A
VOLTES AMB LA NOVA PLANTA
Alguns
senyors que no son historiadors es multipliquen fent conferències, escrits i
visites a polítics repetint mites i tòpics sobre la Nova Planta inventats al
segle XIX i que fa anys els historiadors modernistes (Vicens Vives, John
Elliot, Henry Kamen, Núria Sales) han desmuntat. Es diu que la Nova Planta
parla de que s'implanta "por el derecho de conquista", això fou a
València però aquesta expressió no consta ni al decret ni a la Reial Cèdula de
Mallorca. Com ha dit Albareda hi ha hagut una idealització de la situació
anterior i Josep Fontana ha dit que hem de ser capaços de distingir la nostra
postura com a ciutadans de la nostra aptitud científica, cosa que no tothom ha
sabut fer. Jordi Canal (autor de "Història mínima de Catalunya") ha
recordat que la societat actual no té res que veure amb la del 1714. Roberto
Fernández (premi nacional d'Història, rector de la Universitat de Lleida) ha
dit que la contaminació política ha ennigulat la veritat històrica. Alguns han
dit que amb la Nova Planta desapareix el sistema pactista que hi havia entre el
rei i el Gran i General Consell i fins i tot han parlat de pèrdua de sobirania.
Això era a Catalunya, no a Mallorca on tota la sobirania la tenia el rei i en
molts d'aspectes l'exercia el virrei. No es podia importar blat sense llicència
del rei. Com a representant del rei, el virrei promulgava disposicions en forma
de pregons, aprovava ordinacions que li presentaven jurats i gremis, anomenava
tutors d'orfes, autoritzava que els jurats dels pobles obrissin botigues per
vendre blat als pobres o encarreguessin o redimissin censals (deute públic).
Amb la Nova Planta es suprimeixen les lleis
d'estrangeria: el rei podrà nomenar als seus vassalls per diferents càrrecs
segons el mèrit de cadascú amb independència del lloc de naixement. Es pensa
que la majoria de càrrecs no municipals serien ocupats per castellans. Entre
els comandants generals n'hi hi haurà de territoris que no són de la Corona:
flamencs, napolitans, milanesos, etc. Entre 1715 i 1808 un 26 % dels capitans
generals de Mallorca són estrangers: 25 % de Flandes, 25 % de França, 25 %
d'Amèrica, 12'5 % d'Irlanda, 12'5 % d'Àustria, varen estar 43 anys de 94. A la
Mallorca del XVIII de 18 regents de la Audiència, 6 són castellans i els altres
de la Corona d'Aragó.
A un escrit a aquest setmanari del
4-XII es parla de la dominació
i espoliació per part de Castella, mite que amb paraules de García Cárcel és
falç i maniqueu. La recaptació fiscal augmentà sobretot perquè pagaran els
nobles i clergues que abans no pagaven i eren els més rics, es pagarà pel
patrimoni (com ara l'IBI). A Castella, que havia pagat totes les guerres de la
monarquia als segles XVI i XVII, els nobles seguiran sense pagar i els altres
pagaran amb imposts indirectes (l'alcabala). Ja haurien volgut la majoria de
castellans, els no nobles, tenir el sistema fiscal de la Corona d'Aragó després
de la Nova Planta. La major part dels impostos es destinaven a defensa. Diu
l'escrit esmentat que les famílies mallorquines es veren obligades a hostejar a
casa seva els soldats. Això fou abans com quan el 1637 s'hagueren d'allotjar
durant 4 mesos i mig els soldats del estol d'Antonio de Oquendo, l'armada de
l'Oceà, alguns s'allotjaren a Felanitx. Al XVIII els soldats ja no s'allotjaran
a cases particulars perquè es construiran quarters. Hi haurà un exèrcit
professional permanent que acabarà amb el bandolerisme secular i els
desembarcaments de corsaris musulmans. Felip V suprimí les duanes interiors
entre els diferent regnes hispànics, això fou molt beneficiós per Catalunya que
anà a vendre els seus productes a Castella sense pagar aranzels i permeté el
desenvolupament de la indústria tèxtil. A Mallorca el principal producte
d'exportació era l'oli que no anava a mercats castellans.
Onofre Vaquer
