IMMIGRANTS AL XVII

IMMIGRANTS AL XVII

Estam investigant els immigrants a Mallorca a la primera meitat del segle XVII. La investigació està en curs, sols hem vist, de moment, 30 anys de concessos. La principal font són els concessos matrimonials o llicències per casar-se que es troben a l’Arxiu Diocesà, que podem completar amb els llibres de matrimonis i protocols notarials. Quan un immigrant es volia casar ell i altres testimonis, de la seva terra o d’allà on havia viscut, havien de provar que era fadrí o viudo. La font no sols ens dona la procedència, llinatges i professions dels immigrants, sinó que també ens relata els itineraris que seguien, els diversos llocs on havien viscut i les feines que havien fet. No era estrany que atlots de 12 anys se’n anessin de casa seva, no sols com a mossos a vaixells. Hem trobat un irlandès que als 12 anys emigra a Sevilla on s’enrola com a soldat, serví al rei 6 anys i després l’encaptivaren i va estar 6 anys a Alger captiu, després vingué a Mallorca i es casà. La immensa majoria dels immigrants són mariners i es casen a ciutat, mols pocs van als pobles. Per 1079 immigrants que van a Palma sols 55 van a pobles de la Part Forana. Dels que coneixem la procedència 305 venen de França, sobretot mariners de Provença, 302 de Catalunya, 99 de València, 91 de Gènova, 79 de Menorca, 77 de Castella, 47 d’Eivissa, 44 de Savoia, 30 de Sicília... De 401 immigrants no coneixem la professió, encara que molts serien mariners, 413 són mariners, 58 patrons, 57 criats i criades. Sols hi ha 10 conradors, no és estrany a un moment en que mallorquins emigren per conrar terres a Sardenya i al País Valencià, on ocupen les terres que han deixat els moriscos expulsats. Hi ha molt poques dones, senyores i criades. Els criats solen venir amb els seus senyors (virreis, oïdors de l’Audiència, nobles). Alguns immigrants havien estat captius al Nord d’Àfrica, al redimir-se o fugir havien arribat a Mallorca i es casen. Una dona de Madeira al quedar-se viuda s’embarca per Canàries, la nau és capturada i ella es portada a Alger captiva, allà es compromet amb un captiu en que en arribar a terra de cristians es casarien, al alliberar-se arriben a Mallorca i es casen.   

Sols hem trobat 4 immigrants que es casen a Felanitx i llevat d’un no tenim constància de que s’hi quedessin. El que es va quedà era Jaume Custurer, fill de Sebastià i de Joana, natural de Borgonya (França), que el 4-10-1644 casava amb Antonina Manresa, filla de Gabriel, i l’any següent tenien un fill, Sebastià. La dona morí el 8-11-1645 i el 24-1-1646 es tornava casar amb Eulàlia, viuda, filla de Bartomeu Oliver.

El 15-3-1603, sol·licitava llicència per casar, Joan Felip de 23 o 24 anys, fill de Joan Alvarado, pagès, de Gandia (València), havia vingut a Mallorca feia un mes i mig. Declaren que és fadrí Francisco Martines, de nació d’Egipte (sic, gitano), casat i domiciliat a Mallorca, i Francesc M. de València. Havia de casar a Felanitx amb Caterina, filla de Joan Bertran de Binissalem.

El 19-5-1604, José Àngel Ximenis, de nació d’Egipte (gitano), diu que la dona morí a Càller. Francesc Martines, de nació d’Egipte, el coneix i diu que estava casat amb Maria Graciana que morí a Sardenya. Elisabet Dies, vda. de Joan de la Calle, de nació d’Egipte, diu que sap que és viudo perquè la muller morí quan ella era a Càller, i vingué a Mallorca amb una companyia. Casarà amb Caterina, f. de Joan Coperan (?) a Felanitx. Als gitanos se’ls denominava de nació d’Egipte. Hi havia altres gitanos a Felanitx, el 12-1-1598 batiaven a Francina, filla de Francisco Fustamante, gitano, i als processos inquisitorials trobam gitanes nascudes a Felanitx.

Francisco Perera, natural de Bilbau (corona de Castella) el 7-2-1644, casava a Felanitx amb Joana Orell.

