Al setmanari Felanitx del 26-3-2021 publico aquest article. També es publica a les revistes Porreres i Cent per Cent (Manacor).
LA REPRESSIÓ DELS AGERMANATS
Onofre Vaquer
Per reprimir als
agermanats vingué de la península una esquadra de 4 galeres i 13 naus comandada
per don Juan de Velasco que recollí a Eivissa al virrei Gurrea i als cavallers
i ciutadans mallorquins que s'havien refugiat allà. Formarien un exèrcit de dos
mil a dos mil cinc-cents homes que desembarcaria a Alcúdia el 13 d'0ctubre de
1522. Gurrea envia un edicte a Pollença demanant obediència, al no fer-li cas
ordenar cremar l'església on s'havien refugiat dones i nins, hi hagué de 200 a
400 morts (segons fonts). Els agermanats perderen dues batalles, una prop de
Muro, on tingueren mil morts,i altra al Rafal Garcés, entre Inca i Sencelles,
amb 500 morts. Després de cada batalla i cada avanç, Gurrea penjava els
presoners, en un sol dia en penjà 40 a Inca i 70 a Binissalem. El virrei nomenà
a Onofre Ferrandell batle de Felanitx, aquest bravejava d'haver reduït els
agermanats felanitxers però el mataren. Molts prestaran obediència a Gurrea,
però els més radicals es faran forts a ciutat fins que, per fam i pesta, es
rendiran el 7 de març de 1523. Els agermanats enviaren uns ambaixadors a Carles
V per justificar la revolta i lliurar-li les claus de la ciutat, però no les va
voler rebre ni els va voler escoltar i tornaren amb una carta per Gurrea, en la
que sense saber-ho portaven la seva sentència de mort.
A la reducció seguí
una forta repressió. Amb posterioritat a la reducció de la ciutat foren
executades almenys 189 persones, mentre que a València s’havia executat a un
centenar d’agermanats, a Castella a 23 comuners i a Barcelona al final de la
Guerra de Successió cap. El 3-6-1523
Joanot Colom fou passejat damunt un carro, pessigat amb estenalles calentes,
degollat, esquarterat, les cases derruïdes i el solar sembrat de sal, posat el
cap dins una gàbia a la porta de Santa Margalida i hi va estar fins 1822. El
17-7-1523 es confisquen els béns a 106 agermanats de la Part Forana i a 56 de
la ciutat. El 3-10-1523 són condemnats a mort i a confiscació de béns 39
agermanats, el 4 de novembre altres 54, el 1524 altres 34, el 1525 encara es
confiscava a 10. El 4-11-1523 es condemna a galeres i confiscació de béns a 45
agermanat (3 de Felanitx) i el 1524 a cinc que avituallaven els reclosos a la
ciutat. Al final s’arriba a confiscar els béns a 300 famílies, si bé 61 eren
pobres. A Felanitx es confisquen els béns
a 67 famílies però
algunes després són composades.
Als agermanats se’ls
imposa una composició (en realitat una multa) com persones “delades e
inculpades de haver participat, assentit e consentit en lo levament del poble”,
les quals composicions “són estades fetes a cada un dels dits inculpats, segons
la qualitat de les culpes y facultat de lurs béns, y per les dites quantitats
són stats remesos y perdonats, els vius quant a les culpes y béns, e los morts
quant a la memòria y béns”. A alguns que pretenien no haver participat en la
Germania, “attés que per l’armada feta de manament de sa majestat, són stat
liberats de la opresió y tirania que staven voluntàriament, per subvenció de
les despeses en dita armada fetes”, els assignen unes quantitats a pagar. Les
composicions afecten a 3.652 famílies que havien de pagar un total de
113.288 lliures, amb una mitja de 31.
Amb una lliura es podien comprar dues ovelles. La vila que més pagà fou Sóller
amb 12.446 ll., amb 254 agermanats, seguida de Llucmajor (12.374 ll., 517
agermanats), Pollença (8.493 ll., 311 agermatas), Inca (7.104 ll., 285
agermanats) i Felanitx (4.535 ll., 187 composats). Porreres, amb 196
agermanats, pagà 5.092 ll., més que Manacor, un terme molt més gran, que pagà
3.890 ll. amb 188 agermanats. A la ciutat el gremi que més pagà fou el els
paraires que amb 230 agermanats pagà 7.588 ll. Podeu veure la distribució de
les composicions per cada poble i gremi al nostre article “La repressió dels
agermanats” a Mayuqa (2000), 26, pp. embargats 57-71, que es pot consultar a la
Biblioteca Digital de les Illes Balears dins la web biblioteca.uib.cat. i a
Dialnet.
Les composicions es
pogueren pagar a terminis de 1524 a 1526 si bé a algunes parròquies el pagaments
s’allargaren fins a mitjan se gle,
en especial els dels morts. Les universitat locals es constituïren en garants
de les composicions. A Felanitx trobam una composició de quantia molt elevada,
mil lliures (la següent és de 150), imposada Jaume Artigues, àlies Hereu, sense tenir culpes excessives,
“acceptà l’offici de jurat y seguia lo que deliberaven los germanats excepto de
robar i matar”. Tenia 30 anys i era propietari d’una possessió i havia de pagar
300 ll. de legitima a cada un dels seus tres germans. El 1528 es diu que havia
minvat els seus béns en 2/3 i el 1529 els tenia embargats a instàncies de
creditors. El 1529 el virrei ordenava al batle de Felanitx que subhastés una
casa de Pere Colom per pagar la composició dels agermanats.
A més, els agermanats
hagueren de pagar els danys infringits a particulars durant la Germania. A
Felanitx el 1528 es redacten uns capítols per pagar mil cinc-centes lliures per
danys causats a particulars de la vila i a Joanot de Pachs. Molts d’aquest
danys eren gra requisat per les autoritats agermanades a un moment de
dificultats d’abastiment. A Llucmajor havien d’indemnitzar amb 1.650 lliures a
Miquel Sureda Sanglada, 1.000 pel bestiar d’en Ballester i d’en Vich, 690 ll. a
Jaume Montanyans de Galdent i 223 ovelles de Son Frígola. Llucmajor havia pagat
3.045 ll. en municions i vitualles, pel que mogué plet per no pagar més. A 274
individus d’Alcúdia les adjudicaren 31.415 ll
Podeu veure la relació
de tots els agermanats de Mallorca amb el valor dels seus béns i les penes i
composicions imposades a la nostra web de llinatges:
http://www.llinatgesdemallorca.com/2019/09/01/agermanats-segle-xvi/
