està vinculada al
liberalisme que defensa la sobirania nacional enfront a l'absolutisme dels reis
de l'Antic Règim. L'estat-nació imposarà l'exclusivitat o preeminència d'una
identitat, la castellana. Mentre que a l'Antic Règim els soldats eren
mercenaris, fins a Carles III que imposar les quintes, al XIX es mobilitzaran
tots els homes d'una determinada edat convertits en soldats disposats a morir
gratuïtament per assolir els objectius dels governants. La invasió napoleònica
és l'acte de naixement del nacionalisme espanyol. Sales explica com a les
guerres l'agitació patriòtica són un factor d'espanyolització com la Guerra
d'Àfrica de 1859-60 i la Guerra de Cuba (1895-1898). Per facilitar la unió
nacional calia un enemic exterior. Es multipliquen les mostres en favor de
l'exèrcit expedicionari, desfilades de tropes amb arengues de governadors i
bisbes. Tot el poble, tots el partits, tota l'Església, tota la premsa
aplaudeixen les guerres. A la d'Africa, l'Església recupera un vell enemic, els
moros, que la premsa considera bàrbars i bruts, fa rogatives per implorar la
victòria i tedèums per les victòries. No
es fa públic que el mòbil de la guerra són els interessos de la burgesia
mercantil que veien amenaçats els seus mercats pels avanços de França. Els
intents de dotar a Cuba d'autonomia són criticats pels ultracatòlics que deien:
"Los políticos se pasaron a Mahoma, como luego pasaron a Pepe Botella,
como ahora se pasan a los insurectos en el vehículo de la autonomía". Pere
Sales tracta la nacionalització des de l'administració que s'expansiona tant
l'estatal com la municipal i sorgeix una institució nova, la Diputació.
Augmenten els pressuposts i els serveis. Accediran als consistoris persones de
menor capacitat econòmica que abans. Entenien el nacionalisme espanyol com un
factor de modernització. La bandera, que abans sols era per la marina de
guerra, va entrant a altres àmbits. A les guerres civils la portaran els
progressistes (el liberals) enfront als més conservadors (els carlins) que
portaran la blanca amb la creu de Borgonya. A partir de 1844 la bandera
espanyola es posa a les casernes i a partir de 1854 a la façana de l'Ajuntament
de Palma en festes senyalades, desapareix durant el regnat d'Amadeu de Savoia i
la tornen posar al entrar la I República. Pels republicans la bandera havia
perdut el caràcter monàrquic i s'oposaran a que la trepitgin el que porten la custòdia a la processó del
Corpus. Entre 1861 i 1864 es posen noms als carrers en castellà, tant si eren
noms locals (el 65 %) com externs (el 35 %). Els estat-nació funcionen amb
mites i símbols comuns a través d'institucions educatives. El 1850 el 75 % de
la població espanyola era analfabeta i això el comença a canviar la llei Moyano
de 1857. Sorgeixen escoles públiques i les privades, unes regides per
l'església i altres pel moviment obrer o personalitats progressistes com
Guillem Cifre a Pollença o el nostre Mateu Obrador amb Alexandre Rosselló
(l'Escola Mercantil). La religió catòlica es considerava part fonamental de la
nació. Es mitificaren determinats esdeveniments històrics. La història de
Mallorca es presentada com un dels fonaments de l'Espanya actual, liberal,
conservadora y cristiana. Hi ha una aculturació per imposició de dalt i per
adopció des de baix.
