El setmanari Felanitx del 21-12-2023 me publica aquest article:
ELS NEGRERS MENORQUINS
Onofre Vaquer
El tractat
d'Utrech donà a Gran Bretanya el monopoli d'anar a vendre esclaus negres
africans a Amèrica. Els anglesos foren els grans esclavistes però el 1807 el
Parlament britànic prohibí el tràfic d'esclaus, Espanya s'hi adherir el 1817 i
ajornà l'entrada al 1820. Es prohibia portar esclaus d'Àfrica a Amèrica, però
els que eren esclaus no eren alliberats excepte a la península i Balears a
partir del 1835, i el darrer esclau a Cuba no serà alliberat fins el 1886. Els
comerç era il·legal però continua clandestinament fins a Cuba, malgrat la flota
britànica encalçava els vaixells negrers i els capturava, atacava les factories
i portava els negrers davant un jutge britànic. Aquí es fan grans fortunes fins
el 1845 en que les Corts espanyoles aproven una llei de repressió del tràfec
d'esclaus. Personatges que es feren rics a Cuba amb l'esclavisme tornen a la
península, inverteixen en diverses empreses, són mecenes i persones
respectables, com Antonio López, marquès de Comilles, i Joan Guell. S'ha dit
que sense els capitals repatriats de Cuba pels esclavistes catalans no hi
hauria modernisme a Barcelona.
Hi ha menorquins que participen en el lucratiu comerç
negrer, antics corsaris que al passar Menorca a Espanya no podran seguir
capturant vaixells francesos.
Aquests no estaran a Cuba sinó a les factories africanes del golf de Biafra (a l'illa de Corisco i a
la desembocadura del riu Pongo), a Gambia i a Moçambic. Allà compraven esclaus
a reietons que els capturaven a altres tribus, els tancaven a barracons i els
venien a vaixells negrers. Intercanviaven esclaus per mercaderies com licors,
teixits, pólvora, tabac, ferro. Miquel
Pons va veure com els anglesos destruïen la seva factoria de Corsico i el
jutjaven a Londres, fou posat en llibertat per pressions espanyoles. Altres
menorquins que estarien a factories africanes porten els llinatges Sintes,
Costa, Vidal, Pons o Capó, destacant els germans Vinnent Vives que aconseguiren
grans fortunes, Francesc seria batle de Maó i funcionari d'hisenda, i Antoni
seria un personalitat a Madrid[1].
Jose Martia
Quintana publicà una novel·la històrica, L'afortunada
vida de Martí Olivar (Moll, 2023), biografia d'un mariner que s'establí a
Cuba des on com a capità feia viatges a Corsigo per comprar esclaus i
vendrer-los a Cuba, invertir en altres empreses i en ser molt ric passà a viure
a Cadis i després a Madrid. Me demanava si Quintana s'havia inspirat en un
personatge real com a protagonista de la seva novel·la. Idò sí, des de que
s'establí a Cadis és la vida d'Antoni Vinnent. Els dos personatges inverteixen
en banca, navilieres, ferrocarrils, fundadors del Banco de Castilla i del Hispano
Colonial i seran senadors vitalicis, nomenats per Isabel II, i marquesos.
Vinnent no havia viscut a Cuba com Olivar, sinó a les factories africanes, fent
viatges a Cuba per vendre esclaus, fins que el 1844 s'establí a Cadis.
[1] Carbonell, Martí: La participació dels menorquins en el lucratiu comerç negrer (Diari de Menorca 31-10-2018).