            Les informacions que hem recopilat les penjarem a la nostra pàgina web www.llinatgesdemallorca.com, on tenim penjat, entre altres, els agermanats de Felanitx i els propietaris felanitxers del segles XVI i XVII.

                                                                       Onofre Vaquer

(Publicat al setmanari "Felanitx" el 21-12-2012)

L'ADN DE CRISTÒFOL COLOM

L’ADN DE CRISTÒFOL COLOM

                                       Onofre Vaquer

            Diumenge 23 de desembre La Almudaina publicava un article on Carlos de la Concha diu que té documentació del plet colombí del mayorazgo, sense fer al·lusió a d’abundant documentació que sobre dit plet hi ha a l’Arxiu Històric Nacional de Madrid. A dit plet s’afirma que el pare del Descobridor es deia Doménico, cosa que també diuen els cronistes Gonzalo Fernández de Oviedo (que conegué al Descobridor i fou patge reial junt amb els seus fills) i Esteban de Garibay. També ho afirma un document del Banc de Sant Giorgio publicat per Aldo Agosto, del que no vaig poder veure l’original a l’arxiu de Gènova per no estar al lligall original. L’article afirma que Colón va voler amagar als reis que fou corsari al servei de Renat d’Anjou, però això ho sabem per una carta del mateix Colón als reis, no ho va amagar.

            Al parlar de l’ADN treu l’informació d’un article d’Alfonso Ensenyat de Villalonga, un enginyer mallorquí jubilat que viu a Madrid que no té formació d’historiador ni és genetista. Fa anys defensava que el Descobridor era fill del mercader mallorquí Antoni Colom, l’any 1992 a un congrés internacional colombí celebrat a Eivissa, el Dr. Joan Miralles i jo li varem fer veure que la seva tesis era impossible ja que documentava a ciutat a Bartomeu Colom quan el germà del Descobridor era a Amèrica. Després canvià la seva tesi, admeté que el Descobridor era genovès però que al néixer es deia Pedro Scotto. Ensenyat sols diu dels anàlisis d’ADN que no s’ha trobat relació entre les persones que porten el llinatge Colom o Colombo i les restes de Sevilla d’Hernando (el fill) i Diego (el germà), per així reafirmar que Colom o Colombo no seria el llinatge del Descobridor.

            José Antonio Llorente director del projecte d’identificació genètica de Colón y de su família, feu públic que les restes de Diego, Cristóbal i Hernando denoten que eren parents. A una conferència que donà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó digué que els catalans Colom i els italians Colombo tenien un haplotip similar. El Dr. Francesc Calafell, de la Universitat Pompeu Fabra, va repescar les dades enviades a Granada dels Coloms catalans i dels Colombo italians i arribà a conclusions diferents (conferència al Centre d’Estudis Colombins el 27-9-2011). Els Coloms dels Països Catalans es poden agrupar en diversos grups familiars, denominats clústers, en que tots els homes tenen un ancestre mascle comú. Tots els Colom de Mallorca tenen característiques semblants als del Rosselló, la Garrotxa o Dénia. Si Cristòfol Colom tingués el mateix haplotip se sabria l’origen geogràfic, si bé l’haplotip R1b acull 2/3 de les mostres preses tant italianes com catalanes i si aquest fos el de l’Almirant no ens diria res. A Itàlia no s’han pogut fer clústers, tots els Colombo italians són diferents. S’ha dit que a Llombardia als expòsits se’ls posaria el llinatge Colombo, però s’oblida que Colombo abans que llinatge era nom, que als països de parla catalana, a França i a Irlanda era Colom, per Sant Columbà o Columbano, el monjo irlandès fundador del monestir de Bobio, al nord d’Itàlia. A Itàlia els llinatges es formaren molt més tard que entre nosaltres, s’emprava el patronímic, el nom del pare en lloc de llinatge amb un di al davant, a Venècia i Toscana encara ho feien al segle XVI. El Descobridor es deia Cristoforo di Colombo, que si bé ja és llinatge denota un origen patronímic.     

