sábado, 4 de febrero de 2023

QUAN ÉREM ESCLAVISTES

 




ELS MITES BÍBLICS

 Publicat al setmanari Felanitx el 15-12-2022

ELS MITES BÍBLICS

Onofre Vaquer

Al llegir la Bíblia s'ha considerat com històric el que no tenia pretensió d'historicitat. El 1993 la Pontifícia Comissió Bíblica criticava la lectura fonamentalista de la Bíblia que creu que ha de ser llegida i interpretada literalment, sense tenir en compte que ha estat formulada en un llenguatge condicionada per una època i en formes literàries no històriques. Jesús no va néixer a Betlem sinó a Nazaret, ho diu fins i tot Ratzinger (el papa emèrit) que afegeix que no va néixer a una cova amb un bou i una mula, sinó a una casa[1]. La creu que veiem a la iconografia cristiana apareix al segle V i no té res que veure amb la dels crucificats que tenia forma de X i era prima ja que els claus dels peus entraven pel taló.

Però qui més ha desmuntat les creences sobre l'Antic Testament ha estat l'arqueòleg Isräel Finkelstein, de la Universitat de Tel Aviv, que ha desenterrat els mites junt a Silberman a un llibre publicat en anglès el 2001, del que hi ha una edició francesa[2][3] del 2002, la que jo he consultat, i un castellana del 2003. El Gènesis no es comença a escriure fins el segle VII a.C. al regne de Judà quan la monarquia cerca pares fundadors llegendaris com Abraham que suposadament cap el 2.100 a.C. migraria de Mesopotàmia a Canaan, una cosa il·lusòria, amb dromedaris que no serien domesticats fins el 1.000 a.C.  Fins al segle VII els jueus eren politeistes però Josies imposa el monoteisme, destruí les imatges de deus i va dir haver trobat un llibre amb la Llei a seguir (el Deuteronomi). Després de l'exili de Babilònia (586-440 a.C.) els que tornen reescriuen la història d'Israel per reafirma la seva identitat. Per animar al que no volien tornar s'inventen la història de l'èxode d'Egipte. No hi ha cap menció de la presencia d'israelites a Egipte on no hi havia esclavitud (els construccions de piràmides eren assalariats i feren una vaga). La influència de Mesopotàmia al mites bíblics, redactat al segle V, és clara[4].  Trobam ressons del poema de la creació escrita en arcadi a la Biblia. Els deus modelen l'home de fang i el posen a un jardí dins l'Eden (desert). La genealogia d'Adam a Lamec destil·la l'aura de la teologia babilònica. El diluvi universal està copiat de l'epopeia de Gilgamesh. Abraham és la figura dels deportats que tornen. El naixement de Moisés posat per la mare dins una cistella al riu és calcat del de Sargon d'Acad i les lleis del codi de Hammurabi. La torre de Babel evoca el zigurat. La història  de Josep és una novel·la amb l'argument de la història d'Ahiqar ambientada a la cort asíria.  L'èxode d'Egipte no va existir. S'han fet moltes excavacions a la península del Sinaí i no s'ha trobat cap resta de campaments, no és possible la fuita  de 600.000 homes, amb dones i nins, cap el 1250 a.C., que estassin 38 anys a un oasis, sense deixar cap petjada. La teoria de la conquesta militar de Canaan per Josué ha estat substituïda per la d'una ocupació pacífica i progressiva de migrants d'altres zones del mateix territori. Al segle XIII a.C. Canaan era una província egípcia i les ciutats no tenien murades. Jericó no estava habitada i havia tingut murades 7.000 anys abans, per protecció contra inundacions,  derruïdes per un terratrèmol.  Per Finkelstein el judaisme es formà a mitjan segle X a.C. a les muntanyes de Samaria. Des del segle XII pastors trashumants s'havien anant sedentaritzat, a les excavacions no s'han trobat restes de porc. Cap text egipci ni mesopotàmic parlen de David ni de Salomó. David si va existir, era el cap d'una colla de bandolers que exigia primes a cavi de protecció, que creà el regne de Judà, important d'Hebron a Jerusalem el culte a Yavé que situaria devora les altres divinitats locals. No se sap si Salomó va existir, el que es sap és que no va construir cap temple ni va escriure cap llibre.          



[1] Ratzinger, J: Jesús de Natzaret. La infància de Jesús. Editorial Claret, 2012.

[2] Finkelstein, Isräel; Silberman, Neil Asher: La Biblie dévoilée. Les novelles révélations de l'archéologie. Paría: Bayard, 2002. La tenen a la UIB.

[3] Finkelstein-Silberman: La Biblia desenterrada: una nueva visión arqueológica del antiguo Israel y de los orígenes de sus textos sagrados. Siglo XXI de España, 2003.

[4] També tracta el tema el canonge Francesc Ramis a Mesopotàmia y el Antiguo Tetamento (Biblioteca Digital UIB).