Article publicat al setmanari Felanitx el
20 de desembre del 2019
LAS VIUDES AL SEGLE XVII
Onofre Vaquer
Les dones al
casar-se havien d'aportar un dot en consonància amb la riquesa familiar. Als
testaments tant els pares com les mares assignen un dot a les filles fadrines
per aportar al matrimoni, que moltes vegades es pagava a terminis. Al morir
l'home la dona recuperava el dot. Moltes vegades l'home feia usufructuària de
l'herència a la dona de per vida, en altres casos fins que l'hereu universal arribés
a determinada edat, com per exemple els 25 anys. Si no la feia usufructuària li
deixava el dret d'habitació a una casa o part d'una casa que havia de compartir
amb els fills, seus o de matrimonis anteriors de l'home. A les famílies
benestants l'home deixa a la viuda una pensió alimentícia mentre romanguí caste e sine viro (casta i sense
mascle), si es tornava casar perdia la pensió. També deixava de ser
usufructuària si es tornava casar. Hi ha poquíssimes excepcions. Bartomeu
Llopis fa testament i a la dona Joana Roig la fa usufructuària,
tant si es casa com si no. El 1631 Bartomeu Oliver diu que si la viuda es
tornès casar li han de donar 40 ll. (lliures), i a més li deixa una quarterada
a Son Ducat.
Bartomeu Adrover
el 1679 deixa a la seva viuda una pensió alimentícia anual de 4 quarteres de
forment (blat), 2 d’ordi, un anyell (de 15 sous) per Pasqua, una gallina per
Nadal, 3 lliures per lloguer de cases (no vivint amb l’hereu), empriu a les
figueres i vinyes de menjar i fer panses i penjolls, un tocino (porc) de valor
de 20 sous que pugui engreixar de figues, l’hereu li sembrarà una barcella de
llavor de lli.
Bartomeu Bordoy deixa
cases a la dona i ha d'acollir la seva criada Margarita Cília, i anualment 6
qrts de forment, 2 d'ordi, una de faves, una barcella de ciurons, una de
guixes, 12 quartins de vi i 6 ll. Empriu a les vinyes i figueres per menjar.
Pere Joan
Mesquida, del Camí, deixa a la dona, vivint casta i sens marit, cada any 10
quarteres de blat, 5 d’ordi, 30 ll., un porc de valor de 4 ll., que li sembrin
una quarterada a cada sementer, mig quintar de formatge, una rova de llana, dos
anyells, 4 barcelles de faves i una de guixes, i que li comprin una somera,
cada any li aportaran dues carretades de llenya de forn i dues de llar, dues
somades de raïms.
Si la viuda és usufructuària els fills i filles fadrines viuran amb ella i
han treballar per la casa i la usufructuària els ha d'alimentar i vestir. Si
l'hereu universal és un fill aquest ha d'alimentar i vestir els germans
fadrins. De vegades els fills fadrins comparteixen casa i fan vida separada. Bernadí
Caldentey a cada filla fadrina li deixa un dot de 100 ll., habitació i poder-se
escalfar a la cuina. També les viudes, si no són usufructuàries, sobretot si
són madrastres, fan vida a part. Bartomeu Obrador a la seva tercera dona,
Elisabet Sunyer, li deixa empriu a una cambra, poder anar al corral i a la
cuina, poder fer son vi, dos covos de raims per fer panses a ús propi, poder
menjar figues. De vegades el pare fa deixes perquè les filles puguin fer vida
apart, així el 1634 Bartomeu Binimelis, del Bobot, a les filles a més del dot les
deixa 4 quarteres de blat anuals i 4 ll. per llogar unes cases.