            Llorente no ha desvelat l’haplotip de la família del Descobridor. El Consell Insular de Mallorca li atorgà una subvenció de 60.000 euros, 10 milions de la antigues pessetes, per contribuir als anàlisis d’ADN per esbrinar l’origen de Colón. No ha enviat res al Consell i se li hauria d’exigir que ens enviï l’haplotip de la família del Descobridor. Això ens permetria comparar-lo amb els dels jueus, que es coneixen perfectament en tots els seus grups. A Mallorca Antònia Picornell i Misericòrdia Ramon de la UIB analitzaren l’ADN dels xuetes. Els Colom de Dénia tenen l’haplotip J1 que el porten jueus sefardites. S’ha escrit molt sobre si el Descobridor era jueu o no. Vaig tractar el tema a un article de la revista Segell (núm. 3) i proposava comparar els anàlisis d’ADN dels Colón amb els haplotips dels jueus.    

(Enviat a Tribuna de Diario de mallorca)

DOMICILI FISCAL

Les empreses de lloguer de cotxes amenaçen al Govern en translladar el seu domicili fiscal a una altra comunitat autònoma si no es suprimeix la nova taxa sobre els cotxes llogats. El Govern perdria molts d'ingressos. Si Catalunya s'independitzat i moltes empreses canviassin el seu domicili fiscal no surtirien els comptes que fan els soberanistes. La Comunitat Autònoma de Madrid és la que aporta mé...s en relació al que rep, ¿perqué?, perque empreses que treballen a diverses comunitats tenen el seu domicili fiscal a Madrid, el mateix passa a Catalunya i a les Iles Balears passa amb cadenes hoteleres. Caldria armonitzar la fiscalitat a tota Europa i recordar el vell principi socialista de que cadascú ha d'aportar segons les seves possibilitats i ha de rebre segons les seves necessitats.

COLOM

Al Diario de Mallorca del 16-10-2012, Francesc Domènec insisteix amb els tòpics sobre la catalanitat de Cristòfol Colom derivats dels escrits d’Ulloa i de la imaginació d’aficionats que fabriquen teories sense cap document. Colom i Colombo abans que llinatge era nom, per sant Columbà. El descobridor es deia Cristòforo di Colombo (patronímic) i era genovès com ha estat demostrat  per molts de documents i admès per tota la comunitat científica d’historiadors, els que defensen altres hipòtesis no són historiadors. Podeu veure els articles que vaig publicar a Tribuna d’aquest diari al meu blog (www.onofrevaquer.bogspot.com). Verdera, a Cristóbal Colón, catalanoparlante, retreu que alguns filòlegs que han estudiat el llenguatge colombí no l’hagin comparat amb el català, però ell no ho fa amb el provençal, llengua molt pareguda al català, i reconeix que molt de termes que considera catalans també són castellans però considera que Colom fou el primer que els emprà, el que és molt discutible. Diu Domènec que Hernando, el fill de Colom, amagà l’origen del seu pare obviant que al seu testament diu que el seu pare era genovès.

ESPAÑOLIZAR

¿Què volia dir el ministre Werth quan parlava d’espanyolitzar  els nins catalans?. Pel ministre Ruiz Gallardón que se’ls escolaritzi en castellà si ho demanen els pares. ¿I si els pares demanen que els escolaritzin en búlgar, àrab o xinès, per ser aquesta la llengua materna?. J.F. Conrado de Vilallonga (Diario de Mallorca 16-10-2012) deia que espanyolitzar seria ensenyar als castellans que a Espanya hi ha altres llengües que cal respectar i que discriminar amb el tren, comparant Mallorca amb Galícia, no és espanyolitzar. Pel ministre Fernández Díaz espanyolitzar seria ensenyar la història d’Espanya a Catalunya i als País Basc, ja que segons ell s’ensenya una història nacionalista inventada que no fomenta l’esperit nacional espanyol. Fa uns anys Esperanza Aguirre brindava perquè es torni ensenyar la verdadera historia de Espanya, que en realitat és una història inventada al segle XIX, després de la creació de l’estat espanyol, per la que Espanya és una realitat molt antiga quan no existia abans del XIX, abans existia la monarquia hispànica, on un rei regnava a diversos reines. També al XIX es crearen mites i tòpics a històries de Catalunya i del País Basc. Ho he denunciat al meu llibre Mites i tòpics de la història de Espanya i de Mallorca. El que existeixin aquests històrics plenes de tòpics i llegendes no vol dir que els professors les ensenyin. Qui ha de decidir quina història cal ensenyar han de ser els historiadors, no els ministres.

