El setmanari Felanitx del divendres 16 publica:
MIQUEL BALLESTER
per Onofre Vaquer
El
setmanari de dia 9 publicava un escrit titulat "Gabriel Verd aporta nous
documents per insistir en la mallorquinitat de Cristòfol Colón". D'entrada
cal dir que l'amic Gabriel Verd mai ha aportat cap document perquè mai ha fet
feina d'arxiu. Ell és un propagandista de la tesi de Joan Cerdà que considerava
que Colom era fill del príncep de Viana i tot el que diu ho ha tret de llibres
sense citar els autors. Dita tesi no es sustenta en cap document. Cerdà citava
un biògraf que parlava d'una carta al governador de Mallorca on el príncep deia
que havia deixat embarassada una tal Margarita, Nito Verdera publicà la carta i
resulta que anava dirigida al governador de Sicília i datada a Mallorca.
La
identificació de Miquel Ballester, amic de Cristòfol Colom, amb un fill de Joan
Ballester, secretari reial, la va fer Alfonso Enseñat de Villalonga sense
aportar cap document que els relacioni a un article al núm. 60 (2004) del
Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, d'on Verd treu tot el que diu
sobre Ballester. Ensenyat és un enginyer mallorquí resident a Madrid que primer
considerà que Cristòfol Colom era fill del mercader mallorquí Antoni Colom,
havia documentat un fill Bartomeu que suposava que era el germà del
Descobridor. El Dr. Joan Miralles i jo, a un congrés a Eivissa l'any 1992, li
férem veure que això era impossible perquè el teníem documentat a Mallorca quan
el germà del Descobridor era a Amèrica. Després veient que no es podia negar
que Colom era genovès es despenjà amb una teoria que considera al Descobridor fill de Domenico Salvago, olim Scotto, que canvià 8 vegades de llinatge però no aporta
documents que avalin els canvis. D'una col·lecció de documents publicada per
Bofarull agafa Enseñat que Joan Ballester estava casat amb Francina Taranau.
El
Miquel Ballester que anà amb Colom al segon viatge i fou alcaid de la Concepció
havia nascut a Tarragona segons el pare Las Casas que afegeix "y bien
parece que era catalán, porque hablaba imperfectamente". Enric Vallhonrat
ha publicat "Miquel Ballester, l'amic tarragoní de Cristòfol Colom".
Enseñat no nega que hagués nat a Tarragona però creu que els pares hi estarien
de pas i que després anirien a Manacor.
Tinc
moltes notes dels Ballesters de Manacor extretes dels arxius. Hem podem veure
algunes. El 1463 Joan Ballester de Manacor era ambaixador de la Part Forana
(ARM, P. 2518, f. 37 v.). El 1469 Joan Ballester, secretari reial, era síndic
de la Part Forana (ARM, LR-72, f. 84). El 1470 el rei concedia a Joan
Ballester, notari, el feu que fou de Ramon Llull a la parròquia de Manacor i
Bellver (ACA, Cancelleria 3.430, f. 66 v.) i el 1473 enviava una carta al
virrei de Mallorca on parlava de "Lo amat secretari nostre en Joan
Ballester, síndich a nostre maiestat remés per la part forana (f. 148 v.). El
1474 Joan Ballester, secretari del senyor rei, casa amb Antonina Ballester
(ARM, P. 2591, f. 19) i el 1476 era procurador de Llucià Coromines, físic (P.
2591, f. 60 v.). El 1483 Miquel Ballester comprava una possessió a Manacor
(ARM, P. 2590, f. 98 v.). El 1491 Joan Ballester era mort i la filla Antonina
demanava la legitima al germà Miquel fent d'arbitre l'altre germà Gabriel (P.
2591, f. 24). El 18-1-1495 Miquel Ballester i muller Francina, de Manacor,
col·locaven en matrimoni la seva filla Montserrada, donzella, amb Sbert de
Togores, amb dot de 1.000 lliures (ARM, P. 2591, f. 29). A aquest data el
Miquel Ballester amic de Colom era a La Española i el fill de Joan Ballester
era a Manacor. El 28-10-1510, Francina, viuda del magnífic Miquel Ballester, fa
testament i anomena marmessors a la filla Montserrada (vda. del mag. Umbert de
Togores, donzell) i al nét Joan Miquel Ballester, àlies de Togores, el qual al
seu testament del 15-7-1512 diu que vol esser enterrat al túmul del padrí
Miquel Ballester (P., Ll-27: 14-15). Sembla que el Miquel Ballester de Manacor
no va sortir mai de Mallorca, el 1486 Joan Dusay, doctor en dret, demanava que
no fos citat fora regne, a instàncies de l'abat de la Real, al·legant un
privilegi pel que els habitadors del regne no podien ser compel·lits a
eixir fora del Regne per defensar llur justícia
(ARM, AH, S-40, f. 29-30 v.).
Altre
Miquel Ballester si sortí de l'illa. El 14-6-1493 feia testament Eulàlia,
muller de Miquel Ballester, mercader, absent del regne (ARM, P., M-654, f.
131). El solleric Miquel Ballester, que fou catedràtic de física a Madrid, afirmava
que descendia del Miquel Ballester amic de Colom, que tornà d'Amèrica i comprà
la finca el Port a Sóller. Deia que tenia documents però no me les va voler
mostrar.
Les
propietats dels Ballester de Manacor han estat estudiades per Gabriel Jover i
Jerònia Pons al llibre "Possessions, renda de la terra i treball
assalariat" (2012). Joan Ballester casà el 1429 amb Montserrada (que morí
el 1453) i després amb Antonina de Pachs. Miquel Ballester casà el 1453 amb
Francina Balaguer. Al XVII els seus descendents seran comtes d'Aiamans.