ENTORN DE LA CRISI
Onofre Vaquer Bennasar *
L’any 1974 a la Universitat de la Rábida vaig fer amistat amb un company peruà que tirava pestes contra el Fons Monetari Internacional i el vulgarment anomenat Banc Mundial. Deia que aquests organismes feien recomanacions als països subdesenvolupats o en vies de desenvolupament per conveniència dels països més rics i desenvolupats i que no hi havia que seguir aquestes recomanacions. Uns anys més tard arribà a president del seu país (ara ho torna ser), es deia Alan García. No volgué seguir les recomanacions del FMI i li anà molt malament, es disparà la inflació que, si no record malament, superà el mil per cent i s’enfonsà l’economia. Des de Keynes es recomanava que en temps de crisi l’Estat augmentés la despesa amb obra pública per reactivar l’economia. A Palma el professor italià Amedeo Spadaro recomana augmentar el deute però les circumstàncies financeres internacionals no ho permeten. Ara el FMI i la Unió Europea han obligat a Espanya a reduir el deute públic per evitar que els especuladors financers enfonsessin l’euro. Molta gent critica les mesures preses però a curt termini no se’n podien prendre d’altres. Pensem que per fer una reforma de l’IRPF per fer pagar més als trams superiors, cal fer una llei que no es pot aplicar fins l’any 2011 i que es liquida el 2012. A més les persones més riques tenen societats i sols paguen quan retiren beneficis, mentre van incrementant el patrimoni. Es diu que les societats inverteixen i creen llocs de feina, però tal vegada si hi ha increments patrimonials grossos hauria de fer-les pagar en accions que passarien a l’Estat o als propis treballadors. Està pendent la reforma de l’empresa donant accés als mitjans de producció als treballadors, com exigeix l’article 129 de la Constitució per una esmena de Licinio de la Fuente, un dels siete magníficos fundadors d’Aliança Popular. Degut a que els governs d’Aznar varen privatitzar les empreses estatals (ENDESA, Telefònica...) ara no es poden vendre accions per fer caixa per eixugar el deute.
El Partit Popular, que sempre havia demanat reduir despeses per reduir el deute, s’ha oposat demagògicament a les mesures del govern de retallar despeses, mentre que a altres països europeus els partits conservadors adopten mesures semblats si estan al poder i li donen suport si estan a l’oposició. Quan es comença a parlar de pujar els imposts als més rics s’hi oposen totalment. José Ramón Bauzà, president del PP balear, s’oposa a la proposta del president Antich d’augmentar els impostos autonòmics als més rics, d’incrementar un punt l’IRPF als que cada any guanyen més de 100.000 euros, que són un 6.500. Com sempre el PP sols defensa els més rics. ¿Que proposa el PP?. L’únic que han dit es que hi ha que reduir ministeris, però si les funcions i els funcionaris passen a un altre ministeri l’únic que s’estalvia és el sou del ministre, a no ser que vulguin acomiadar els funcionaris que han aprovat una oposició i que no es prestin els serveis que es prestaven. Han dit que el govern de Rodríguez Zapatero ha fet el major retall social de la Història, però amb 5 anys d’aquest govern les pensions més baixes han pujat 24 punts i amb 8 anys de govern del Partit Popular pujaren 4 punts.
Es parla de la reforma del mercat laboral. Els empresaris parlen d’abaratir l’acomiadament com si això fos suficient per crear ocupació. La crisis espanyola afecta principalment al sector de la construcció que estava sobredimensionant (recordem que a Espanya es construïa més que a Alemanya, França i Itàlia juntes), sector on existeix el contracte d’execució d’obra que no dóna lloc a indemnitzacions per acomiadament. Si no es construeix més és per la saturació del mercat i per la falta de crèdit, no perquè no s’ha fet una reforma laboral. Així com els empresaris constitueixen mútues patronals, pagant unes quotes per fer front a les contingències derivades d’accidents laborals i malalties professionals, podrien crear unes entitats que paguessin les indemnitzacions per acomiadament si l’entitat no les troba altra feina. Si l’entitat patronal el col·loquen a altra feina, a altre empresa, el treballador no rebria indemnització i conservaria l’antiguitat. Les empreses que no acomiadessin treballadors tindrien rebaixes a les seves quotes, com passa amb les assegurances d’automòbils amb els que no tenen sinistres.
N’Emilio Romero deia que en España cuando se aplaude hay que ver contra quien se aplaude. Quan el president Antich prengué possessió a la Llonja el llarg aplaudiment que s’escoltà anava contra la forma de fer política a aquesta comunitat per part del Partit Popular. També quan es vota hi que veure contra qui es vota. Es podria votar contra la corrupció que hi ha hagut a aquesta comunitat la passada legislatura. Certs diaris publiquen enquestes que donen majoria absoluta al Partit Popular a les comunitats on han tingut més casos de corrupció. El portaveu parlamentari de PP balear, Francesc Fiol, va dir que nuestra gente es muy comprensiva y el dia de las elecciones estarà allí. No sé com no li va caure la cara de vergonya, i això que la té molt vermella. És una llàstima que el votant de dretes sigui tan comprensiu amb la corrupció i en canvi els votants progressistes a la mínima es decanten per l’abstenció. M’agradaria saber quin percentatge d’abstenció hi ha a aquestes enquestes publicades. Crec que a l’hora de les eleccions locals i autonòmiques el votant progressista hauria de valorar el que s’ha fet a cada nivell i no deixar-se dur per un sentiment de voler castigar una retallada de despesa del govern de l’Estat, pensant en quina és l’alternativa.
· Historiador i Graduat Social
(Rebutjat per Diario de Mallorca el juny de 2010 fou publicat a Diari de Balears el 2-7-2010)
lunes, 28 de febrero de 2011
OTRA VEZ EL ABORTO
Onofre Vaquer Bennasar
OTRA VEZ EL ABORTO
En 1983 hubo un debate sobre la despenalización del aborto, dos años antes de que se aprobara la ley en algunos supuestos. El 5 de febrero Diario de Mallorca publicaba un magnífico artículo de Félix Pons en el que decía que despenalizar significa que una conducta queda excluida de la persecución penal, sin emitir un juicio moral o ético sobre la misma, y que despenalizar el aborto, en algunos supuestos, es considerar excesivo considerar criminales a las personas que abortan en circunstancias dramáticas y castigarlas. El 10 de febrero Diario de Mallorca publicaba un artículo mío titulado Derecho penal y moral en que exponía la dureza del derecho penal mallorquín de los siglos XV y XVI, castigos que hoy nadie suscribiría como quemar a los homosexuales.
La ley no puede penalizar todo lo que no es moral, y menos donde exista libertad religiosa y consecuentemente distintas moralidades. Hoy hay entre nosotros muchos musulmanes, si algunos de estos pidieran que el Estado persiga a los que beben vino o comen cerdo, por ser contrario a su moral, ¿qué diríamos?.
En la Edad Moderna, en que el Estado era defensor de la fe y quemaba a un hereje si la Iglesia se lo indicaba, el aborto no estaba penalizado ya que se consideraba que no todo lo que se considerara pecado debía ser castigado como consideraban los calvinistas. Si viviéramos en el siglo XVI, el cardenal Rouco Varela estaría en las cárceles de la Inquisición acusado de hereje calvinista. Recordemos que por mucho menos Bartolomé de Carranza, arzobispo de Toledo, se pasó 17 años en las cárceles inquisitoriales. El jesuita Francisco Suárez decía que el papel del Estado era garantizar la paz y formar ciudadanos, no hombres virtuosos.
A finales del siglo XVII eren corrientes entre los católicos opiniones como estas:
- Es lícito procurar el aborto antes de la animación del feto, por temor de que la muchacha sorprendida grávida, sea muerta o infamada.
- Parece probable que todo feto carece de alma racional, mientras está en el útero, y que sólo empieza a tenerla cuando se le pare; y consiguientemente habrá que decir que en ningún aborto se comete homicidio.
Sebastià Oliver, fraile de la orden de los mínimos, natural de Campos, escribió un manual de confesores (Exercicio de confesores…), en 7 volúmenes, del que hay manuscrito de fines del XVII y edición impresa de principios del XVIII, que pasó la censura de la Inquisición. Cita autores que consideran que el aborto es lícito en los siguientes supuestos: el de una monja por no infamar el convento, el de una noble para no infamar el linaje, el de una doncella forzada por ser el feto injusto agresor. Consideraba que el feto no estaba animado en los 40 primeros días, opinión que sostenían otros autores. En el siglo XVI el padre Juan de Pineda escribía: cosa es de mucha consideración, que dicen Aristóteles y Santo Tomás, que el niño a los cuarenta días de su concebimiento, cuando se le infunde el ánima racional, no es mayor que una hormiga… mas de la niña dice que hasta entrar en el cuarto mes no se le infunde el alma.
Hay quien dice que el embrión es una persona. En el siglo XIX, en que el Estado se declaraba católico, se hacen leyes generales para toda España (antes cada reino tenía sus leyes), como el Código Civil y el Código Penal, se define una persona como ser nacido de mujer, de forma humana, que haya vivido más de 24 horas separado del claustro materno. Antes no se puede hablar de personas, el feto no es una persona. Cuando se empiezan a hacer estadísticas de mortalidad infantil no se cuentan los que han muerto antes de las 24 horas. Si se dice que en un embrión hay vida también lo podríamos decir de un espermatozoide y, rizando el rizo, decir que el celibato y la castidad es un crimen porque impide el nacimiento de unos hijos.
No entiendo como gente que cree ser cristiana prefiera tomar el bando de los que quieren apedrear a la mujer adúltera en vez de seguir la postura de Cristo que fue la de despenalizar, en un momento en que la ley decía que había que apedrear a las adúlteras hasta matarlas.
Onofre Vaquer és historiador
(Publicat a Diario de Mallorca el 2008 a Tribuna)
OTRA VEZ EL ABORTO
En 1983 hubo un debate sobre la despenalización del aborto, dos años antes de que se aprobara la ley en algunos supuestos. El 5 de febrero Diario de Mallorca publicaba un magnífico artículo de Félix Pons en el que decía que despenalizar significa que una conducta queda excluida de la persecución penal, sin emitir un juicio moral o ético sobre la misma, y que despenalizar el aborto, en algunos supuestos, es considerar excesivo considerar criminales a las personas que abortan en circunstancias dramáticas y castigarlas. El 10 de febrero Diario de Mallorca publicaba un artículo mío titulado Derecho penal y moral en que exponía la dureza del derecho penal mallorquín de los siglos XV y XVI, castigos que hoy nadie suscribiría como quemar a los homosexuales.
La ley no puede penalizar todo lo que no es moral, y menos donde exista libertad religiosa y consecuentemente distintas moralidades. Hoy hay entre nosotros muchos musulmanes, si algunos de estos pidieran que el Estado persiga a los que beben vino o comen cerdo, por ser contrario a su moral, ¿qué diríamos?.
En la Edad Moderna, en que el Estado era defensor de la fe y quemaba a un hereje si la Iglesia se lo indicaba, el aborto no estaba penalizado ya que se consideraba que no todo lo que se considerara pecado debía ser castigado como consideraban los calvinistas. Si viviéramos en el siglo XVI, el cardenal Rouco Varela estaría en las cárceles de la Inquisición acusado de hereje calvinista. Recordemos que por mucho menos Bartolomé de Carranza, arzobispo de Toledo, se pasó 17 años en las cárceles inquisitoriales. El jesuita Francisco Suárez decía que el papel del Estado era garantizar la paz y formar ciudadanos, no hombres virtuosos.
A finales del siglo XVII eren corrientes entre los católicos opiniones como estas:
- Es lícito procurar el aborto antes de la animación del feto, por temor de que la muchacha sorprendida grávida, sea muerta o infamada.
- Parece probable que todo feto carece de alma racional, mientras está en el útero, y que sólo empieza a tenerla cuando se le pare; y consiguientemente habrá que decir que en ningún aborto se comete homicidio.
Sebastià Oliver, fraile de la orden de los mínimos, natural de Campos, escribió un manual de confesores (Exercicio de confesores…), en 7 volúmenes, del que hay manuscrito de fines del XVII y edición impresa de principios del XVIII, que pasó la censura de la Inquisición. Cita autores que consideran que el aborto es lícito en los siguientes supuestos: el de una monja por no infamar el convento, el de una noble para no infamar el linaje, el de una doncella forzada por ser el feto injusto agresor. Consideraba que el feto no estaba animado en los 40 primeros días, opinión que sostenían otros autores. En el siglo XVI el padre Juan de Pineda escribía: cosa es de mucha consideración, que dicen Aristóteles y Santo Tomás, que el niño a los cuarenta días de su concebimiento, cuando se le infunde el ánima racional, no es mayor que una hormiga… mas de la niña dice que hasta entrar en el cuarto mes no se le infunde el alma.