Onofre Vaquer.       

VIATGE DE BURGOS A SANTIAGO

VIATGE DE BURGOS A SANTIAGO

16-7-2101: a les 8 hores partirem de Palma per Madrid en avió. Amb un cotxe de lloguer anàrem cap a Burgos. Ens aturarem a Aranda de Ebro per veure l’església i a Lerma per dinar (menú de 60 euros per dues persones).

A Burgos ens allotjarem al hotel Norte y Londres no molt lluny de la catedral. Visitarem la catedral.

Dia 17: visitarem el “Museo de la Evolución Humana”, la Cartuja de Miraflores (on encara hi ha cartoixos) i el monesrir de “Las Huelgas Reales·

Anarem a Carrión de los Condes on hi ha esglésies romàniques com la de Santa Maria del Camino i dinarem un menú de 10 euros. Després a Fromista per veure l’església romànica de San Martín. Passarem per Palencia per veure la catedral i arribarem a León.

Ens allotjarem prop de la catedral (ToralHotel), al barri del Húmedo, la zona de tapes.

Dia 18: visitarem la catedral de Lleó començant per les vidrieres. Visita a San Isidoro que fou panteó real. Vérem la façana de San Marcos. Dinarem prop de la catedral un menú de 4 plats.

Anarem a Astorga i visitarem el palau episcopal fet per Gaudí, la catedral amb el seu museu i un museu romà. Arribarem a Ponferrada i ens allotjarem a un hotel devora l’Ajuntament (Hotel Aroi).

Dia 19: visitarem el castell templari de Ponferrada i anàrem a veure l’església mossàrab de Santiago de Peñalba, a 20 km. per una camí de muntanya que no fas 20 kilòmetres amb una hora Verem una església romànica (cal tocar a la veïna perquè t’obri) i anàrem a dinar a Molinaseca. Visitarem el monestir de Carracedo i a Villafranca del Bierzo una església romànica, davant el castell, la col·legiata, la calla del Agua i la plaça de l’Ajuntament. Tornarem a dormir a Ponferrada on vérem una gran manifestació contra els retalls del Govern.

Dia 20: anàrem a visitar Las Médulas amb visita guiada, on els romans feien rebentar les muntanyes fent córrer aigua pel túnels que excavaven per treure 56 mil·ligrams d’or de cada metre cúbic de terra. Dinarem a un restaurant de la zona. Anàrem a Lugo on vérem les murades i la catedral i cap a Santiago. Ens allotjarem a l’hotel Nest Style, no lluny de la catedral. Soparem de tapes al impressionant carrer gastronòmic del Franco.

Dia 21: visitarem la catedral, no poguérem veure el Pórtico de la Gloria per estar en restauració però si un audiovisual sobre el mateix. Dinarem a un restaurant del carrer del Franco i anàrem a l’aeroport per tornar a Palma.    

ERROR

Greu error a l'article de "Diario de Mallorca", al final diu que per la comunitat científica està clar que Colom era català quan hauria de dir genovès.

