ALTRA VEGADA EN COLOM

Setmanari Felanitx 12-5-2018

ALTRA VEGADA EN COLOM

ONOFRE VAQUER

Publicàveu com a noticia un dels molts dois a que ens té acostumat l’amic Gabriel Verd. Diu que Cristòfol Colón sol·licità el títol de Governador General perquè ho havia estat el príncep de Viana. Colón no sol·licità ser Governador General sinó “virrei i governador”, cosa molt diferent. Virrei n’hi hi havia a tots els regnes de la Corona d’Aragó inclosos Sardenya, Sicília i Nàpols. Alguns consideren que la concessió de la governació vitalícia i hereditària era excepcional, però una concessió semblant es va fer a Alonso Fernández de Lugo per la conquesta de La Palma, darrera els dos i com a prestamista hi havia el mateix mercader florentí, Giannotto Berardi.  La hipòtesis de Joan Cerdà de suposar que Colón era fill del príncep de Viana no té cap fonament. El príncep no va anar mai al castell de Santueri, això s’ho va inventar al XIX Joan de Padrines i ho va dir a en Bover que ho recull. A l’Arxiu de la Corona d’Aragó vaig veure el testament del príncep on fa importants llegats als seus fills bastards i no n’hi cap de Mallorca. Iribarren a una biografia del príncep (llibre que jo vaig comprar a Palma per Joan Cerdà) diu que a Mallorca va deixar embarassada a una tal Margarita i Cerdà suposa que seria la mare de Colón. El biògraf agafaria la nota de Georges Desdevises du Dezert que transcriu una carta del príncep del 19-10-1459 suposadament dirigida al governador de Mallorca sense citar la font. Nito Verdera, amb l’ajuda de l’arxiver Jaume Riera i Sans, trobà la carta a l’Arxiu de la Corona d’Aragó i resulta que està datada a Mallorca però dirigida al governador de Sicília, i al dia següent a altra carta parla de Margarita Panormitana (es a dir de Palerm). Hi múltiples teories sobre l’origen de Colón elaborades per aficionats sense base històrica, Martínez Shaw les ha qualificades de “meros disparates sin base científica” del gènere de les fantasies. Per tots els historiadors del món està clar que el descobridor d’Amèrica era genovès, ho diuen tots els cronistes de la seva època, el fill Hernando i ell mateix a la institució del mayorazgo. Els defensors de teories heterodoxes suposen que el Cristoforo di Colombo de la documentació genovesa és una persona diferent del descobridor, però hi ha documents, que he vist a l’arxiu de Gènova, que els enllacen com el document Assereto i un acte notarial de 1496 en que tres germans de Quinto fills d’Antoni, germà de Domenico, pare del descobridor, varen acordar que un d’ells aniria a trobar-se amb Cristoforo di Colombo, almirall del rei d’Hispania (Christoforum de Columbo, armiratum regis Ispaniae). No sabem si José Antonio Lorente, en els seus anàlisi d’ADN, ha obtingut el cromosoma Y del fill Hernando (el més ben conservat) però no l’ha donat a conèixer, ni tant sols l’haplotip, al que li demanen els passa en cançons i els dona llargues, a un e-mail me diu “En estos momentos los datos que seguimos teniendo son muy limitados y no ofrecen suficiente información. En unos meses intentaremos usar técnicas de NGS (secuenciación de nueva generación”. Va rebre 9 milions de pessetes del Consell de Mallorca, a l’època de Maria Antonia Munar, i no ha enviat cap resultat.