Onofre Vaquer
El transfons històric de moltes
pel·lícules o sèries de televisió són una tergiversació de la història. Un cas
és la sèrie Àguila Roja on no hi ha
res que s'assembli al transfons històric. Una carta la signa Felip IV quan mai
es feia així sinó que els documents començaven Felipe rey de Castilla, de León, de
Aragón, de Valencia, de Mallorca ... i acababa Yo el Rey. A un capítol s'havia de cremar una dona per una acusació anònima de bruixeria i sense judici un comissari reial decideix executar-la. Els comissaris no tenien el poder que apareix a la sèrie. La bruixeria era matèria reservada de la Inquisició i aquesta no admetia denúncies anònimes. Si bé l’acusat no coneixia els acusadors, el tribunal no admetia denúncies anònimes, els acusadors havien de ser més d’un, eren interrogats pels inquisidors i si acusaven falsament eren castigats. Els inquisidors demanaven a l’acusat qui eren els seus enemics i si coincidien amb els acusadors deixaven l’acusat en llibertat.
Aragón, de Valencia, de Mallorca ... i acababa Yo el Rey. A un capítol s'havia de cremar una dona per una acusació anònima de bruixeria i sense judici un comissari reial decideix executar-la. Els comissaris no tenien el poder que apareix a la sèrie. La bruixeria era matèria reservada de la Inquisició i aquesta no admetia denúncies anònimes. Si bé l’acusat no coneixia els acusadors, el tribunal no admetia denúncies anònimes, els acusadors havien de ser més d’un, eren interrogats pels inquisidors i si acusaven falsament eren castigats. Els inquisidors demanaven a l’acusat qui eren els seus enemics i si coincidien amb els acusadors deixaven l’acusat en llibertat.
Al segle XVI o XVII a Alemanya[1]
o a Anglaterra cremaven més bruixes en un any que la Inquisició espanyola en
tota la seva història. Hi havia dones que s’autoacusaven d’aparicions del
dimoni i els inquisidors ho consideraven fruit de desvariegis i no actuaven,
com és el cas de Casilda Pabanes on el tribunal de Valladolid comprovà que
havia tingut febres l’època en que deia que li havia aparegut el dimoni. El
1691 la Inquisició de Mallorca processa a una viuda de 57 anys que declarava que
li havia aparegut el dimoni, pedidole el
alma se la havía dado... llevándola por el aire a donde quería, havia
tingut acte carnal amb ella i l’havia aportat volant a una vall on hi havia
molts de dimonis amb dones on adoraven a Lucifer que estava en forma de chivato negre, però els inquisidors no
s’ho creien, consideraven la bruixeria un delicte il·lusori i impossible. El Sant Ofici era un tribunal que jutjava pensaments i no fets ni
pecats. A la sèrie l'inquisidor diu vas a
morir por tus pecados quan la Inquisició no jutjava pecats, estava per
defensar l'ortodòxia de la fe. Si un deia que la fornicació no era pecat era
jutjat per dir-ho, però si fornicava no. El que es jutgessin les idees i no els
fets és rebutjat
per l’home modern que considera que el pensamiento no delinque com es diu a una pel·lícula de Buñuel. Hi ha mites sobre els
procediments, començant sobre els suposats turments. Cal
dir que a la majoria de processos no hi ha turment, aquest s’aplicava sols quan
els inquisidors creien que l’acusat mentia després d’analitzar el que deien els
acusadors. La tortura s’aplicava als tribunals civils i eclesiàstics fins al
segle XIX, però no és com a les pel·lícules on els cremen amb ferros roents. El
turment no podia lesionar l’acusat ni posar en perill la seva vida. La Inquisició sols
aplicava 3 tipus de turments: 1) la toca,
on posaven un pedaç dins la boca de l’acusat i li tiraven aigua sense poder-lo
ofegar del tot, 2) el poltre, on a l’acusat tombat li estrenyien un braç o una
cama amb una corda fina, 3) l’estrep, es penjava a l’acusat fermat amb una
corda per davall els braços i se’l pujava amb una corriola, es fermava la corda
i s’amollava caient sense pegar en terra, era un espècie de puenting. Allò que es declarava baix
turment s’havia de ratificar després o no era vàlid, si bé hi podia haver tres
sessions de turment. A moltes pel·lícules hem vist que cremaven als acusats amb
ferros calents, això no s'ha fet mai ni a la Inquisició ni a tribunal reials.
A Águila Roja vérem que el rei
envià una carta a l'inquisidor perquè alliberés a un reu. El Sant Ofici era un
tribunal reial, el rei anomenava l'Inquisidor Reial, però poques vegades hi
intervenia. Ferran el Catòlic salvà a Lluís de Santàngel dels inquisidors.
