BAUZÁ I LES LLENGUES

El president Bauzá digué en campanya electoral que cercaria un us equilibrat de llengües i que a les escoles no hi hauria llibres en català sinó en mallorquí, menorquí, eivissencs i formenterenc. El decret anomenat TIL (Tractament Integrat de Llengües) vol imposar a les escoles un equilibri entre anglès, castellà i català fent reculat les classes que s'imparteixen en català. Si el Govern fou coherent amb el que diu hauria de fer un decret en que imposes a les sales de cinema l'obligació d oferir una tercera de les pel·lícules en català, una tercera part en anglès i una tercera en castellà (ara quasi totes es projecten en castellà), i també obligar als diaris a publicar una tercera part dels seus continguts en cada una de les llengües esmentades. També hauria d'exigir als funcionaris saber les tres llengües i sol exigeix el castellà. Si no ho fa no és coherent i mostra el llautó, l'únic que vol es arraconar més el català. Si fora de les aules el català està poc present és necessari que hi estigui dins d'elles per evitar la seva desaparició. Si desapareix el català després desapareixerà el castellà, tot es farà en anglès i qui sap si a un futur voldran que tot es faci en xinès. Voler que a primer d'ESO es facin les classes en anglès és un greu error pedagògic, els que s'han inventat això no han donat mai classes a ESO, no han vist un alumnat que no vol aprendre res i que és incapaç de seguir una classe en anglès. Hi ha instituts que tenen grups que fan algunes assignatures en anglès, però es fa amb alumnes d'un major nivell i motivats, no es pot fer amb tots els alumnes. El voler editar els llibres de text en les diferents modalitats és un doi tan gros que ho han rebutjat les mateixes editorials.

                         Onofre Vaquer       
Publicat a Diario de Mallorca a finals d'agost de 2013

ÁGUILA ROJA I LA INQUISICIÓ

Onofre Vaquer

            El transfons històric de moltes pel·lícules o sèries de televisió són una tergiversació de la història. Un cas és la sèrie Àguila Roja on no hi ha res que s'assembli al transfons històric. Una carta la signa Felip IV quan mai es feia així sinó que els documents començaven Felipe rey de Castilla, de León, de
Aragón, de Valencia, de Mallorca ... i acababa Yo el Rey. A un capítol s'havia de cremar una dona per una acusació anònima de bruixeria i sense judici un comissari reial decideix executar-la. Els comissaris no tenien el poder que apareix a la sèrie. La bruixeria era matèria reservada de la Inquisició i aquesta no admetia denúncies anònimes. Si bé l’acusat no coneixia els acusadors, el tribunal no admetia denúncies anònimes, els acusadors havien de ser més d’un, eren interrogats pels inquisidors i si acusaven falsament eren castigats. Els inquisidors demanaven a l’acusat qui eren els seus enemics i si coincidien amb els acusadors deixaven l’acusat en llibertat.

   Al segle XVI o XVII a Alemanya[1] o a Anglaterra cremaven més bruixes en un any que la Inquisició espanyola en tota la seva història. Hi havia dones que s’autoacusaven d’aparicions del dimoni i els inquisidors ho consideraven fruit de desvariegis i no actuaven, com és el cas de Casilda Pabanes on el tribunal de Valladolid comprovà que havia tingut febres l’època en que deia que li havia aparegut el dimoni. El 1691 la Inquisició de Mallorca processa a una viuda de 57 anys que declarava que li havia aparegut el dimoni, pedidole el alma se la havía dado... llevándola por el aire a donde quería, havia tingut acte carnal amb ella i l’havia aportat volant a una vall on hi havia molts de dimonis amb dones on adoraven a Lucifer que estava en forma de chivato negre, però els inquisidors no s’ho creien, consideraven la bruixeria un delicte il·lusori i impossible. El Sant Ofici era un tribunal que jutjava pensaments i no fets ni pecats. A la sèrie l'inquisidor diu vas a morir por tus pecados quan la Inquisició no jutjava pecats, estava per defensar l'ortodòxia de la fe. Si un deia que la fornicació no era pecat era jutjat per dir-ho, però si fornicava no. El que es jutgessin les idees i no els fets és rebutjat per l’home modern que considera que el pensamiento no delinque com es diu a una pel·lícula de Buñuel. Hi ha mites sobre els procediments, començant sobre els suposats turments. Cal dir que a la majoria de processos no hi ha turment, aquest s’aplicava sols quan els inquisidors creien que l’acusat mentia després d’analitzar el que deien els acusadors. La tortura s’aplicava als tribunals civils i eclesiàstics fins al segle XIX, però no és com a les pel·lícules on els cremen amb ferros roents. El turment no podia lesionar l’acusat ni posar en perill la seva vida. La Inquisició sols aplicava 3 tipus de turments: 1) la toca, on posaven un pedaç dins la boca de l’acusat i li tiraven aigua sense poder-lo ofegar del tot, 2) el poltre, on a l’acusat tombat li estrenyien un braç o una cama amb una corda fina, 3) l’estrep, es penjava a l’acusat fermat amb una corda per davall els braços i se’l pujava amb una corriola, es fermava la corda i s’amollava caient sense pegar en terra, era un espècie de puenting. Allò que es declarava baix turment s’havia de ratificar després o no era vàlid, si bé hi podia haver tres sessions de turment. A moltes pel·lícules hem vist que cremaven als acusats amb ferros calents, això no s'ha fet mai ni a la Inquisició ni a tribunal reials.

A Águila Roja vérem que el rei envià una carta a l'inquisidor perquè alliberés a un reu. El Sant Ofici era un tribunal reial, el rei anomenava l'Inquisidor Reial, però poques vegades hi intervenia. Ferran el Catòlic salvà a Lluís de Santàngel dels inquisidors.     

---

[1] A Alemanya al XVIII es cremaven bruixes a milenars, la darrera el 1793.