Hay quien dice que el embrión es una persona. En el siglo XIX, en que el Estado se declaraba católico, se hacen leyes generales para toda España (antes cada reino tenía sus leyes), como el Código Civil y el Código Penal, se define una persona como ser nacido de mujer, de forma humana, que haya vivido más de 24 horas separado del claustro materno. Antes no se puede hablar de personas, el feto no es una persona. Cuando se empiezan a hacer estadísticas de mortalidad infantil no se cuentan los que han muerto antes de las 24 horas. Si se dice que en un embrión hay vida también lo podríamos decir de un espermatozoide y, rizando el rizo, decir que el celibato y la castidad es un crimen porque impide el nacimiento de unos hijos.
No entiendo como gente que cree ser cristiana prefiera tomar el bando de los que quieren apedrear a la mujer adúltera en vez de seguir la postura de Cristo que fue la de despenalizar, en un momento en que la ley decía que había que apedrear a las adúlteras hasta matarlas.
Onofre Vaquer és historiador
(Publicat a Diario de Mallorca el 2008 a Tribuna)
¿ESTÀ EN PERILL EL CASTELLÀ?
Onofre Vaquer Bennasar
¿ESTÀ EN PERILL EL CASTELLÀ?
Darrerament ha aparegut un manifest d’intel·lectuals en defensa del castellà a comunitats autònomes amb llegua pròpia. El PP ha anunciat la presentació al Congrés de Diputats una iniciativa per garantir l’ús del castellà a tota Espanya, per frenar les traves que es posen a la llengua comuna de tots els espanyols a Catalunya i Balears. Dir que aquí el castellà està en perill si es donen classes en català sols es pot fer des de la ignorància o la mala fe. A Mallorca hi ha gent que fa 40 anys que hi viu que no parlen el català, inclús diuen que no l’entenen, perquè ningú els ha parlat mai en català. Hem tingut la mala costum de parlar sempre en castellà als castellanoparlants, i així no han aprés la llengua. Els matrimonis entre mallorquins i castellano-parlants han parlat sempre en castellà als fills. Si miram la cartellera veiem que als cinemes totes les pel·lícules es fan en castellà, la majoria de diaris s’editen en castellà, la majoria de cadenes de televisió són en castellà, la majoria de gent que escoltam pel carrer i als patis de les escoles parla en castellà. Si anam a comprar a una botiga els dependents s’adrecen en castellà, al igual que els funcionaris que estan darrera un taulell. Si els parles en mallorquí n’hi ha que et diuen “Perdón”, que vol dir que te perdonen la vida i que parlis en castellà que si no no t’entenen. I això passa a conselleries del Govern Balear com Agricultura i Educació. De vegades veus darrera un taulell dues persones parlant en castellà i les dues són catalanoparlants (si parles amb elles et contesten en català). Un alumne de CAP va anar a fer pràctiques a un institut de Mallorca i va descobrir amb sorpresa que els alumnes creien que el català era una llengua morta, com el llatí, no es creien que hi hagués gent que encara parli català fora de la classe de català. Els diaris publicaren una carta d’Anastasia Shelyakina (al Diario de Mallorca el 17-9-2006), una russa que no la volien atendre a una botiga de Portocristo per parlar català, quan va dir que era estrangera la volien atendre en alemany o anglès, però no la volien deixar parlar en català. Per cert, treballà a un hotel i fou acomiadada per deixar notes pels serveis tècnics en català. S’ha parlat d’una agressió a Cala Dor a un carter per parlar en català. ¿Qui creu que el castellà està perill entre nosaltres?.
El que està en perill és el català i per això és necessari que l’ensenyança es faci en català. Jo som catedràtic d’institut i professor associat d’universitat, i fa anys que faig les meves classes en català. Enguany he tingut un curs d’ESO de 26 alumnes, dels que 24 eren estrangers i 2 mallorquins. Estant el llibre en català i fent esquemes a la pissarra els alumnes no tenen cap problema. De vegades després de dir una frase en català l’he dita en castellà i els alumnes m’han dit que no la digui en castellà. A mitjan curs vingué una alumna de Santo Domingo que no sabia res de català, al mes i mig tinguérem un examen i li vaig dir que el fes en castellà, però el va voler fer en català i va aprovar. Els alumnes parlen poc en català, sobre tot entre ells, però l’entenen i l’escriuen. Un alumne que sempre m’ha parlat en català és un saharauri que té la família a un campament d’Argèlia i que no es quedarà a viure a Mallorca. Els que volen que es donin les classes en castellà parlen de la llibertat dels pares. Al nostre institut hi ha bastants d’alumnes búlgars, si els paren ho demanen ¿els hem de fer la classe en búlgar?, I si els pares demanessin que els fills no fessin matemàtiques, ¿no n’han de fer?. Si haguéssim de fer cas a aquells que no volen reconèixer que aquí tenim una llengua pròpia, mai, a ca nostra, podríem parlar la nostra llengua. És curiós que a l’institut tots els alumnes, molts d’ells estrangers, em fan els exàmens en català i a la universitat alumnes mallorquins de moltes generacions, que parlen català, em fan els exàmens en castellà. A la UIB, un any vaig tenir un alumne que va venir de Cantàbria per un curs, dins un d’aquests programes d’intercanvi, no va tenir cap problema per seguir les classes en català i va treure excel·lent. Altre any, després de donar la primera classe d’Història Moderna de Balears, un alumne nord-americà em va dir que es matricularia a l’assignatura si la classe fos en castellà però que podia matricular-se d’una altra assignatura, cosa que li vaig recomanar i vaig perdre 100.000 pessetes que m’hauria pagat la seva universitat si l’hagués acceptat com alumne. Emprar el català no significa oblidar el castellà. Molts de llibres que llegim estan en castellà. Jo a Mallorca escric en català però si vaig a un congrés a Màlaga present la comunicació en castellà, i si publico un article a una revista de la Universitat de Salamanca ho faig en castellà. Els meus llibres escrits en català es llegeixen fora; a Itàlia no m’entenen si els parlo en català però si entenen els escrits.
Defensar la nostra llengua no té res a veure amb fer concessions al nacionalisme radical com diu el PP. Es pot defensar la normalització lingüística sense ser nacionalista. Les postures intransigents de sectors del PP són les que provoquen reaccions nacionalistes (amb el govern d’Aznar, Esquerra Republicana de Catalunya passà d’un a 8 diputats).
Onofre Vaquer és historiador
(Enviat a Diario de Mallorca el 5-8-2008 fou publicat a Tribuna)
¿ESTÀ EN PERILL EL CASTELLÀ?
Darrerament ha aparegut un manifest d’intel·lectuals en defensa del castellà a comunitats autònomes amb llegua pròpia. El PP ha anunciat la presentació al Congrés de Diputats una iniciativa per garantir l’ús del castellà a tota Espanya, per frenar les traves que es posen a la llengua comuna de tots els espanyols a Catalunya i Balears. Dir que aquí el castellà està en perill si es donen classes en català sols es pot fer des de la ignorància o la mala fe. A Mallorca hi ha gent que fa 40 anys que hi viu que no parlen el català, inclús diuen que no l’entenen, perquè ningú els ha parlat mai en català. Hem tingut la mala costum de parlar sempre en castellà als castellanoparlants, i així no han aprés la llengua. Els matrimonis entre mallorquins i castellano-parlants han parlat sempre en castellà als fills. Si miram la cartellera veiem que als cinemes totes les pel·lícules es fan en castellà, la majoria de diaris s’editen en castellà, la majoria de cadenes de televisió són en castellà, la majoria de gent que escoltam pel carrer i als patis de les escoles parla en castellà. Si anam a comprar a una botiga els dependents s’adrecen en castellà, al igual que els funcionaris que estan darrera un taulell. Si els parles en mallorquí n’hi ha que et diuen “Perdón”, que vol dir que te perdonen la vida i que parlis en castellà que si no no t’entenen. I això passa a conselleries del Govern Balear com Agricultura i Educació. De vegades veus darrera un taulell dues persones parlant en castellà i les dues són catalanoparlants (si parles amb elles et contesten en català). Un alumne de CAP va anar a fer pràctiques a un institut de Mallorca i va descobrir amb sorpresa que els alumnes creien que el català era una llengua morta, com el llatí, no es creien que hi hagués gent que encara parli català fora de la classe de català. Els diaris publicaren una carta d’Anastasia Shelyakina (al Diario de Mallorca el 17-9-2006), una russa que no la volien atendre a una botiga de Portocristo per parlar català, quan va dir que era estrangera la volien atendre en alemany o anglès, però no la volien deixar parlar en català. Per cert, treballà a un hotel i fou acomiadada per deixar notes pels serveis tècnics en català. S’ha parlat d’una agressió a Cala Dor a un carter per parlar en català. ¿Qui creu que el castellà està perill entre nosaltres?.
El que està en perill és el català i per això és necessari que l’ensenyança es faci en català. Jo som catedràtic d’institut i professor associat d’universitat, i fa anys que faig les meves classes en català. Enguany he tingut un curs d’ESO de 26 alumnes, dels que 24 eren estrangers i 2 mallorquins. Estant el llibre en català i fent esquemes a la pissarra els alumnes no tenen cap problema. De vegades després de dir una frase en català l’he dita en castellà i els alumnes m’han dit que no la digui en castellà. A mitjan curs vingué una alumna de Santo Domingo que no sabia res de català, al mes i mig tinguérem un examen i li vaig dir que el fes en castellà, però el va voler fer en català i va aprovar. Els alumnes parlen poc en català, sobre tot entre ells, però l’entenen i l’escriuen. Un alumne que sempre m’ha parlat en català és un saharauri que té la família a un campament d’Argèlia i que no es quedarà a viure a Mallorca. Els que volen que es donin les classes en castellà parlen de la llibertat dels pares. Al nostre institut hi ha bastants d’alumnes búlgars, si els paren ho demanen ¿els hem de fer la classe en búlgar?, I si els pares demanessin que els fills no fessin matemàtiques, ¿no n’han de fer?. Si haguéssim de fer cas a aquells que no volen reconèixer que aquí tenim una llengua pròpia, mai, a ca nostra, podríem parlar la nostra llengua. És curiós que a l’institut tots els alumnes, molts d’ells estrangers, em fan els exàmens en català i a la universitat alumnes mallorquins de moltes generacions, que parlen català, em fan els exàmens en castellà. A la UIB, un any vaig tenir un alumne que va venir de Cantàbria per un curs, dins un d’aquests programes d’intercanvi, no va tenir cap problema per seguir les classes en català i va treure excel·lent. Altre any, després de donar la primera classe d’Història Moderna de Balears, un alumne nord-americà em va dir que es matricularia a l’assignatura si la classe fos en castellà però que podia matricular-se d’una altra assignatura, cosa que li vaig recomanar i vaig perdre 100.000 pessetes que m’hauria pagat la seva universitat si l’hagués acceptat com alumne. Emprar el català no significa oblidar el castellà. Molts de llibres que llegim estan en castellà. Jo a Mallorca escric en català però si vaig a un congrés a Màlaga present la comunicació en castellà, i si publico un article a una revista de la Universitat de Salamanca ho faig en castellà. Els meus llibres escrits en català es llegeixen fora; a Itàlia no m’entenen si els parlo en català però si entenen els escrits.
Defensar la nostra llengua no té res a veure amb fer concessions al nacionalisme radical com diu el PP. Es pot defensar la normalització lingüística sense ser nacionalista. Les postures intransigents de sectors del PP són les que provoquen reaccions nacionalistes (amb el govern d’Aznar, Esquerra Republicana de Catalunya passà d’un a 8 diputats).
Onofre Vaquer és historiador
(Enviat a Diario de Mallorca el 5-8-2008 fou publicat a Tribuna)
CARTES AL DIRECTOR NO PUBLICADES
Algunes cartes al director enviades a Diario de Mallorca que no han estat publicades.
