IMMIGRANTS AL XVII

IMMIGRANTS AL XVII

Estam investigant els immigrants a Mallorca a la primera meitat del segle XVII. La investigació està en curs, sols hem vist, de moment, 30 anys de concessos. La principal font són els concessos matrimonials o llicències per casar-se que es troben a l’Arxiu Diocesà, que podem completar amb els llibres de matrimonis i protocols notarials. Quan un immigrant es volia casar ell i altres testimonis, de la seva terra o d’allà on havia viscut, havien de provar que era fadrí o viudo. La font no sols ens dona la procedència, llinatges i professions dels immigrants, sinó que també ens relata els itineraris que seguien, els diversos llocs on havien viscut i les feines que havien fet. No era estrany que atlots de 12 anys se’n anessin de casa seva, no sols com a mossos a vaixells. Hem trobat un irlandès que als 12 anys emigra a Sevilla on s’enrola com a soldat, serví al rei 6 anys i després l’encaptivaren i va estar 6 anys a Alger captiu, després vingué a Mallorca i es casà. La immensa majoria dels immigrants són mariners i es casen a ciutat, mols pocs van als pobles. Per 1079 immigrants que van a Palma sols 55 van a pobles de la Part Forana. Dels que coneixem la procedència 305 venen de França, sobretot mariners de Provença, 302 de Catalunya, 99 de València, 91 de Gènova, 79 de Menorca, 77 de Castella, 47 d’Eivissa, 44 de Savoia, 30 de Sicília... De 401 immigrants no coneixem la professió, encara que molts serien mariners, 413 són mariners, 58 patrons, 57 criats i criades. Sols hi ha 10 conradors, no és estrany a un moment en que mallorquins emigren per conrar terres a Sardenya i al País Valencià, on ocupen les terres que han deixat els moriscos expulsats. Hi ha molt poques dones, senyores i criades. Els criats solen venir amb els seus senyors (virreis, oïdors de l’Audiència, nobles). Alguns immigrants havien estat captius al Nord d’Àfrica, al redimir-se o fugir havien arribat a Mallorca i es casen. Una dona de Madeira al quedar-se viuda s’embarca per Canàries, la nau és capturada i ella es portada a Alger captiva, allà es compromet amb un captiu en que en arribar a terra de cristians es casarien, al alliberar-se arriben a Mallorca i es casen.   

Sols hem trobat 4 immigrants que es casen a Felanitx i llevat d’un no tenim constància de que s’hi quedessin. El que es va quedà era Jaume Custurer, fill de Sebastià i de Joana, natural de Borgonya (França), que el 4-10-1644 casava amb Antonina Manresa, filla de Gabriel, i l’any següent tenien un fill, Sebastià. La dona morí el 8-11-1645 i el 24-1-1646 es tornava casar amb Eulàlia, viuda, filla de Bartomeu Oliver.

El 15-3-1603, sol·licitava llicència per casar, Joan Felip de 23 o 24 anys, fill de Joan Alvarado, pagès, de Gandia (València), havia vingut a Mallorca feia un mes i mig. Declaren que és fadrí Francisco Martines, de nació d’Egipte (sic, gitano), casat i domiciliat a Mallorca, i Francesc M. de València. Havia de casar a Felanitx amb Caterina, filla de Joan Bertran de Binissalem.

El 19-5-1604, José Àngel Ximenis, de nació d’Egipte (gitano), diu que la dona morí a Càller. Francesc Martines, de nació d’Egipte, el coneix i diu que estava casat amb Maria Graciana que morí a Sardenya. Elisabet Dies, vda. de Joan de la Calle, de nació d’Egipte, diu que sap que és viudo perquè la muller morí quan ella era a Càller, i vingué a Mallorca amb una companyia. Casarà amb Caterina, f. de Joan Coperan (?) a Felanitx. Als gitanos se’ls denominava de nació d’Egipte. Hi havia altres gitanos a Felanitx, el 12-1-1598 batiaven a Francina, filla de Francisco Fustamante, gitano, i als processos inquisitorials trobam gitanes nascudes a Felanitx.

Francisco Perera, natural de Bilbau (corona de Castella) el 7-2-1644, casava a Felanitx amb Joana Orell.

            Les informacions que hem recopilat les penjarem a la nostra pàgina web www.llinatgesdemallorca.com, on tenim penjat, entre altres, els agermanats de Felanitx i els propietaris felanitxers del segles XVI i XVII.