Mites i colom

http://www.diariodemallorca.es/opinion/2012/05/29/topics-i-colom/769080.html

Diario de Mallorca 29 maig 2012

TRIBUNA

TÒPICS I COLOM

ONOFRE VAQUER BENNÀSAR* 

 El senyor Damià Barceló publicà a Tribuna de Diario de Mallorca un article on trobam diversos tòpics, a més de donar suport a l´absurda teoria de Colón fill del príncep de Viana.
Un tòpic és parlar d´una suposada escola cartogràfica mallorquina amb coneixement nàutics que influí en l´expansió europea per Àfrica i en el descobriment d´Amèrica. S´ha dit que Ramon Llull fundà l´escola, quan no era cartògraf i al seu temps ningú feia mapes a Mallorca. La cartografia nàutica medieval va néixer entre Pisa i Gènova, i el primer mapa que es fa a Mallorca ho fa un genovès, Angelino Dulceti, que fou copiat per Cresques Abraham traduint les llegendes que estaven en llatí al català. Com ha dit Rosselló Verger, no ha existit mai una escola cartogràfica mallorquina, això fou un invent de l´èlit il·lustrada, era agradós comptar amb una aportació cabdal autòctona a la ciència, els cartògrafs mallorquins no eren astrònoms ni matemàtics i tenien l´adscripció gremial dels pintors. El pare Llompart i Ramon Pujades han deixat clar que no eren científics sinó simples pintors. L´atles català de Cresques no podia tenir cap influència en el descobriment d´Amèrica, a l´Atlàntic sols apareixen les costes properes al vell món. Molt diferent és el mapa de Martín Behaim on apareixen illes a l´Atlàntic, moltes d´elles mítiques, que Colón no pogué conèixer abans del primer viatge perquè el va presentar al rei de Portugal el 1493 quan el descobridor havia tornat i havia parlat amb el rei portuguès.
Dir que Colom va posar Sant Salvador a la primera illa americana a la que va arribar recordant Sant Salvador de Felanitx, és una ximplesa. Per tot el món cristià hi havia esglésies i santuaris dedicats a Sant Salvador (que és la Transfiguració), a la Enciclopèdia Catalana en trobam 45, el trobam a Marsella, a Florència, a Gènova..., Sant Salvador de Leire (on estan enterrats els primers reis de Navarra). A Galícia a San Salvador de Poyo mostren una casa-museu on diuen que va néixer el descobridor.

A Portocolom hi ha una exposició sobre Cristòfol Colom i Felanitx. Sembla que sols hi ha hagut una teoria sobre Colom felanitxer, la del suposat fill del príncep de Viana. Però n´hi ha hagut altres dues. La primera fou la de Renato Llanas de Niubó on a El enigma de Cristóbal Colón (1964) sosté que el descobridor era fill de Joan Colom de Felanitx i participà a la revolta forana. El llibre hi és però a una vitrina que posa Colom català. No hi ha cap llibre de la teoria de Rafel Bauzà Socias de Montuïri que sostenia que Colom era de Felanitx i pare de Joanot Colom i ell era descendent seu, publicà varis llibres en col·laboració amb Jaume E. Amengual. A l´exposició hi ha mencions de Coloms de Felanitx extretes de llibres sagramentals de la segona meitat del segle XVI i XVII, però cap dels Coloms del segle XV que jo tinc documentats i publicats al meu llibre ¿Dónde nació Cristóbal Colón? (Palma: El Tall, 1991) que per suposat no hi és a l´exposició. No hi ha ni la biografia del príncep de Viana de Manuel Iribarren que diu que estant a Mallorca deixà embarassada una tal Margarita, d´on Joan Cerdà es tragué l´absurda teoria de que el príncep seria el pare de Colom. Ni hi ha el document on Iribarren llegí que el príncep dirigí una carta al governador de Mallorca quan la carta està datada a Mallorca però dirigida al governador de Sicília i que ha estat publicada per Nito Verdera. Es diu que Joan Colom fou pare dels dos corsaris Colón al servei del rei de França. Els membres del Centre d´Estudis Colombins trobaren a França el testament del cunyat del famós corsari on se´l cità com a Casanova àlias Colom, i senyor del castell de Gallarbois, diòcesi de Ruan. Era francès no felanitxer.

Sembla estrany que representats de institucions donin supost a persones que sostenen teories sense fonament científic i amb el rebuig de la comunitat científica, per la qual està clar que Colom era català com he deixat clar a altres articles que he publicat a Tribuna.

* Doctor en Història

Carta a Rajoy (rebuda per e-mail)

SIN DESPERDICIO. NO SE SALVA NADIE.

Carta abierta al Sr. Rajoy:

QUE CORRA POR LA RED


Sr. RAJOY:

Podemos soportar las exigencias del guión que marque Europa para
superar el déficit. Sí que tenemos coraje y determinación, que son
conceptos que a usted le gustan mucho. Estamos dispuestos a ser
exigentes con nosotros mismos para poder superar el déficit. Pero el
mismo rigor que ponemos nosotros como ciudadanos, el mismo nivel de
exigencia que tiene usted con nosotros, el mismo, queremos verlo con
las instituciones de las comunidades autónomas.

1.- ¿Está usted enterado de que la CAM "quebró" y se "evaporaron" en
torno a 6.000.000.0000 (seis mil millones) de euros? ¿No hay
responsables? Usted, Sr. Rajoy, sabe que sí.