MEDIAS VERDADES
Sr. Director:
El Partido Popular, en su campaña de demagogia permanente, hace afirmaciones en que no dice toda la verdad. Cuando hubo las detenciones del Palma Arena se quejaron del trato otorgado a los presuntos delincuentes, por ir esposados, y Rajoy afirmó que el juez los puso en libertad. Lo que no dijo es que fue después de pagar una fianza. Hay gente que se pregunta porqué el que roba una gallina va esposado y se pretende que los que malversan 52 millones de fondos públicos no hay que esposarlos. El otro día unos diputados del PP decían que Rubalcaba les espía y que les había dicho yo oigo lo que decís, afirmaban que lo hacía con Sitel, pero lo que completaba la frase era por la radio. Montoro ha estado en Palma y ha dicho que mientras otros países como Francia bajan el IVA el gobierno español lo sube. Lo que no ha dicho es otros países tienen un IVA muy superior al español y que lo seguirán teniendo. Si uno va a tomarse una cerveza a un bar de Alemania le cargaran un IVA del 19 %, en España es del 7 % y con la subida será del 8 %. Señores de PP, no crean que con su demagogia van a convencer a los que no son sus incondicionales.
Onofre Vaquer
GONZALEZ PONS
González Pons ha declarado que las elecciones del próximo mes de mayo serán un referéndum sobre si Zapatero si o no. Pues no, las elecciones serán para elegir a los miembros de los ayuntamientos, los parlamentos autonómicos y las diputaciones o consells. El PP no quiere que se debata lo que han hecho sus cargos públicos en comunidades autónomas y ayuntamientos en que han protagonizado múltiples casos de corrupción como en nuestra comunidad o en la valenciana, y quieren taparla con un debate que ahora no toca. El congreso de los diputados se elige para 4 años, el presidente del gobierno puede adelantar las elecciones pero no la oposición, esta para cambiar el gobierno puede presentar una moción de censura. ¿Porqué no la presenta el PP?. Porque sabe que ningún otro grupo parlamentario la apoyaría.
González Pons se ha alegrado de que se haya archivado 4 causas contra Fabra, presidente de la Diputación de Castellón, por prescripción. Cabe recordar que prescripción no quiere decir inocencia. Aquí fue absuelto Cañellas por el túnel de Sóller junto a otros declarados culpables por haber prescrito el delito. A pesar de todo, Aznar le obligó a dimitir. Fabra tiene otros frentes abiertos que no han prescrito y debería explicar su enriquecimiento ya que la gente no se cree que le haya tocado 10 veces la lotería.
Onofre Vaquer
(Carta enviada a Diario de Mallorca i no publicada)
EL SISTEMA ELECTORAL
Al Diario de Mallorca del 16 de novembre, Xavier Domènech afirmava que CIU venció en votos y escaños las dos anteriores elecciones. No és del tot cert. A les dues darreres eleccions autonòmiques a Catalunya, el Partit dels Socialistes de Catalunya fou el més votat però no el que tingué més escons, que fou Convergència i Unió, perquè a la província de Barcelona es necessiten més vots que a les altres per aconseguir-lo. El 21-7-2010 Tomás Salinas publicava una carta criticant el sistema electoral espanyol que considera injust al elegit diputats per circumscripcions provincials. Es queixava de que als partits minoritaris d’àmbit estatal, com Esquerra Unida, no els serveixen per res els vots que tenen a províncies on no obtenen cap escó, mentre que partits nacionalistes amb els vots concentrats a unes poques províncies amb menys vots tenen més escons. Malgrat tot, el nostre sistema electoral és proporcional, diferent a altres estats que el tenen majoritari. A França i Gran Bretanya hi ha districtes unipersonals, cada districte elegeix un sol diputat i un partit que fes segon a tots els districtes no tindria cap escó. Els partidaris del sistema majoritari diuen que s’evita una excessiva fragmentació del parlament que faria el país ingovernable. Hi ha veus, sobretot des de la dreta, que demanen canvis en el sistema electoral perquè les minories tinguin menys representació, sobre tot les nacionalistes, per una millor governabilitat. A un sistema electoral pur on el districte fos tota Espanya moltes províncies no tindrien representants. Dia 22 de juriol a aquest diari, Antonio Papell afirmava: “el país puede ser ingobernable si las minorías adoptan por sistema posturas radicales e intentan una sobrevaloración de la influencia que les corresponde”. I afegia que si la inestabilitat fos sistemàtica caldria reformar el sistema electoral i la Constitució per assegurar la governabilitat. El PP en temps de Gabriel Cañellas eleva del 3 % al 5 % el percentatge de vots necessari per entrar al repartiment d’escons a les eleccions autonòmiques. Entenc la postura d’Esquerra Unida. Hi ha una proposta de la Universitat de Granada per renovar el sistema d’elecció al Congrés, on la majoria d’escons s’elegirien pel sistema actual en que el districte electoral és la província, i després hi hauria un número de diputats elegits a un districte estatal (com a les europees) que permetria que algunes minories tinguessin més representació. Tal vegada s’hauria d’estudiar la proposta.
Tomás Salinas afirmava “si vives en Barcelona, con tu elección influyes más en el destino de tu país que si lo haces en Alicante”. No és cert. El vot a Sória val més que a Barcelona. Cada província té un mínim de diputat, tres, i després en té més segons la població. Malgrat Sória tingui 3 diputats i Barcelona 33, a Sória (i altes províncies poc poblades) es necessiten menys vots que a Barcelona per tenir un diputat. Al Senat cada província peninsular té 4 senadors, i aquí sí que les províncies menys poblades tenen una representació molt superior a les més poblades.
Onofre Vaquer
(Enviat a Diario de Mallorca el novembre de 2009 i no publicat)
MEDIAS VERDADES
Sr. Director:
El Partido Popular, en su campaña de demagogia permanente, hace afirmaciones en que no dice toda la verdad. Cuando hubo las detenciones del Palma Arena se quejaron del trato otorgado a los presuntos delincuentes, por ir esposados, y Rajoy afirmó que el juez los puso en libertad. Lo que no dijo es que fue después de pagar una fianza. Hay gente que se pregunta porqué el que roba una gallina va esposado y se pretende que los que malversan 52 millones de fondos públicos no hay que esposarlos. El otro día unos diputados del PP decían que Rubalcaba les espía y que les había dicho yo oigo lo que decís, afirmaban que lo hacía con Sitel, pero lo que completaba la frase era por la radio. Montoro ha estado en Palma y ha dicho que mientras otros países como Francia bajan el IVA el gobierno español lo sube. Lo que no ha dicho es otros países tienen un IVA muy superior al español y que lo seguirán teniendo. Si uno va a tomarse una cerveza a un bar de Alemania le cargaran un IVA del 19 %, en España es del 7 % y con la subida será del 8 %. Señores de PP, no crean que con su demagogia van a convencer a los que no son sus incondicionales.
Onofre Vaquer
GONZALEZ PONS
González Pons ha declarado que las elecciones del próximo mes de mayo serán un referéndum sobre si Zapatero si o no. Pues no, las elecciones serán para elegir a los miembros de los ayuntamientos, los parlamentos autonómicos y las diputaciones o consells. El PP no quiere que se debata lo que han hecho sus cargos públicos en comunidades autónomas y ayuntamientos en que han protagonizado múltiples casos de corrupción como en nuestra comunidad o en la valenciana, y quieren taparla con un debate que ahora no toca. El congreso de los diputados se elige para 4 años, el presidente del gobierno puede adelantar las elecciones pero no la oposición, esta para cambiar el gobierno puede presentar una moción de censura. ¿Porqué no la presenta el PP?. Porque sabe que ningún otro grupo parlamentario la apoyaría.
González Pons se ha alegrado de que se haya archivado 4 causas contra Fabra, presidente de la Diputación de Castellón, por prescripción. Cabe recordar que prescripción no quiere decir inocencia. Aquí fue absuelto Cañellas por el túnel de Sóller junto a otros declarados culpables por haber prescrito el delito. A pesar de todo, Aznar le obligó a dimitir. Fabra tiene otros frentes abiertos que no han prescrito y debería explicar su enriquecimiento ya que la gente no se cree que le haya tocado 10 veces la lotería.
Onofre Vaquer
(Carta enviada a Diario de Mallorca i no publicada)
EL SISTEMA ELECTORAL
Al Diario de Mallorca del 16 de novembre, Xavier Domènech afirmava que CIU venció en votos y escaños las dos anteriores elecciones. No és del tot cert. A les dues darreres eleccions autonòmiques a Catalunya, el Partit dels Socialistes de Catalunya fou el més votat però no el que tingué més escons, que fou Convergència i Unió, perquè a la província de Barcelona es necessiten més vots que a les altres per aconseguir-lo. El 21-7-2010 Tomás Salinas publicava una carta criticant el sistema electoral espanyol que considera injust al elegit diputats per circumscripcions provincials. Es queixava de que als partits minoritaris d’àmbit estatal, com Esquerra Unida, no els serveixen per res els vots que tenen a províncies on no obtenen cap escó, mentre que partits nacionalistes amb els vots concentrats a unes poques províncies amb menys vots tenen més escons. Malgrat tot, el nostre sistema electoral és proporcional, diferent a altres estats que el tenen majoritari. A França i Gran Bretanya hi ha districtes unipersonals, cada districte elegeix un sol diputat i un partit que fes segon a tots els districtes no tindria cap escó. Els partidaris del sistema majoritari diuen que s’evita una excessiva fragmentació del parlament que faria el país ingovernable. Hi ha veus, sobretot des de la dreta, que demanen canvis en el sistema electoral perquè les minories tinguin menys representació, sobre tot les nacionalistes, per una millor governabilitat. A un sistema electoral pur on el districte fos tota Espanya moltes províncies no tindrien representants. Dia 22 de juriol a aquest diari, Antonio Papell afirmava: “el país puede ser ingobernable si las minorías adoptan por sistema posturas radicales e intentan una sobrevaloración de la influencia que les corresponde”. I afegia que si la inestabilitat fos sistemàtica caldria reformar el sistema electoral i la Constitució per assegurar la governabilitat. El PP en temps de Gabriel Cañellas eleva del 3 % al 5 % el percentatge de vots necessari per entrar al repartiment d’escons a les eleccions autonòmiques. Entenc la postura d’Esquerra Unida. Hi ha una proposta de la Universitat de Granada per renovar el sistema d’elecció al Congrés, on la majoria d’escons s’elegirien pel sistema actual en que el districte electoral és la província, i després hi hauria un número de diputats elegits a un districte estatal (com a les europees) que permetria que algunes minories tinguessin més representació. Tal vegada s’hauria d’estudiar la proposta.
Tomás Salinas afirmava “si vives en Barcelona, con tu elección influyes más en el destino de tu país que si lo haces en Alicante”. No és cert. El vot a Sória val més que a Barcelona. Cada província té un mínim de diputat, tres, i després en té més segons la població. Malgrat Sória tingui 3 diputats i Barcelona 33, a Sória (i altes províncies poc poblades) es necessiten menys vots que a Barcelona per tenir un diputat. Al Senat cada província peninsular té 4 senadors, i aquí sí que les províncies menys poblades tenen una representació molt superior a les més poblades.
Onofre Vaquer
(Enviat a Diario de Mallorca el novembre de 2009 i no publicat)
EL CARRIL BICI
Onofre Vaquer Bennasar
EL CARRIL BICI
Amb motiu de la construcció de carrils bici a Palma han aparegut crítiques als mitjans de comunicació, amb especial al de les avingudes. Fa 28 anys que vaig amb bici per Palma quan érem molts pocs els que anàvem en bici. De cada vegada veiem més ciclistes circulant per ciutat i molts mes n’hi haurà quan s’acabi la xarxa de carrils bici. Per desplaçaments curts la bici és el millor mitjà de transport. És el més ràpid, per anar al meu lloc de feina tardava 6 minuts amb bici i 10 en cotxe i en cotxe quan arribava a casa no trobava aparcament. Quan tenia la feina més lluny, els cotxes me passaven, s’aturaven a un semàfor en fila i els avançava a tots, després en tornaven passar i al següent semàfor els tornava avançar. No contamina, una manera de contribuir a que el canvi climàtic no acceleri la fusió dels casquets polars, es calcula que el 2030 l’Artic es pot quedar sense gel (si puja molt el nivell de la mar a Mallorca ens podem quedar sense platges). Es contribueix a estalviar energia, el petroli s’ha d’importar, contamina i s’acabarà. Es fa un poc d’exercici; hi ha gent que va en cotxe per la ciutat i després i se’n va a un gimnàs a fer exercici amb una bici estàtica. Però la principal avantatge és la facilitat d’aparcament. Hi ha molta gent que es desplaça en cotxe per la ciutat i donen voltes i voltes cercant aparcament, els que anam en bici no tenim aquest problema. La gent no va en bici perquè no ho ha provat, si ho provessin deixarien el cotxe per la majoria de desplaçaments. Jo m’he passat moltes més hores que altres historiadors a l’Arxiu del Regne, on no s’hi pot anar en cotxe per no haver-hi aparcament proper, el secret és que hi vaig en bici i aparco a la porta, altres han d’anar-hi a peu i els costa més. La facilitat d’aparcar fa que faci gestions per altres (sobretot a registres) que en cotxe no poden fer.