                                                                       Onofre Vaquer

(Publicat al setmanari "Felanitx" el 21-12-2012)

L'ADN DE CRISTÒFOL COLOM

L’ADN DE CRISTÒFOL COLOM

                                       Onofre Vaquer

            Diumenge 23 de desembre La Almudaina publicava un article on Carlos de la Concha diu que té documentació del plet colombí del mayorazgo, sense fer al·lusió a d’abundant documentació que sobre dit plet hi ha a l’Arxiu Històric Nacional de Madrid. A dit plet s’afirma que el pare del Descobridor es deia Doménico, cosa que també diuen els cronistes Gonzalo Fernández de Oviedo (que conegué al Descobridor i fou patge reial junt amb els seus fills) i Esteban de Garibay. També ho afirma un document del Banc de Sant Giorgio publicat per Aldo Agosto, del que no vaig poder veure l’original a l’arxiu de Gènova per no estar al lligall original. L’article afirma que Colón va voler amagar als reis que fou corsari al servei de Renat d’Anjou, però això ho sabem per una carta del mateix Colón als reis, no ho va amagar.

            Al parlar de l’ADN treu l’informació d’un article d’Alfonso Ensenyat de Villalonga, un enginyer mallorquí jubilat que viu a Madrid que no té formació d’historiador ni és genetista. Fa anys defensava que el Descobridor era fill del mercader mallorquí Antoni Colom, l’any 1992 a un congrés internacional colombí celebrat a Eivissa, el Dr. Joan Miralles i jo li varem fer veure que la seva tesis era impossible ja que documentava a ciutat a Bartomeu Colom quan el germà del Descobridor era a Amèrica. Després canvià la seva tesi, admeté que el Descobridor era genovès però que al néixer es deia Pedro Scotto. Ensenyat sols diu dels anàlisis d’ADN que no s’ha trobat relació entre les persones que porten el llinatge Colom o Colombo i les restes de Sevilla d’Hernando (el fill) i Diego (el germà), per així reafirmar que Colom o Colombo no seria el llinatge del Descobridor.

            José Antonio Llorente director del projecte d’identificació genètica de Colón y de su família, feu públic que les restes de Diego, Cristóbal i Hernando denoten que eren parents. A una conferència que donà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó digué que els catalans Colom i els italians Colombo tenien un haplotip similar. El Dr. Francesc Calafell, de la Universitat Pompeu Fabra, va repescar les dades enviades a Granada dels Coloms catalans i dels Colombo italians i arribà a conclusions diferents (conferència al Centre d’Estudis Colombins el 27-9-2011). Els Coloms dels Països Catalans es poden agrupar en diversos grups familiars, denominats clústers, en que tots els homes tenen un ancestre mascle comú. Tots els Colom de Mallorca tenen característiques semblants als del Rosselló, la Garrotxa o Dénia. Si Cristòfol Colom tingués el mateix haplotip se sabria l’origen geogràfic, si bé l’haplotip R1b acull 2/3 de les mostres preses tant italianes com catalanes i si aquest fos el de l’Almirant no ens diria res. A Itàlia no s’han pogut fer clústers, tots els Colombo italians són diferents. S’ha dit que a Llombardia als expòsits se’ls posaria el llinatge Colombo, però s’oblida que Colombo abans que llinatge era nom, que als països de parla catalana, a França i a Irlanda era Colom, per Sant Columbà o Columbano, el monjo irlandès fundador del monestir de Bobio, al nord d’Itàlia. A Itàlia els llinatges es formaren molt més tard que entre nosaltres, s’emprava el patronímic, el nom del pare en lloc de llinatge amb un di al davant, a Venècia i Toscana encara ho feien al segle XVI. El Descobridor es deia Cristoforo di Colombo, que si bé ja és llinatge denota un origen patronímic.     

            Llorente no ha desvelat l’haplotip de la família del Descobridor. El Consell Insular de Mallorca li atorgà una subvenció de 60.000 euros, 10 milions de la antigues pessetes, per contribuir als anàlisis d’ADN per esbrinar l’origen de Colón. No ha enviat res al Consell i se li hauria d’exigir que ens enviï l’haplotip de la família del Descobridor. Això ens permetria comparar-lo amb els dels jueus, que es coneixen perfectament en tots els seus grups. A Mallorca Antònia Picornell i Misericòrdia Ramon de la UIB analitzaren l’ADN dels xuetes. Els Colom de Dénia tenen l’haplotip J1 que el porten jueus sefardites. S’ha escrit molt sobre si el Descobridor era jueu o no. Vaig tractar el tema a un article de la revista Segell (núm. 3) i proposava comparar els anàlisis d’ADN dels Colón amb els haplotips dels jueus.    

(Enviat a Tribuna de Diario de mallorca)