El setmanari Felanitx del 18-10-2018 me publica aquest
article:
GENOCIDI A AMÈRICA
Onofre Vaquer
Aquest dies a les
xarxes socials trobam gent que diu no s'ha de commemorar el descobriment
d'Amèrica que fou un genocidi. El 12 d'octubre, ni en tot el primer viatge de
Colom, no es va matar a ningú. Una cosa és el descobriment i altra la
conquesta. El
pare Las Casas exagerà la pau de l'època precolombina i la innocència
dels indis, malgrat el canibalisme i els sacrificis humans de caribes i
azteques. La seva "Brevísima relación de la destrucción de las
Indias" (1542) pretenia acabar amb la encomienda
que Carlos V restringí a les Leyes
Nuevas. Fray Toribio de Montolinía acusa a Las Casas de falsejar els fets,
reconeix abusos i treballs excessius, però considera que la Corona mai programà
exterminar als indis y que a les ordenances de Granada (1526) es legisla per
evitar abusos. Luciano Pereña, a Genocidio
en América (MAPFRE, 1992), recopila molts de testimonis tant dels acusadors
del maltracte als indis com dels defensors de la Corona que també descriuen els
abusos. També recullen les crueltats dels indis amb sacrificis humans i
antropofàgia, les dels tlaxcateques que acompanyaven a Cortés (uns 200.000) a
la conquesta de la capital mexicana, les dels soldats alemanys. Vargas Machuca
diu que els indis incendiaven els pobles dels espanyols, martiritzen als
religiosos, comiéndolos asados o cocidos,
haciendo de sus cráneos escudillas para comer. Montolinía diu que Moctezuma
sacrificà 80.400 homes als seus ídols en 4 dies. José de Acosta, després de dir
que Atahualpa bevia en el crani del seu germà Huáscar i que s'havia fet un
tambor amb la seva pell, afirma que tant indis com espanyols eren responsables
de mútues agressions. La manipulació de la conquesta
formà part de la campanya contra la monarquia hispànica de la revolta de
Flandes. L'holandès Teodor de Bry des de Frankfurt afegí a la
"Brevísima" de Las Casas il·lustracions de crueltats que s'inventà i
que tingueren una gran difusió. Narra la historia de la
barbàrie dels catòlics a través de imatges al·lucinants, selecciona i manipula els
textos de Las Casas, cada vegada més breus. Jerónimo Benzoni el 1565 denuncia
los mètodes de repressió anticristians i presenta als indis amb una innocència
paradisíaca. Urban Chauveton el tradueix al francès i el glosa (1578), qualifica
d'imperi satànic el domini dels espanyols a Amèrica, però reconeix les moltes
crueltats que han comés i es segueixen cometent els soldats francesos, alemanys,
italians i altres a totes les guerres. Per Saavedra Fajardo el mite del
genocidi dels indis pels espanyols és un muntatge dels protestants europeus per
amagar els seus crims. Hi ha despoblació però la causa principal no són les
guerres de conquesta sinó les epidèmies (sobretot la pigota) que portaren els
espanyols contra les quals els indis no tenien defenses, i els testimonis
afegeixen el treball excessiu, els que passen d'una terra freda a una calenta y
els abusos d'alcohol i coca. Servando Teresa de Mier, nascut a Monterrey, el
1821 acusa a la Corona de genocidi, la conquesta fou una guerra de destrucció
contra pobles pacífics amb una crueltat infinita, el que justificaria la
revolta d'Amèrica contra Espanya. La independència de les colònies americanes
fou impulsada pels criolls que no tenien cap intenció de tornar terres als
indígenes, més bé al contrari. Després de la independència serà quan hi haurà
genocidis. El 1847 hi haurà una repressió despietada contra els indis del
Yucatán, legalitzant la venda d'indis y el 1926 Porfidio Díaz fa una campanya
d'extermini contra els indis jaques. El 1885 a Xile es varen exterminar la
major part dels indis alcalufos i varen vendre la resta com esclaus. A
l'Argentina al XIX els terratinents contractaven mercenaris per eliminar la
població indígena i apoderar-se de les seves terres, a principis del XX en
quedaven 200.000 que es reduirien a 5.000. A l'Uruguay hi havia mig milió
d'indis que foren extingits el 1832 per l'exèrcit de la Revolució del general
Rivera a precs d'una junta d'hisendats. Walter Raleigh diu
que els conquistadors anglesos tractaven bé als indis, però el 1763 el militars anglesos enviaven als
indis aixoplugues infectades del microbi de la pigota, el 1822 als EE.UU.
presenten al congrés un projecte per exterminar-los totalment i són empesos cap
a l'oest no faltant matances com la del 1864 contra els cheyenes. Avui als
Estats Units i al Canadà queden un milió i mig d'indígenes mentre que a
l'Amèrica Llatina en queden 34 milions i això que molts desaparegueren als mestissatge,
que no es dona amb els anglesos. Els mestissos a finals de l'època colonial
eren el 32 % segons Humbolt i el 46 % segons Konetzke.