Molta gent no va en bici per por als cotxes, amb els carrils bici ja no hi ha excusa. Abans de que comencessin les obres del pla E, vaig anar del polígon de Llevant a la plaça Fleming pel nou carril bici, el recorregut fou més curt i agradable del que feia abans pel carrer Manacor i les avingudes. El carril bici té dos sentits a carrers que en tenen un de sol pel cotxes, amb això no hi ha que donar tantes voltes i el camí és més curt. A les ciutats on hi ha carrils bici veus molta gent circulant-hi. A Florència he vist homes tots mudats amb corbata i maletí amb bici. A Barcelona, Saragossa i Sevilla ha tingut molt d’èxit el sistema de bicing pel que pagant 25 euros l’any es poden agafar bicis amb una targeta d’una barra que està al carrer i deixar-la a la barra d’un altra lloc.
El carril més necessari de tots és el de les avingudes. Cada dia que som a Palma, on sempre vaig amb bici (excepte si vaig a la Universitat on hi vaig amb metro), necessito passar per les avingudes (per anar a l’arxiu o a diversos organismes). És on els ciclistes tenim més dificultats per circular. Hem d’anar bé per la dreta pel carril d’autobusos i taxis, quan trobam un autobús aturat avançam pel carril on circulen cotxes que moltes vegades te siulen, si te ve un bus darrera molestes i t’has d’aturar a un carrer lateral per donar pas. El carril bici de les Avingudes millorarà la fluïdesa del carril per busos i taxis i permetrà que molta gent que no s’atreveix a circular-hi ho pugui fer.
Els que s’oposen al carril bici són els conductors que aparquen en segona fila. Sobretot els pares i mares que acompanyen als fills a escola en cotxe, cosa que hauria d’estar prohibida. El que ocasiona caos circulatori a Palma no són les bicis sinó els cotxes aturats en segona fila. Les mares que acompanyen els fills a l’escola amb cotxe el deixen aparcat en segona fila durant mitja hora amb la cooperació de la policia local. Al carrer Balmes al matins, després de deixar els fills i el cotxe en segona fila, les mares se’n van a un bar a prendre un cafè. Al carrer Ramon Llull la policia local a les 16,30 talla la circulació en direcció a la plaça de Sant Francesc, perquè els pares puguin aparcar esperant els fills a un carril que a altres hores és de circulació. Els atlots haurien d’anar a escola en bus escolar, bus de l’EMT, en bici o a peu. A pobles on les distàncies no són llargues veiem moltes mares que acompanyen els fills a escola en cotxe. Al diari llegirem que una mare declarava que aparcaria sobre el carril bici davant l’escola, sols li faltava demanar que llevin les voravies perquè els peatons lleven espais als cotxes. És hora de perseguir els que aparquen en segona fila i sobre els carrils bici perquè la circulació sigui més fluïda. També trobam molts de peatons que circulen pels carrils bici. He vist pares que acompanyen els fills a escoleta en bici, posant un seient al portabultos, un exemple a seguir. Quan discutíem l’eix cívic de Blanquerna hi havia gent que defensava que s’ha d’anar a compra en cotxe, jo moltes vegades hi ha passat en cotxe i no he vist mai cap aparcament, he anat a ca nostra a deixar el cotxe i he agafat la bici per anar-hi a comprar el pa.
Hi ha gent que viu fora Palma que ve en cotxe, aparca on pot i treu una bici plegable per circular per la ciutat. Altres porten la bici en tren. Amb els carrils bici cada vegada hi haurà més gent que hi circularà i millorarà la circulació.
Onpfre Vaquer
Censurat per Diario de Mallorca el 2009 per Tribuna, en canvi publicà la següent carta al director el 30 de març de 2010:
Dia 25 de març vareu publicar una carta de Guillermo Velarde que es queixa del carril bici i diu “la bici es deporte, no transporte”. No estic gens d’acord. La bici és el millor mitjà de transport i més racional per trajectes no molts llarg dins la ciutat. El més irracional és anar en cotxe una sola persona per un trajecte curt. Fa 28 anys que vaig amb bici per Palma quan érem molts pocs els que anàvem en bici. De cada vegada veiem més ciclistes circulant per ciutat i molts més n’hi haurà quan s’acabi la xarxa de carrils bici i es posi en marxa el bicing. Per desplaçaments curts la bici és el millor mitjà de transport. És el més ràpid, per anar al meu lloc de feina tardava 6 minuts amb bici i 10 en cotxe i en cotxe quan arribava a casa no trobava aparcament. Quan tenia la feina més lluny, els cotxes me passaven, s’aturaven a un semàfor en fila i els avançava a tots, després en tornaven passar i al següent semàfor els tornava avançar. No contamina, una manera de contribuir a que el canvi climàtic no acceleri la fusió dels casquets polars. Es contribueix a estalviar energia, el petroli s’ha d’importar, contamina i s’acabarà. Es fa un poc d’exercici; hi ha gent que va en cotxe per la ciutat i després i se’n va a un gimnàs a fer exercici amb una bici estàtica. Però la principal avantatge és la facilitat d’aparcament. Hi ha molta gent que es desplaça en cotxe per la ciutat i donen voltes i voltes cercant aparcament, els que anam en bici no tenim aquest problema. La gent no va en bici perquè no ho ha provat, si ho provessin deixarien el cotxe per la majoria de desplaçaments. La facilitat d’aparcar fa que faci gestions per altres (sobretot a registres) que en cotxe no poden fer. El carril bici té dos sentits a carrers que en tenen un de sol pel cotxes, amb això no hi ha que donar tantes voltes i el camí és més curt. A les ciutats on hi ha carrils bici veus molta gent circulant-hi. A Florència he vist homes tots mudats amb corbata i maletí amb bici. A Barcelona, Saragossa i Sevilla ha tingut molt d’èxit el sistema de bicing pel que pagant 25 euros l’any es poden agafar bicis amb una targeta d’una barra que està al carrer i deixar-la a la barra d’un altra lloc. El carril més necessari de tots és el de les avingudes. Cada dia que som a Palma sempre vaig amb bici i necessito passar per les avingudes. És on els ciclistes teníem més dificultats per circular abans del carril. Trobam molts de peatons que circulen pels carrils bici. Hi ha gent que viu fora Palma que ve en cotxe, aparca on pot i treu una bici plegable per circular per la ciutat. Altres porten la bici en tren. Amb els carrils bici cada vegada hi haurà més gent que hi circularà i millorarà la circulació.
Onofre Vaquer
EL CARRIL BICI
Amb motiu de la construcció de carrils bici a Palma han aparegut crítiques als mitjans de comunicació, amb especial al de les avingudes. Fa 28 anys que vaig amb bici per Palma quan érem molts pocs els que anàvem en bici. De cada vegada veiem més ciclistes circulant per ciutat i molts mes n’hi haurà quan s’acabi la xarxa de carrils bici. Per desplaçaments curts la bici és el millor mitjà de transport. És el més ràpid, per anar al meu lloc de feina tardava 6 minuts amb bici i 10 en cotxe i en cotxe quan arribava a casa no trobava aparcament. Quan tenia la feina més lluny, els cotxes me passaven, s’aturaven a un semàfor en fila i els avançava a tots, després en tornaven passar i al següent semàfor els tornava avançar. No contamina, una manera de contribuir a que el canvi climàtic no acceleri la fusió dels casquets polars, es calcula que el 2030 l’Artic es pot quedar sense gel (si puja molt el nivell de la mar a Mallorca ens podem quedar sense platges). Es contribueix a estalviar energia, el petroli s’ha d’importar, contamina i s’acabarà. Es fa un poc d’exercici; hi ha gent que va en cotxe per la ciutat i després i se’n va a un gimnàs a fer exercici amb una bici estàtica. Però la principal avantatge és la facilitat d’aparcament. Hi ha molta gent que es desplaça en cotxe per la ciutat i donen voltes i voltes cercant aparcament, els que anam en bici no tenim aquest problema. La gent no va en bici perquè no ho ha provat, si ho provessin deixarien el cotxe per la majoria de desplaçaments. Jo m’he passat moltes més hores que altres historiadors a l’Arxiu del Regne, on no s’hi pot anar en cotxe per no haver-hi aparcament proper, el secret és que hi vaig en bici i aparco a la porta, altres han d’anar-hi a peu i els costa més. La facilitat d’aparcar fa que faci gestions per altres (sobretot a registres) que en cotxe no poden fer.
Molta gent no va en bici per por als cotxes, amb els carrils bici ja no hi ha excusa. Abans de que comencessin les obres del pla E, vaig anar del polígon de Llevant a la plaça Fleming pel nou carril bici, el recorregut fou més curt i agradable del que feia abans pel carrer Manacor i les avingudes. El carril bici té dos sentits a carrers que en tenen un de sol pel cotxes, amb això no hi ha que donar tantes voltes i el camí és més curt. A les ciutats on hi ha carrils bici veus molta gent circulant-hi. A Florència he vist homes tots mudats amb corbata i maletí amb bici. A Barcelona, Saragossa i Sevilla ha tingut molt d’èxit el sistema de bicing pel que pagant 25 euros l’any es poden agafar bicis amb una targeta d’una barra que està al carrer i deixar-la a la barra d’un altra lloc.
El carril més necessari de tots és el de les avingudes. Cada dia que som a Palma, on sempre vaig amb bici (excepte si vaig a la Universitat on hi vaig amb metro), necessito passar per les avingudes (per anar a l’arxiu o a diversos organismes). És on els ciclistes tenim més dificultats per circular. Hem d’anar bé per la dreta pel carril d’autobusos i taxis, quan trobam un autobús aturat avançam pel carril on circulen cotxes que moltes vegades te siulen, si te ve un bus darrera molestes i t’has d’aturar a un carrer lateral per donar pas. El carril bici de les Avingudes millorarà la fluïdesa del carril per busos i taxis i permetrà que molta gent que no s’atreveix a circular-hi ho pugui fer.
Els que s’oposen al carril bici són els conductors que aparquen en segona fila. Sobretot els pares i mares que acompanyen als fills a escola en cotxe, cosa que hauria d’estar prohibida. El que ocasiona caos circulatori a Palma no són les bicis sinó els cotxes aturats en segona fila. Les mares que acompanyen els fills a l’escola amb cotxe el deixen aparcat en segona fila durant mitja hora amb la cooperació de la policia local. Al carrer Balmes al matins, després de deixar els fills i el cotxe en segona fila, les mares se’n van a un bar a prendre un cafè. Al carrer Ramon Llull la policia local a les 16,30 talla la circulació en direcció a la plaça de Sant Francesc, perquè els pares puguin aparcar esperant els fills a un carril que a altres hores és de circulació. Els atlots haurien d’anar a escola en bus escolar, bus de l’EMT, en bici o a peu. A pobles on les distàncies no són llargues veiem moltes mares que acompanyen els fills a escola en cotxe. Al diari llegirem que una mare declarava que aparcaria sobre el carril bici davant l’escola, sols li faltava demanar que llevin les voravies perquè els peatons lleven espais als cotxes. És hora de perseguir els que aparquen en segona fila i sobre els carrils bici perquè la circulació sigui més fluïda. També trobam molts de peatons que circulen pels carrils bici. He vist pares que acompanyen els fills a escoleta en bici, posant un seient al portabultos, un exemple a seguir. Quan discutíem l’eix cívic de Blanquerna hi havia gent que defensava que s’ha d’anar a compra en cotxe, jo moltes vegades hi ha passat en cotxe i no he vist mai cap aparcament, he anat a ca nostra a deixar el cotxe i he agafat la bici per anar-hi a comprar el pa.
Hi ha gent que viu fora Palma que ve en cotxe, aparca on pot i treu una bici plegable per circular per la ciutat. Altres porten la bici en tren. Amb els carrils bici cada vegada hi haurà més gent que hi circularà i millorarà la circulació.
