L'ESCLAVITUD
Onofre Vaquer
Quan
es parla d'esclavitud es pensa amb Roma o amb Amèrica, però també va estar
entre nosaltres. El cristianisme durant molts de segles tolerà l'esclavitud.
Sant Pau recomanava als esclaus obeir als seus propietaris. Sant Agustí diu que
l'esclavitud s'inicià a Roma quan els presoners de guerra en lloc de ser
executats eren perdonats a canvi de servir als vencedors, considera que
l'esclavitud és conseqüència del pecat original i que uns pocs paguen pels
pecats de tots. A Mallorca després de la conquesta de 1229 la major part de la
població musulmana fou esclavitzada i al haver-hi més esclaus mascles que
femelles i a que aquestes es destinaven al servei domèstic mentre que els homes
treballaven sobre tot al camp sense tenir relacions entre ells, aviat desaparegueren.
Trenta anys després de la conquesta, Mallorca estava poc poblada. Entre 1270 i
1348 la població musulmana s'anava esvaint i la de colons immigrants
s'incrementava. Serà necessari importar esclaus, sobretot després de la pesta
negra de 1348. La majoria d'esclaus vindran de la Europa Oriental, de la zona
que al XX seria la URSS, seran russos, tàrtars, xarquesos, mingrelians, i també
búlgars. Serien capturats i portats a Constantinoble, des de on els mercaders,
sobretot genovesos i venecians els feien arribar a Mallorca. També trobam al
XIV esclaus grecs que serien capturats pels almogàvars (mercenaris i bandits
saquejadors) de la companyia catalana quan ocuparen els ducats d'Atenes i
Neopàtria. No sols s'esclavitzava a cristians sinó que fins i tot a súbdits en
cas de rebel·lió. Quan Pere el Cerimoniós recuperà l'Alguer, que s'havia
independitzat per passar a domini de Gènova, esclavitzà a tota la població que
va vendre fora (a Mallorca arribaran esclaus sards) i la repoblà amb catalans.
Durant el regnat de Felip II hi ha la revolta dels moriscos de les Alpujarras
de Granada, foren vençuts i esclavitzats i també arribaran a Mallorca[1]. Fent recerques sobre
comerç marítim vaig consultar 500 volums de protocols notarials de la segona
meitat del segle XV i vaig trobar 2.600 compravendes d'esclaus, 871 notícies de
lliberts, 109 inventaris amb esclaus i testaments en que es fan legats a
esclaus, material que ens va permetre publicar un llibre[2]. Pels llibres de Concessos
(llicències matrimonials) vaig documentar
el casament de 410 lliberts pel període 1448-1517, en que no coneixem la
majoria d'anys, i de 471 pel període 1518-1578, fent una comunicació[3]. He calculat que a
Mallorca el 1328 hi havia uns 34.000
esclaus, una quarta part de la població, que el 1428 s'havien reduït a
13.000. Quan el 1453 els turcs conquereixen Constantinoble ja no arribaran
esclaus orientals, sobre tot russos, que els anys 1448-57 representaven el 81 %
dels esclaus venuts i que passarien a ser el 8,4 % els anys 1478-99, mentre que
entre els mateixos períodes els moros passen d'esser un 10 % a un 41 % i els
negres passen d'un 5 % a un 33 %. Al XVI augmenta la població i ja no seran
necessaris tants d'esclaus. A Mallorca els esclaus es podien alliberar comprant
la seva llibertat. Molts de propietaris convertien els seus esclaus en
setmaners, els quals vivien amb independència dels seus amos treballant com
assalariats i pagaven una quantitat estipulada per dia laborable al propietari,
i quan havien estalviat el suficient compraven la seva llibertat. Al segle XIV molts de moros i grecs al alliberar-se
sortien de l'illa, però al XV i XVI la majoria de lliberts es queden. Tots els
procedents d'Europa oriental es quedaren, agafen el llinatge del darrer
propietari i es casen. També hi hagué mallorquins que foren esclaus per haver
estat capturats per corsaris, tant a terra com a vaixells, coneixem molts de
detalls de la seva situació pels concessos matrimonials i pels processos
inquisitorials[4]. No
sols foren esclaus de musulmans sinó també de francesos que quan capturaven
corsaris mallorquins els posaven a remar a les galeres.
Quan
al XIX hi ha veus que demanen l'abolició de l'esclavitud trobaran oposició.
Isidoro Antillón, que visqué a Mallorca durant la Guerra del Francès, fou
diputat a Cadis, el 1813 pronuncià un discurs abolicionista i fou salvagement
apallissat pels carrers. El 1814 un tractat internacional prohibeix la tracta
d'esclaus, no l'esclavitud. El 1837 Espanya prohibeix l'esclavitud a la
metròpoli, el 1827 s'havia alliberat la darrera esclava a Eivissa. Quan els
governs espanyols volen legislar per abolir l'esclavitud a Cuba i Puerto Rico,
les oligarquies amenacen amb independitzar-se i posar-se sota sobirania dels
Estats Units. El 1870 es concedeix la llibertat als futurs fills nascuts
d'esclaves. El 1873 s'aboleix l'esclavitud a Puerto Rico, on hi havia 31.000
esclaus mentre que a Cuba n'hi havia 400.000. El 1880 s'aboleix l'esclavitud a
Cuba de manera gradual que fins el 1886 no seria definitiva.
[1] Els podeu veure a l'article "Moriscos en
Mallorca" dins la web www.llinatgesdemallorca.com a Altres.
[3] "Els lliberts a Mallorca (1448-1578)". Col·loqui Internacional De l'esclavitud
a la llibertat. Barcelona, 1999. CSIC, 2000.
[4] Pel segle XVII ho podeu veure al meu llibre Captius i renegats al segle XVII.
Mallorquins captius entre musulmans. Renegats davant la inquisició de Mallorca (El
Tall, 2014).