2.- ¿Está usted enterado de que el Banco de Valencia "quebró" y se
evaporaron en torno a 3.000.000.000 (tres mil millones) de euros?. ¿No
hay responsables? Usted, Sr .Rajoy, sabe que sí.

3.- ¿Está usted enterado de que el "agujero" de BANCAJA lo tapó el
SR. RATO en Caja Madrid? Usted, Sr. Rajoy, sabe que hay responsables.

4.-¿Está usted enterado de que hay una trama GÜRTEL que ha "distraido"
millones de euros en financiación de eventos, y hasta sacó "partido"
de la visita del PAPA a Valencia?. ¿Sabe que hay responsables? Usted,
Sr. Rajoy, sabe que sí. Por si lo duda, lo de los trajes son migajas,
pero ¡QUÉ POCA ÉTICA!.

5.-¿Está usted enterado de que en Valencia hay una empresa que depende
del Ayuntamiento y de la Diputación, llamada EMARSA, que se ha
"trajinado" más de 17.000.000 millones de euros del dinero público?
¿No hay responsables? Usted, Sr. Rajoy, sabe que sí.

6.- ¿Está usted enterado de que en Castellón "sólo" le toca la lotería
al Sr. Fabra? Su colega es hábil para blanquear dinero. ¿No tiene
responsabilidad? Usted, Sr. Rajoy, sabe que sí.

7.- ¿Está usted enterado de que en Alicante hay una trama BRUGAL que
se "trajina" dineros públicos? Esos dineros salen de las contratas de
basuras y del Plan General de Ordenación Urbana de Alicante. ¿No
existen responsables? Usted, Sr. Rajoy, sabe que sí. Y le damos una
pista por si nos responde "depende... depende" Mire usted al
"burladero" de las cortes valencianas y los encontrará
parapetados-aforados: Alperi-Castedo-Hernández-Mateo... los otros se
nos olvidan, pero consulte usted a los tribunales y las listas de
diputados electos de su partido, y... ¡qué coincidencia!, ¿no?
En fin, Sr. Rajoy, no queremos aburrirle con "menudencias" pero sí
exigirle que, como buen Registrador de la Propiedad, se ponga manos a
la obra y nos devuelva todo lo que se apropiaron indebidamente, hasta
el último céntimo.

Nos han exigido sacrificios a los dependientes, a los trabajadores,a
los pensionistas, a los alumnos de primaria y secundaria, a los
universitarios, a los investigadores, a los funcionarios, a las
farmacias, a las librerías, a los proveedores autónomos de las
Comunidades Autónomas, etc. etc.; a las ONGs, nos han subido los
impuestos, el transporte, los combustibles... con CORAJE Y
DETERMINACIÓN, Y COMO DIOS MANDA, conceptos que a usted, Sr. Rajoy, le
son muy queridos.

Sr. Rajoy, como buen Registrador de la Propiedad, póngase a trabajar
y que nos DEVUELVAN hasta el último céntimo de todo lo que nos han
ROBADO. No queremos volver a ver a Trillo "bruñendo" la presunción de
inocencia. Que trabaje Gallardón en Justicia. Estamos alarmados con
Urdangarín y se le calculan 5.000.000 de euros. Los miles de millones
que se han "trajinado" sus amigos en las Comunidades Autónomas le
ayudarán a tapar algunas décimas en el agujero del déficit del estado.
¿Esto no le alarma, don Mariano?. A trabajar, con CORAJE y
DETERMINACIÓN, COMO DIOS MANDA. ¿O sólo se atreve usted con los
trabajadores?

Se nos olvidaba: digale a SORAYA que en la próxima rueda de prensa
del Consejo de Ministros trate el tema y nos tranquilice.

Póngase manos a la obra con todo lo antedicho y tendrá usted nuestro
apoyo. No lo dude, don Mariano.
_________________



HACERLO SEGUIR HASTA QUE TODO EL MUNDO SE ENTERE, Y DEVUELVAN EL
DINERO QUE ES DE TODOS

Carta al diari

Avui dia 7 de gener de 2012, "Diario de Mallorca" m'ha publicat la carta que vaig enviar dia 29 de desembre.