Onpfre Vaquer
Censurat per Diario de Mallorca el 2009 per Tribuna, en canvi publicà la següent carta al director el 30 de març de 2010:
Dia 25 de març vareu publicar una carta de Guillermo Velarde que es queixa del carril bici i diu “la bici es deporte, no transporte”. No estic gens d’acord. La bici és el millor mitjà de transport i més racional per trajectes no molts llarg dins la ciutat. El més irracional és anar en cotxe una sola persona per un trajecte curt. Fa 28 anys que vaig amb bici per Palma quan érem molts pocs els que anàvem en bici. De cada vegada veiem més ciclistes circulant per ciutat i molts més n’hi haurà quan s’acabi la xarxa de carrils bici i es posi en marxa el bicing. Per desplaçaments curts la bici és el millor mitjà de transport. És el més ràpid, per anar al meu lloc de feina tardava 6 minuts amb bici i 10 en cotxe i en cotxe quan arribava a casa no trobava aparcament. Quan tenia la feina més lluny, els cotxes me passaven, s’aturaven a un semàfor en fila i els avançava a tots, després en tornaven passar i al següent semàfor els tornava avançar. No contamina, una manera de contribuir a que el canvi climàtic no acceleri la fusió dels casquets polars. Es contribueix a estalviar energia, el petroli s’ha d’importar, contamina i s’acabarà. Es fa un poc d’exercici; hi ha gent que va en cotxe per la ciutat i després i se’n va a un gimnàs a fer exercici amb una bici estàtica. Però la principal avantatge és la facilitat d’aparcament. Hi ha molta gent que es desplaça en cotxe per la ciutat i donen voltes i voltes cercant aparcament, els que anam en bici no tenim aquest problema. La gent no va en bici perquè no ho ha provat, si ho provessin deixarien el cotxe per la majoria de desplaçaments. La facilitat d’aparcar fa que faci gestions per altres (sobretot a registres) que en cotxe no poden fer. El carril bici té dos sentits a carrers que en tenen un de sol pel cotxes, amb això no hi ha que donar tantes voltes i el camí és més curt. A les ciutats on hi ha carrils bici veus molta gent circulant-hi. A Florència he vist homes tots mudats amb corbata i maletí amb bici. A Barcelona, Saragossa i Sevilla ha tingut molt d’èxit el sistema de bicing pel que pagant 25 euros l’any es poden agafar bicis amb una targeta d’una barra que està al carrer i deixar-la a la barra d’un altra lloc. El carril més necessari de tots és el de les avingudes. Cada dia que som a Palma sempre vaig amb bici i necessito passar per les avingudes. És on els ciclistes teníem més dificultats per circular abans del carril. Trobam molts de peatons que circulen pels carrils bici. Hi ha gent que viu fora Palma que ve en cotxe, aparca on pot i treu una bici plegable per circular per la ciutat. Altres porten la bici en tren. Amb els carrils bici cada vegada hi haurà més gent que hi circularà i millorarà la circulació.
Onofre Vaquer
EDUCACIO PER LA CIUTADANIA
No entenc l’oposició de certes persones a l’assignatura Educació per la Ciutadania. El 1930 un capellà conservador, paisà i parent meu, Jaume Vaquer Xamena, proposava la seva creació. El 1930 publicava a Barcelona (Libreria Subirana) un opuscle titulat Virtudes cívicas o el perfecto ciudadano. Ensayo filosófico-social de orientación ciudadana. El reedità a Bones Aires el 1945 (Editorial Difusión) amb el títol Las grandes virtudes cívicas. Ensayo filosófico social de orientación democràtica, amb molt poques modificacions. Diu que vulgui millorar la situació social i política haurà de començar en hacer obra educativa ciudadana, i que la millora del ciutadà ha de venir d’una educació cívica a través de l’escola. Afirma: Así como no hay oposición entre la fe y la ciencia... tampoco puede haberla entre el ciudadano de la patria temporal y el ciudadano de la patria eterna... La nación es una sociedad a la cual pertenecemos todos los que dentro de ella vivimos. Quien forma parte de una sociedad y no se preocupa de su buena marcha no tiene derecho a quejarse. Creu que la llibertat civil és la única base per una educació cívica.
Les virtuts cíviques per ell són: 1) El respecte mutu entre els ciutadans. Respecte a les persones, idees i drets aliens. 2) L’amor al treball., 3) L’esperit d’economia. 4) El culte a la llar. Aquí no tothom estaria d’acord amb ell ja que considera perillosos els cafès, teatres, cines i certs balls, alabant a Mussolini per haver prohibit els balls socials (a la segona edició suprimeix el nom de Mussolini). 5) Respecte a la llei i a l’autoritat. Diu que cal anar a votar i lamenta els excessos del caciquisme que ha falseado la voluntad popular,comprando votos, forzando urnas, encasilando a sus paniaguados. Encara que la religió sigui fonament de virtuts cíviques considera que moral i civisme són conceptes diversos. Defensa la democràcia i diu que a un règim autocrític el pueblo se hace inolente a la vida política. 6) El patriotisme que ve de patrum terra, el solar dels avantpassats. 7) La religiositat. Cada un ha de viure segons la religió que professa. Acaba afirmant que la tendència democràtica s’està apoderant dels pobles.
Han passat molts d’anys però cada vegada és més necessari educar en valors, en civisme, tolerància, coneixement dels drets humans, valorar la democràcia. La majoria de països democràtiques tenen assignatures en aquesta línia. No entenc que hi hagi pares que s’hi oposin pensant que els furta l’educació moral dels seus fills. No té perquè haver-hi oposició sinó complementarietat. Quan diuen que els professors intentaran imposar-los idees contraries a les seves estan fent projecció, allò de cree el ladrón que todos son de su condición. Suposen que l’assignatura anirà en contra del que ells consideren principis cristians, deixant de banda que l’inspirador de l’assignatura és el filòsof José Antonio Marina autor del llibre Porqué soy cristiano. Es curiós que la Federació de religiosos propietaris de centres d’ensenyança estiguin d’acord amb l’assignatura i uns pares que es consideren cristians no.
Onofre Vaquer
Historiador
(Enviat a Diario de Mallorca el 29-6-2008 fou publicat com article a la secció Tribuna)
Les virtuts cíviques per ell són: 1) El respecte mutu entre els ciutadans. Respecte a les persones, idees i drets aliens. 2) L’amor al treball., 3) L’esperit d’economia. 4) El culte a la llar. Aquí no tothom estaria d’acord amb ell ja que considera perillosos els cafès, teatres, cines i certs balls, alabant a Mussolini per haver prohibit els balls socials (a la segona edició suprimeix el nom de Mussolini). 5) Respecte a la llei i a l’autoritat. Diu que cal anar a votar i lamenta els excessos del caciquisme que ha falseado la voluntad popular,comprando votos, forzando urnas, encasilando a sus paniaguados. Encara que la religió sigui fonament de virtuts cíviques considera que moral i civisme són conceptes diversos. Defensa la democràcia i diu que a un règim autocrític el pueblo se hace inolente a la vida política. 6) El patriotisme que ve de patrum terra, el solar dels avantpassats. 7) La religiositat. Cada un ha de viure segons la religió que professa. Acaba afirmant que la tendència democràtica s’està apoderant dels pobles.
Han passat molts d’anys però cada vegada és més necessari educar en valors, en civisme, tolerància, coneixement dels drets humans, valorar la democràcia. La majoria de països democràtiques tenen assignatures en aquesta línia. No entenc que hi hagi pares que s’hi oposin pensant que els furta l’educació moral dels seus fills. No té perquè haver-hi oposició sinó complementarietat. Quan diuen que els professors intentaran imposar-los idees contraries a les seves estan fent projecció, allò de cree el ladrón que todos son de su condición. Suposen que l’assignatura anirà en contra del que ells consideren principis cristians, deixant de banda que l’inspirador de l’assignatura és el filòsof José Antonio Marina autor del llibre Porqué soy cristiano. Es curiós que la Federació de religiosos propietaris de centres d’ensenyança estiguin d’acord amb l’assignatura i uns pares que es consideren cristians no.
Onofre Vaquer
Historiador
(Enviat a Diario de Mallorca el 29-6-2008 fou publicat com article a la secció Tribuna)
TOROS I MAULETS
Onofre Vaquer
Bennasar
TOROS I MAULETS
L’associació Maulets presentà una campanya antitaurina en la que, a més de parlar del maltracta animal, afirmaven que els toros no tenen tradició als Països Catalans. Aquesta afirmació no es correspon a la realitat històrica. Moltes tradicions són més recents del que molta gent pensa, la majoria són del segle XIX, però els toros són més antics. Els toros estan documentats als Països Catalans al segle XIII, abans que a Castella. Ramon Muntaner a la seva crònica parla d’un “camp tapiat hon pógrets veure matar toros que cascuba parròquia amenava son toro... e cascuns amenaven llurs munters qui los toros mataven”. El rei Joan I era gran aficionat als toros i ordenava que li tinguessin preparats braus allà per on havia de passar; el 1387 escrivia a un matador dient-li que el volia veure matar bous. Quan vingueren a Mallorca el rei Joan I i l’emperador Carles V, els oferiren corrides de toros al pati del castell de Bellver. A una biografia del dominic Julià Fontiroig (que visqué al segle XVI), es diu que quan estudiava a Randa, els companys baixaven als pobles veïns quan hi havia festes on feien corridas de a cavallo. Es referiria a les corregudes de toros a cavall per diferenciar-les de les que es feien amb cans de bou, ja que els toros a peu no es fan fins el segle XVIII. Des de temps immemorial a Mallorca, i fins el primer terç del segle XX, s’amollaven cans de presa, després anomenats de bou, a toros; el 1927 el govern de Primo de Rivera ho prohibí por tratarse de un espectáculo repugnante e inculto. Al segle XVII es feien toros al pati de l’Almudaina; el 1668 un frare tancat a la torre de l’Àngel, per haver comès un assassinat, fugí confós amb la gent que assistí a una festa de toros. El 1733 l’Ajuntament assistí a una correguda de toros que es va celebrar al Mercat a benefici de les obres de l’Església de Sant Nicolau. El 1784 a la plaça de l’Hospital es feien toros els diumenges a benefici dels pobres. El 1800 l’administrador d’abasts de carns de la ciutat deixava 6 toros per una correguda a benefici dels pobres de la presó. Per oposar-se als toros cal cercar arguments diferents a la falta de tradició.
Entre els molts tòpics que molta gent creu realitats històriques està el de creure que els austracistes o maulets defensaven la llengua catalana enfront a imaginaries imposicions castellanistes dels borbònics partidaris de Felip V. Fou Carles III el 1768 qui imposà el castellà a les sentències dels tribunals i a l’ensenyança de primeres lletres, no Felip V. A Catalunya els austracistes escrivien en castellà, no sols llibres, com és el cas de Narcís Feliu de la Penya, sinó també pamflets, com es pot veure a la Biblioteca de Catalunya a la sèrie Papers Mossons. Després de la guerra de Successió, alguns austracistes o maulets catalans se’n anaren a Àustria amb l’arxiduc, convertit en emperador el 1711. A l’arxiu de Viena he vist els seus escrits i estan en castellà. A Mallorca les actes del Gran i General Consell tot s’escriu en català fins que el 1706, amb l’armada austracista, arriba un virrei austracista qui presenta un escrit de l’arxiduc en castellà. Aquest virrei era el comte de Savellà, un català casat amb una mallorquina i amb propietats a l’illa per ser descendent i hereu dels Pacs. El primer marqués de la Torre, de la família Truyols, senyors del Fangar de Manacor, anà a Barcelona i fa un discurs davant l’arxiduc en castellà, però això no es tot, escrivia en castellà al seu germà. El 1712 el virrei austracista escrivia als jurats en castellà.
Onofre Vaquer Bennasar és historiador.
(Enviat a Diario de Mallorca el 23-7-2008 fou publicat a Tribuna)
Bennasar
TOROS I MAULETS
L’associació Maulets presentà una campanya antitaurina en la que, a més de parlar del maltracta animal, afirmaven que els toros no tenen tradició als Països Catalans. Aquesta afirmació no es correspon a la realitat històrica. Moltes tradicions són més recents del que molta gent pensa, la majoria són del segle XIX, però els toros són més antics. Els toros estan documentats als Països Catalans al segle XIII, abans que a Castella. Ramon Muntaner a la seva crònica parla d’un “camp tapiat hon pógrets veure matar toros que cascuba parròquia amenava son toro... e cascuns amenaven llurs munters qui los toros mataven”. El rei Joan I era gran aficionat als toros i ordenava que li tinguessin preparats braus allà per on havia de passar; el 1387 escrivia a un matador dient-li que el volia veure matar bous. Quan vingueren a Mallorca el rei Joan I i l’emperador Carles V, els oferiren corrides de toros al pati del castell de Bellver. A una biografia del dominic Julià Fontiroig (que visqué al segle XVI), es diu que quan estudiava a Randa, els companys baixaven als pobles veïns quan hi havia festes on feien corridas de a cavallo. Es referiria a les corregudes de toros a cavall per diferenciar-les de les que es feien amb cans de bou, ja que els toros a peu no es fan fins el segle XVIII. Des de temps immemorial a Mallorca, i fins el primer terç del segle XX, s’amollaven cans de presa, després anomenats de bou, a toros; el 1927 el govern de Primo de Rivera ho prohibí por tratarse de un espectáculo repugnante e inculto. Al segle XVII es feien toros al pati de l’Almudaina; el 1668 un frare tancat a la torre de l’Àngel, per haver comès un assassinat, fugí confós amb la gent que assistí a una festa de toros. El 1733 l’Ajuntament assistí a una correguda de toros que es va celebrar al Mercat a benefici de les obres de l’Església de Sant Nicolau. El 1784 a la plaça de l’Hospital es feien toros els diumenges a benefici dels pobres. El 1800 l’administrador d’abasts de carns de la ciutat deixava 6 toros per una correguda a benefici dels pobres de la presó. Per oposar-se als toros cal cercar arguments diferents a la falta de tradició.
Entre els molts tòpics que molta gent creu realitats històriques està el de creure que els austracistes o maulets defensaven la llengua catalana enfront a imaginaries imposicions castellanistes dels borbònics partidaris de Felip V. Fou Carles III el 1768 qui imposà el castellà a les sentències dels tribunals i a l’ensenyança de primeres lletres, no Felip V. A Catalunya els austracistes escrivien en castellà, no sols llibres, com és el cas de Narcís Feliu de la Penya, sinó també pamflets, com es pot veure a la Biblioteca de Catalunya a la sèrie Papers Mossons. Després de la guerra de Successió, alguns austracistes o maulets catalans se’n anaren a Àustria amb l’arxiduc, convertit en emperador el 1711. A l’arxiu de Viena he vist els seus escrits i estan en castellà. A Mallorca les actes del Gran i General Consell tot s’escriu en català fins que el 1706, amb l’armada austracista, arriba un virrei austracista qui presenta un escrit de l’arxiduc en castellà. Aquest virrei era el comte de Savellà, un català casat amb una mallorquina i amb propietats a l’illa per ser descendent i hereu dels Pacs. El primer marqués de la Torre, de la família Truyols, senyors del Fangar de Manacor, anà a Barcelona i fa un discurs davant l’arxiduc en castellà, però això no es tot, escrivia en castellà al seu germà. El 1712 el virrei austracista escrivia als jurats en castellà.
Onofre Vaquer Bennasar és historiador.
(Enviat a Diario de Mallorca el 23-7-2008 fou publicat a Tribuna)
¿ON VA NÉIXER CRISTÒFOL COLOM?
Onofre Vaquer Bennasar*
¿ON VA NÉIXER CRISTÒFOL COLOM?
Darrerament proliferen als diaris declaracions de personatges, els quals no són historiadors, que afirmen que Cristòfol Colom era mallorquí de Felanitx i fill del príncep de Viana. Una afirmació sense cap fonament i que cap historiador subscriuria. Des de que Lluís Ulloa el 1928 afirmà que el Descobridor d’Amèrica seria d’algun territori de parla catalana, han proliferat les teories sobre el Colón català, mallorquí, eivissenc o sard. Ningú ha aportat cap document que avali cap d’aquestes teories. L’absurda teoria de Joan Cerdà, que considera que Colón era fill del príncep de Viana, partia d’una suposada carta del príncep al governador de Mallorca en que li deia que havia deixat embarassada una tal Margalida. En Cerdà no havia vist el document sinó una nota a una biografia que no cita la font, on no es diu que la tal Margalida fos Colom ni que visqués prop del castell de Santueri, on el príncep no hi va estar reclòs. Darrerament s’ha trobat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó el document i va dirigit al governador de Sicília, no al de Mallorca.
El 1991 vaig publicat un llibret intitulat ¿Dónde nació Cristóbal Colón? (El Tall) on exposava la teoria genovesa i la mallorquina sense arribar a cap conclusió. He vist la pràctica totalitat dels protocols mallorquins de la segona meitat del segle XV (emprats pels meus treballs sobre comerç i esclaus) i no es pot documentar ningú que com a hipòtesis es pugui considerar el Descobridor, si bé vaig poder documentar a Mallorca alguns dels seus amics com Lluís de Santàngel o Miquel de Cuneo de Savona. També vaig documentar una família de mercaders genovesos establerta a l’illa que es deien de Columnis, vaig formular una hipòtesi de treball per veure si el descobridor podria ser d’aquesta família; a les meves recerques a Gènova vaig documentar membres d’aquesta família, inclòs un Cristoforo de Columnis, però vaig comprovar que es tractava d’una família diferent i que es tractava dels Colonna. A l’arxiu de Florència vaig documentar un Colombo di Mateo el 1427. A la Toscana la majoria de famílies no tenen llinatge, s’emprava el patronímic, el nom del pare, als textos llatins en genitiu i en italià amb un di davant del nom del pare. Aquest Colombo tenia un fill Domenico de 6 anys. Al cadastre de 1450 no apareix cap membre de la família a cap parròquia de Florència, haurien emigrat o haurien mort tots. La família podria haver emigrat a la senyoria de Gènova. Allà el patronímic del pare es convertiria en llinatge, com passava a Mallorca, encara al XVI, amb els emigrants procedents de Ragusa o Venècia.
Cap teoria pot desbancar la genovesa oficial sense aportar documents i la genovesa en té. Tota els cronistes del XVI consideren que Colón era genovès si bé no es posen d’acord sobre el lloc de naixement dins la senyoria de Gènova, i ell mateix ho confirma a la institució de mayorazgo. El document del 11-10-1496 pel que tres germans Colombo de Quinto acorden que un d’ells anirà a Hispània a trobar-se amb Christoforum de Columbo armiratum regis Ispanie, enllaça la documentació genovesa amb el descobridor de Amèrica. El descobridor es deia Cristoforo di Colombo i es curiós que els historiadors es boten el di. El darrers documents que s’han descobert sobre Colón confirmen la teoria tradicional genovesa. A les inquisicions que feu Bobabilla a Santo Domingo (trobades recentment a l’Arxiu de Simancas), un testimoni diu que Bartolomé Colón va fer tallar la llengua a una dona per dir que D. Diego feu de teixidor fins que va anar a Castella, i també es diu que el pare de D. Cristóbal era teixidor.
Fa poc vaig donar una conferència a Omnium Cultural de Barcelona, on creuen que Colón era català, exposant la genovesitat del descobridor. El treball serà publicat al proper número del bolletí del Centre d’Estudis Colombins de dita entitat. També el proper número de la revista Segell (Palma: Lleonard Muntaner) publicarà altre treball meu on queda clar que Colón era genovès.
* Historiador
(Publicat a Diario de Mallorca el 26-8-2008)
L’article anunciat del bolletí del Centre d’Estudis colombins es pot consultar a internet: http://www.cecolom.cat/media/files/file_460_1472.pdf, pp.10-15 (“Recerques sobre l’origen de Cristòfol Colom”). Vegeu el nostre article “L’origen de Cristòfol Colom i el judaisme”, a la revista Segell núm. 3 (Palma: Lleonard Muntaner, 2006).
¿ON VA NÉIXER CRISTÒFOL COLOM?
Darrerament proliferen als diaris declaracions de personatges, els quals no són historiadors, que afirmen que Cristòfol Colom era mallorquí de Felanitx i fill del príncep de Viana. Una afirmació sense cap fonament i que cap historiador subscriuria. Des de que Lluís Ulloa el 1928 afirmà que el Descobridor d’Amèrica seria d’algun territori de parla catalana, han proliferat les teories sobre el Colón català, mallorquí, eivissenc o sard. Ningú ha aportat cap document que avali cap d’aquestes teories. L’absurda teoria de Joan Cerdà, que considera que Colón era fill del príncep de Viana, partia d’una suposada carta del príncep al governador de Mallorca en que li deia que havia deixat embarassada una tal Margalida. En Cerdà no havia vist el document sinó una nota a una biografia que no cita la font, on no es diu que la tal Margalida fos Colom ni que visqués prop del castell de Santueri, on el príncep no hi va estar reclòs. Darrerament s’ha trobat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó el document i va dirigit al governador de Sicília, no al de Mallorca.
El 1991 vaig publicat un llibret intitulat ¿Dónde nació Cristóbal Colón? (El Tall) on exposava la teoria genovesa i la mallorquina sense arribar a cap conclusió. He vist la pràctica totalitat dels protocols mallorquins de la segona meitat del segle XV (emprats pels meus treballs sobre comerç i esclaus) i no es pot documentar ningú que com a hipòtesis es pugui considerar el Descobridor, si bé vaig poder documentar a Mallorca alguns dels seus amics com Lluís de Santàngel o Miquel de Cuneo de Savona. També vaig documentar una família de mercaders genovesos establerta a l’illa que es deien de Columnis, vaig formular una hipòtesi de treball per veure si el descobridor podria ser d’aquesta família; a les meves recerques a Gènova vaig documentar membres d’aquesta família, inclòs un Cristoforo de Columnis, però vaig comprovar que es tractava d’una família diferent i que es tractava dels Colonna. A l’arxiu de Florència vaig documentar un Colombo di Mateo el 1427. A la Toscana la majoria de famílies no tenen llinatge, s’emprava el patronímic, el nom del pare, als textos llatins en genitiu i en italià amb un di davant del nom del pare. Aquest Colombo tenia un fill Domenico de 6 anys. Al cadastre de 1450 no apareix cap membre de la família a cap parròquia de Florència, haurien emigrat o haurien mort tots. La família podria haver emigrat a la senyoria de Gènova. Allà el patronímic del pare es convertiria en llinatge, com passava a Mallorca, encara al XVI, amb els emigrants procedents de Ragusa o Venècia.
Cap teoria pot desbancar la genovesa oficial sense aportar documents i la genovesa en té. Tota els cronistes del XVI consideren que Colón era genovès si bé no es posen d’acord sobre el lloc de naixement dins la senyoria de Gènova, i ell mateix ho confirma a la institució de mayorazgo. El document del 11-10-1496 pel que tres germans Colombo de Quinto acorden que un d’ells anirà a Hispània a trobar-se amb Christoforum de Columbo armiratum regis Ispanie, enllaça la documentació genovesa amb el descobridor de Amèrica. El descobridor es deia Cristoforo di Colombo i es curiós que els historiadors es boten el di. El darrers documents que s’han descobert sobre Colón confirmen la teoria tradicional genovesa. A les inquisicions que feu Bobabilla a Santo Domingo (trobades recentment a l’Arxiu de Simancas), un testimoni diu que Bartolomé Colón va fer tallar la llengua a una dona per dir que D. Diego feu de teixidor fins que va anar a Castella, i també es diu que el pare de D. Cristóbal era teixidor.
Fa poc vaig donar una conferència a Omnium Cultural de Barcelona, on creuen que Colón era català, exposant la genovesitat del descobridor. El treball serà publicat al proper número del bolletí del Centre d’Estudis Colombins de dita entitat. També el proper número de la revista Segell (Palma: Lleonard Muntaner) publicarà altre treball meu on queda clar que Colón era genovès.
* Historiador
(Publicat a Diario de Mallorca el 26-8-2008)
L’article anunciat del bolletí del Centre d’Estudis colombins es pot consultar a internet: http://www.cecolom.cat/media/files/file_460_1472.pdf, pp.10-15 (“Recerques sobre l’origen de Cristòfol Colom”). Vegeu el nostre article “L’origen de Cristòfol Colom i el judaisme”, a la revista Segell núm. 3 (Palma: Lleonard Muntaner, 2006).
domingo, 27 de febrero de 2011
Curriculum
CURRICULUM
Onofre Vaquer Bennasar (Felanitx, 1948).
Doctor en Història i Graduat Social. Va rebre el premi extraordinari de llicenciatura i el premi extraordinari de doctorat. Ha estat catedràtic d’institut i professor associat de la UIB. Ha estat Premi Ciutat de Palma (1983), Premi Ciutat de Manacor (1977) i becat a certàmens del Consell Insular de Mallorca i Omnium Cultural.
PUBLICACIONS
Onofre Vaquer Bennasar ha publicat
LLIBRES
- Aspectes socioeconòmics de Manacor al segle XVI. Palma: Moll, 1978.
- Una sociedad del Antiguo Régimen: Felanitx y Mallorca en el siglo XVI. 2 vols. Palma: autor, 1987-1988. Tesi doctoral.
- La sexualitat a Mallorca. Documents històrics. Palma: autor, 1987.
- ¿Dónde nació Cristóbal Colón?. Palma: El Tall, 1991.
- L’esclavitud a Mallorca. 1448-1500. Palma: Institut d’Estudis Baleàrics-CIM, 1997.
- El comerç marítim de Mallorca (1448-1531). Palma: El Tall Editorial, 2001.
- El comerç marítim de Mallorca a la segona meitat del segle XVI. Palma: El Tall Editorial, 2007.
- L’origen dels mallorquins. Palma: El Tall, 2008.
- Mites i tòpics de la història d’Espanya i de Mallorca. Palma: El Tall, 2010.
- Propietats i propietaris a Felanitx durant el regnat de Felip II. Felanitx: Ajuntament, 2002.
- Història de Campos. Campos: Ajuntament, 1977. Coautor amb Ramon Rosselló i J. Vidal.
- Història de Manacor. El segle XVI. Manacor: Ajuntament, 1991. Coautor amb Ramon Rosselló.
- Història de Sencelles i Costitx, 1229-1600. Palma: Conselleria de Cultura del Govern Balear, 1993. Coautor amb Ramon Rosselló.
CONTRIBUCIONS A CONGRESOS
- "L'alimentació a la Mallorca de l'Antic Règim". III Jornades d’Estudis Històrics Locals: La vida quotidiana dins la perspectiva històrica. Palma: IEB, 1985, pp. 255-262.
- “Comerç i capital mercantil a Mallorca: 1448-1480”. VII Jornades d’Estudis Històrics locals: La Mediterrània, antropologia i Història. Palma: I.E.B., 1988, pp. 161-172.
- “La peste de 1652 en Mallorca”. I Encuentro Hispano-Luso-Italiano de Demografía Histórica. Barcelona, 1989. Publicat en anglès a “The 1652 plague”. Lieja (Bélgica): Ed. Ordina, 1996, i en castellà al BSAL núm. 44.
- “Corsarisme a la segona meitat del segle XV a Mallorca”. VIII Jornades d’Estudis Històrics Locals: la Mediterrània, antropologia i Història. Palma: I.E.B., 1990, pp. 107-116.
- “Les manufactures mallorquines de teixits i de pell a la segona meitat del segle XV: importacions i exportacions”. IX Jornades d’Estudis Històrics Locals. Palma, I.E.B., 1991, pp. 443-447.
- “La navegació mallorquina a l’època del Descobriment”. Les Illes Balears i Amèrica. Palma: I.E.B., 1992.
- “El origen de Cristóbal Colón”. Conferencia invitada. Congrés V Centenario del
Descubrimiento de América. A.O.: Associazione degli Storici Europei. Eivissa,
1992.
- “Una inmigración forzada: esclavos en Mallorca, 1448-1499”. Congreso Hispano-Luso-Italiano de Demografía Histórica. Savona, 1992. Pub. Boletín de la Asociación de Demografía Histórica, XI-1. Bilbao, 1993.
- “Les diversions a la Mallorca del segles XV-XVII”. XI Jornades d’Estudis Històrics Locals: Espais i temps d’oci a la Història. Palma: I.E.B., 1993, pp. 559.571.
- “L’alimentació a la Mallorca de l’Antic Règim”. XIV Jornades d’Estudis Locals: La Vida Quotidiana dins la Perspectiva Històrica. Palma: I.E.B., 1995, pp. 255-262.
- “El rey y la administración de justicia en el reino de Mallorca”. IV Reunión Científica de la Asociación Española de Historia Moderna, 1996. Caja de Ahorros del Mediterráneo-Universidad de Alicante, 1997, pp. 449-457.
- “Importacions i exportacions alimentàries del Regne de Mallorca a la segona meitat del segle XV”. XIV Jornades d’Estudis Històrics Locals: La Mediterrània àrea de convergència de sistemes alimentaris (segles XV-XVIII). Palma: I.E.B., 1995, pp. 181-190.
- “El comercio marítimo de Mallorca en el tránsito a la modernidad”. VII Convengo Storico Savonese. Journées Braudeliennes III. Mediterraneo e Capitalismo. Savona, 1997. Publicat a Atti e Memorie, Nuova serie vol. XXXII-XXXIII, pp. 223-233.
- “Comerç entre Mallorca i Nàpols després de la conquesta de 1443”. XVI Congresso Internazionale di Storia della Corona d’Aragona. Nápoles, 1997. Ed. 2000, pp. 1201-1219.
- “Població i economia a la Mallorca de la primera meitat del segle XIV”. Jornades d’Estudis Històrics Locals: El Regne de Mallorca a l’època de la dinastia privativa. Palma: IEB, 1997. Ed. 1998, pp. 243-264.
- “El comerç entre Catalunya i Mallorca als inicis de l’Edat Moderna”. Congrés d’Història Moderna de Catalunya. Publicat a Pedralbes. Revista d’Història Moderna (Barcelona) 18-I, 1998, pp. 39-55.
- “Els lliberts a Mallorca (1448-1578”.Col•loqui Internacional De l’esclavitud a la llibertat. Barcelona: Consell Superior d’Investigacions Científiques, 1999. Ed. 2000, pp. 643-658.
- “Migracions a Felanitx als inicis de l’edat moderna”. I Jornades d’Estudis Històrics Locals de Felanitx. Felanitx: Ajuntament, 2000.
- “Immigrants a la ciutat de Mallorca, 1448-1598”. XVII Congrés d’Història de la Corona d’Aragó. Barcelona-Lleida, 2000, II, pp. 445-455.
- “Il comercio marítimo di Maiorica tra 1448 e 1531”. Conferencia invitada. Seminario Isole nella Storia. Cagliari (Italia), 2001.
- “Immigrantes extranjeros en Mallorca, 1448-1589”. I Coloquio Internacional Los extranjeros en la España Moderna. Málaga, 2003, pp. 657-666.
- “Catalans a Mallorca a la segona meitat del segle XVI”. 5è Congrés d’Història Moderna de Catalunya, 2003. Pedralbes (Barcelona) núm. 23, pp. 617-636.
- “El comerç de Mallorca a la segona meitat del segle XVI”. XVIII Congrés d’Història de la Corona d’Aragó, 2004. Universitat de Valencia, 2005, t. II, pp. 1307-1319.
- “La evolución del comercio exterior de Mallorca, 1448-1600”. IX Reunión Científica de la Fundación Española de Historia Moderna. Málaga, 2006. Edició de 2009, Vol. II, pp. 1321-1334.
PUBLICACIONS A REVISTES
- “Documentos sobre la Germanía de Mallorca”. Fontes Rerum Balearium. Palma: Fundació Bartomeu March, 1978, pp. 613-634.
- “Testamentos y reconstrucción de famílias”. Estudis Baleàrics. Palma: Institut d’Estudis Baleàrics, 1983, pp. 71-81.
- “La nupcialidad en Felanitx (Mallorca) en los siglos XVI y XVII”. Boletín de la Asociación de Demografía Histórica. Madrid, 1984, pp. 31-38.
- “La peste de 1652 en Mallorca”. Butlletí de la Societat Arqueològica Lul•liana, núm. 44. Palma, 1989, pp. 233-247.
- “El contrato de trabajo en la Mallorca medieval”. Mayurqa núm. 22. Palma: UIB. 1989, pp.645-652.
- “Navegació i comerç a Mallorca. Segle XV, segona meitat”. Fontes Rerum Balearium. Nova etapa núm. 1. Palma: Fundació Bartomeu March, 1990, pp. 95-142,
“El comerç exterior de Mallorca al segle XV”. Randa núm. 29. Barcelona: Curial, 1991, pp. 105-119.
“Unes notes sobre Joanot Colom”. Butlletí de la Societat Arqueològica Lul•liana núm. 55. Palma, 1999, pp. 363-364.
- “Immigrants a Mallorca a la segona meitat del segle XV”. Butlletí de la Societat Arqueològica Lul•liana núm. 51. Palma, 1995, pp. 125-140.
- “Sobre monedes i exempció de gabeles al Regne de Mallorca”. Revista d’Estudis Baleàrics núm. 53. Palma: I.E.B., 1996, pp. 125-129.
- “El comercio marítimo de Mallorca en el tránsito a la modernidad”. Studia Historica, núm. 17, Salamanca: Universidad, 1997, pp. 147-156.
- “Immigrants a Mallorca: 1500-1550”. Butlletí de la Societat Arqueològica Lul•liana, núm. 54, Palma, 1998, pp. 105-140.
- “Immigrants a Mallorca a la segona meitat del segle XV”. Butlletí de la Societat Arqueológica Lul•liana, núm. 55, Palma, 1999, pp. 353-362.
- “Immigrants a Mallorca durant el regnat de Felip II. 1.” Butlletí de la Societat Arqueológica Lul•liana, núm. 56, Palma, 2000, pp. 199-226.
- “La repressió dels agermanats”. Mayurqa núm. 26. Palma, UIB, 2000, pp. 59-71.
- “Immigrants a Mallorca durant el regnat de Felip II. 2.1.”. Butlletí de la Societat Arqueológica Lul•liana, núm. 57, Palma, 2001, pp. 321-338.
- “Immigrants a Mallorca durant el regnat de Felip II. 2.2.”. Butlletí de la Societat Arqueológica Lul•liana, núm. 58, Palma, 2002, pp. 291-320.
- “L’oli a Mallorca”. Arxiu de Tradicions núm. 7. Cagliari, 2002, pp. 24-26.
- “Llibres i retaules a cases mallorquines (Segle XVI, segona meitat)”. Mayurqa núm. 31. Palma, UIB, 2006, pp. 295-323.
- “L’origen de Cristòfol Colom i el judaisme”, a la revista Segell núm. 3 (Palma: Lleonard Muntaner), 2006.
- “Recerques sobre l’origen de Cristòfol Colom”, al Bolletí del Centre d’Estudis Colombins (Barcelona). Es pot consultar a internet: http://www.cecolom.cat/media/files/file_460_1472.pdf, pp.10-15.
Altres articles en revistes o diaris:
"El Banco de Felanitx". Semanari Felanitx, 1975.
"L'Agricultura de Felanitx". Semanari Felanitx, 1977 (Del 30 d'abril al 10 de desembre).
"Característiques demogràfiques de l'Antic Règim" .Fires i Festes de Sant Agustí. Felanitx, 1983.
"Puntualizaciones al programa La Clave sobre Cristóbal Colón" al Semanari Felanitx, 1985 (9 i 16 de novembre).
"Sa Riera". Diario de Mallorca, 28 d'abril de 1988.
"Derecho penal y moral". Diario de Mallorca, 10 febrer 1983.
"Los jurados y el Gran e General Consell". Baleares 15 4 1979.
"¿Cómo son los gitanos?. Estudio sociológico sobre una comunidad". Arriba 11 2 1973. Finalista concurso de reportajes.
- "En Joanot Colom era felanitxer". A Fires i Festes de Sant Agustí. Felanitx, 1991.
"Una societat de l'Antic Règim". A "15 anys de Premis Ciutat de Palma". Ajuntament de Palma, 1986. pp. 131-136.
Col•laboracions a
- "Historia de las Baleares". Ed. Formentor.
- "Gran Enciclopèdia de Mallorca". Promomallorca.
PÀGINA WEB
WWW.mallorcaweb.net/llinatges
CURRICULUM ASSOCIATIU
Ha estat vinculat a associacions juvenils. Fou vicepresident de l’Assemblea Provincial de Joves, president de l’OEU (organització d’estudiants universitaris) del districte universitari de Barcelona, impulsor i president de la Cooperativa Estudiantil Balear. Ha assessorat l’Associació de Joves Treballadors, el teleclub del poblat gitano de Palma (1971-74), l’Associació Estudiantil Guillem Sagrera, l’Associació Estudiantil Joan maria Thomàs. És director d’activitats i master en camps de treball pel Centre d’Estudis de l’Esplai. Ha dirigit molts de campaments i camps de treball internacionals.
Ha estat president de l’Associació d’Ex-alumnes de l’Institut Laboral de Felanitx.
Vinculat al moviment veïnal des de principis dels anys 70. Ha estat secretari de Veïns, Federació d’Associació de Veïns de les Illes Balears. Actualment és president de l’Associació de Veïnats Es Capitol.
Onofre Vaquer Bennasar (Felanitx, 1948).
Doctor en Història i Graduat Social. Va rebre el premi extraordinari de llicenciatura i el premi extraordinari de doctorat. Ha estat catedràtic d’institut i professor associat de la UIB. Ha estat Premi Ciutat de Palma (1983), Premi Ciutat de Manacor (1977) i becat a certàmens del Consell Insular de Mallorca i Omnium Cultural.
PUBLICACIONS
Onofre Vaquer Bennasar ha publicat
LLIBRES
- Aspectes socioeconòmics de Manacor al segle XVI. Palma: Moll, 1978.
- Una sociedad del Antiguo Régimen: Felanitx y Mallorca en el siglo XVI. 2 vols. Palma: autor, 1987-1988. Tesi doctoral.
- La sexualitat a Mallorca. Documents històrics. Palma: autor, 1987.
- ¿Dónde nació Cristóbal Colón?. Palma: El Tall, 1991.
- L’esclavitud a Mallorca. 1448-1500. Palma: Institut d’Estudis Baleàrics-CIM, 1997.
- El comerç marítim de Mallorca (1448-1531). Palma: El Tall Editorial, 2001.
- El comerç marítim de Mallorca a la segona meitat del segle XVI. Palma: El Tall Editorial, 2007.
- L’origen dels mallorquins. Palma: El Tall, 2008.
- Mites i tòpics de la història d’Espanya i de Mallorca. Palma: El Tall, 2010.
- Propietats i propietaris a Felanitx durant el regnat de Felip II. Felanitx: Ajuntament, 2002.
- Història de Campos. Campos: Ajuntament, 1977. Coautor amb Ramon Rosselló i J. Vidal.
- Història de Manacor. El segle XVI. Manacor: Ajuntament, 1991. Coautor amb Ramon Rosselló.
- Història de Sencelles i Costitx, 1229-1600. Palma: Conselleria de Cultura del Govern Balear, 1993. Coautor amb Ramon Rosselló.
CONTRIBUCIONS A CONGRESOS
- "L'alimentació a la Mallorca de l'Antic Règim". III Jornades d’Estudis Històrics Locals: La vida quotidiana dins la perspectiva històrica. Palma: IEB, 1985, pp. 255-262.
- “Comerç i capital mercantil a Mallorca: 1448-1480”. VII Jornades d’Estudis Històrics locals: La Mediterrània, antropologia i Història. Palma: I.E.B., 1988, pp. 161-172.
- “La peste de 1652 en Mallorca”. I Encuentro Hispano-Luso-Italiano de Demografía Histórica. Barcelona, 1989. Publicat en anglès a “The 1652 plague”. Lieja (Bélgica): Ed. Ordina, 1996, i en castellà al BSAL núm. 44.
- “Corsarisme a la segona meitat del segle XV a Mallorca”. VIII Jornades d’Estudis Històrics Locals: la Mediterrània, antropologia i Història. Palma: I.E.B., 1990, pp. 107-116.
- “Les manufactures mallorquines de teixits i de pell a la segona meitat del segle XV: importacions i exportacions”. IX Jornades d’Estudis Històrics Locals. Palma, I.E.B., 1991, pp. 443-447.
- “La navegació mallorquina a l’època del Descobriment”. Les Illes Balears i Amèrica. Palma: I.E.B., 1992.
- “El origen de Cristóbal Colón”. Conferencia invitada. Congrés V Centenario del
Descubrimiento de América. A.O.: Associazione degli Storici Europei. Eivissa,
1992.
- “Una inmigración forzada: esclavos en Mallorca, 1448-1499”. Congreso Hispano-Luso-Italiano de Demografía Histórica. Savona, 1992. Pub. Boletín de la Asociación de Demografía Histórica, XI-1. Bilbao, 1993.
- “Les diversions a la Mallorca del segles XV-XVII”. XI Jornades d’Estudis Històrics Locals: Espais i temps d’oci a la Història. Palma: I.E.B., 1993, pp. 559.571.
- “L’alimentació a la Mallorca de l’Antic Règim”. XIV Jornades d’Estudis Locals: La Vida Quotidiana dins la Perspectiva Històrica. Palma: I.E.B., 1995, pp. 255-262.
- “El rey y la administración de justicia en el reino de Mallorca”. IV Reunión Científica de la Asociación Española de Historia Moderna, 1996. Caja de Ahorros del Mediterráneo-Universidad de Alicante, 1997, pp. 449-457.
- “Importacions i exportacions alimentàries del Regne de Mallorca a la segona meitat del segle XV”. XIV Jornades d’Estudis Històrics Locals: La Mediterrània àrea de convergència de sistemes alimentaris (segles XV-XVIII). Palma: I.E.B., 1995, pp. 181-190.
- “El comercio marítimo de Mallorca en el tránsito a la modernidad”. VII Convengo Storico Savonese. Journées Braudeliennes III. Mediterraneo e Capitalismo. Savona, 1997. Publicat a Atti e Memorie, Nuova serie vol. XXXII-XXXIII, pp. 223-233.
- “Comerç entre Mallorca i Nàpols després de la conquesta de 1443”. XVI Congresso Internazionale di Storia della Corona d’Aragona. Nápoles, 1997. Ed. 2000, pp. 1201-1219.
- “Població i economia a la Mallorca de la primera meitat del segle XIV”. Jornades d’Estudis Històrics Locals: El Regne de Mallorca a l’època de la dinastia privativa. Palma: IEB, 1997. Ed. 1998, pp. 243-264.
- “El comerç entre Catalunya i Mallorca als inicis de l’Edat Moderna”. Congrés d’Història Moderna de Catalunya. Publicat a Pedralbes. Revista d’Història Moderna (Barcelona) 18-I, 1998, pp. 39-55.
- “Els lliberts a Mallorca (1448-1578”.Col•loqui Internacional De l’esclavitud a la llibertat. Barcelona: Consell Superior d’Investigacions Científiques, 1999. Ed. 2000, pp. 643-658.
- “Migracions a Felanitx als inicis de l’edat moderna”. I Jornades d’Estudis Històrics Locals de Felanitx. Felanitx: Ajuntament, 2000.
- “Immigrants a la ciutat de Mallorca, 1448-1598”. XVII Congrés d’Història de la Corona d’Aragó. Barcelona-Lleida, 2000, II, pp. 445-455.
- “Il comercio marítimo di Maiorica tra 1448 e 1531”. Conferencia invitada. Seminario Isole nella Storia. Cagliari (Italia), 2001.
- “Immigrantes extranjeros en Mallorca, 1448-1589”. I Coloquio Internacional Los extranjeros en la España Moderna. Málaga, 2003, pp. 657-666.
- “Catalans a Mallorca a la segona meitat del segle XVI”. 5è Congrés d’Història Moderna de Catalunya, 2003. Pedralbes (Barcelona) núm. 23, pp. 617-636.
- “El comerç de Mallorca a la segona meitat del segle XVI”. XVIII Congrés d’Història de la Corona d’Aragó, 2004. Universitat de Valencia, 2005, t. II, pp. 1307-1319.
- “La evolución del comercio exterior de Mallorca, 1448-1600”. IX Reunión Científica de la Fundación Española de Historia Moderna. Málaga, 2006. Edició de 2009, Vol. II, pp. 1321-1334.
PUBLICACIONS A REVISTES
- “Documentos sobre la Germanía de Mallorca”. Fontes Rerum Balearium. Palma: Fundació Bartomeu March, 1978, pp. 613-634.
- “Testamentos y reconstrucción de famílias”. Estudis Baleàrics. Palma: Institut d’Estudis Baleàrics, 1983, pp. 71-81.
- “La nupcialidad en Felanitx (Mallorca) en los siglos XVI y XVII”. Boletín de la Asociación de Demografía Histórica. Madrid, 1984, pp. 31-38.
- “La peste de 1652 en Mallorca”. Butlletí de la Societat Arqueològica Lul•liana, núm. 44. Palma, 1989, pp. 233-247.
- “El contrato de trabajo en la Mallorca medieval”. Mayurqa núm. 22. Palma: UIB. 1989, pp.645-652.
- “Navegació i comerç a Mallorca. Segle XV, segona meitat”. Fontes Rerum Balearium. Nova etapa núm. 1. Palma: Fundació Bartomeu March, 1990, pp. 95-142,
“El comerç exterior de Mallorca al segle XV”. Randa núm. 29. Barcelona: Curial, 1991, pp. 105-119.
“Unes notes sobre Joanot Colom”. Butlletí de la Societat Arqueològica Lul•liana núm. 55. Palma, 1999, pp. 363-364.
- “Immigrants a Mallorca a la segona meitat del segle XV”. Butlletí de la Societat Arqueològica Lul•liana núm. 51. Palma, 1995, pp. 125-140.
- “Sobre monedes i exempció de gabeles al Regne de Mallorca”. Revista d’Estudis Baleàrics núm. 53. Palma: I.E.B., 1996, pp. 125-129.
- “El comercio marítimo de Mallorca en el tránsito a la modernidad”. Studia Historica, núm. 17, Salamanca: Universidad, 1997, pp. 147-156.
- “Immigrants a Mallorca: 1500-1550”. Butlletí de la Societat Arqueològica Lul•liana, núm. 54, Palma, 1998, pp. 105-140.
- “Immigrants a Mallorca a la segona meitat del segle XV”. Butlletí de la Societat Arqueológica Lul•liana, núm. 55, Palma, 1999, pp. 353-362.
- “Immigrants a Mallorca durant el regnat de Felip II. 1.” Butlletí de la Societat Arqueológica Lul•liana, núm. 56, Palma, 2000, pp. 199-226.
- “La repressió dels agermanats”. Mayurqa núm. 26. Palma, UIB, 2000, pp. 59-71.
- “Immigrants a Mallorca durant el regnat de Felip II. 2.1.”. Butlletí de la Societat Arqueológica Lul•liana, núm. 57, Palma, 2001, pp. 321-338.
- “Immigrants a Mallorca durant el regnat de Felip II. 2.2.”. Butlletí de la Societat Arqueológica Lul•liana, núm. 58, Palma, 2002, pp. 291-320.
- “L’oli a Mallorca”. Arxiu de Tradicions núm. 7. Cagliari, 2002, pp. 24-26.
- “Llibres i retaules a cases mallorquines (Segle XVI, segona meitat)”. Mayurqa núm. 31. Palma, UIB, 2006, pp. 295-323.
- “L’origen de Cristòfol Colom i el judaisme”, a la revista Segell núm. 3 (Palma: Lleonard Muntaner), 2006.
- “Recerques sobre l’origen de Cristòfol Colom”, al Bolletí del Centre d’Estudis Colombins (Barcelona). Es pot consultar a internet: http://www.cecolom.cat/media/files/file_460_1472.pdf, pp.10-15.
Altres articles en revistes o diaris:
"El Banco de Felanitx". Semanari Felanitx, 1975.
"L'Agricultura de Felanitx". Semanari Felanitx, 1977 (Del 30 d'abril al 10 de desembre).
"Característiques demogràfiques de l'Antic Règim" .Fires i Festes de Sant Agustí. Felanitx, 1983.
"Puntualizaciones al programa La Clave sobre Cristóbal Colón" al Semanari Felanitx, 1985 (9 i 16 de novembre).
"Sa Riera". Diario de Mallorca, 28 d'abril de 1988.
"Derecho penal y moral". Diario de Mallorca, 10 febrer 1983.
"Los jurados y el Gran e General Consell". Baleares 15 4 1979.
"¿Cómo son los gitanos?. Estudio sociológico sobre una comunidad". Arriba 11 2 1973. Finalista concurso de reportajes.
- "En Joanot Colom era felanitxer". A Fires i Festes de Sant Agustí. Felanitx, 1991.
"Una societat de l'Antic Règim". A "15 anys de Premis Ciutat de Palma". Ajuntament de Palma, 1986. pp. 131-136.
Col•laboracions a
- "Historia de las Baleares". Ed. Formentor.
- "Gran Enciclopèdia de Mallorca". Promomallorca.
PÀGINA WEB
WWW.mallorcaweb.net/llinatges
CURRICULUM ASSOCIATIU
Ha estat vinculat a associacions juvenils. Fou vicepresident de l’Assemblea Provincial de Joves, president de l’OEU (organització d’estudiants universitaris) del districte universitari de Barcelona, impulsor i president de la Cooperativa Estudiantil Balear. Ha assessorat l’Associació de Joves Treballadors, el teleclub del poblat gitano de Palma (1971-74), l’Associació Estudiantil Guillem Sagrera, l’Associació Estudiantil Joan maria Thomàs. És director d’activitats i master en camps de treball pel Centre d’Estudis de l’Esplai. Ha dirigit molts de campaments i camps de treball internacionals.
Ha estat president de l’Associació d’Ex-alumnes de l’Institut Laboral de Felanitx.
Vinculat al moviment veïnal des de principis dels anys 70. Ha estat secretari de Veïns, Federació d’Associació de Veïns de les Illes Balears. Actualment és president de l’Associació de Veïnats Es Capitol.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)