El setmanari Felanitx del 17-4-2020 me publica aquest article:
MITES I CRENCES
ONOFRE VAQUER
Antoni Martorell
a un article defensa la suposada historicitat dels relats bíblics, mentre que
Mª Magdalena Bennàssar diu que no són llibres d'història. Martorell suposa que
els fets narrats a la Biblia varen succeir i que els que ho neguen són ateus.
No és així, científics creients tants jueus com cristians han desmuntat la
historicitat dels mites. Sols en citarem a tres: Israel Finkelstein (de la
universitat del Tel Aviv)[1], Mario Liverani (que
escrigué des del Vaticà)[2] i Francesc Ramis (canonge
de la Seu, professor de Història de l'Antic Orient de la UIB)[3]. S'han pres com a fets
històrics metàfores que transmeten un missatge. Que Déu fes Eva d'una costella
d'Adam és una metàfora per explicar que la dona no és inferior a l'home,
l'explica l'Eclesiastès quan diu que Déu no va fer la dona del seus peus perquè
fos la seva esclava, ni del seu cap perquè el domines sinó del seu costat
perquè fos la seva companya. El mite del sacrifici d'Isaac no significa que Déu
demanés a Abraham (que no va existí) que matés al seu fill, sinó que Déu no vol
que matin els fills com feien els pobles que tenien al nord com els fenicis o
cananeus. El suposat èxode dels jueus d'Egipte al segle XIII abans de Crist amb
Moisés no va existir, és un mite que va néixer durant la captivitat de
Babilònia, anys 597 a 538 a.C., per animar als jueus a tornar a Palestina. Amb
diners de jueus nord-americans s'han fet moltes excavacions a la península del
Sinaí, que va estar despoblada abans del segle VII aC, i no s'ha trobat cap
rastre del pas durant 40 anys de 600.000 homes més dones i minyons, segons diu
la Bíblia. El judaisme es començà a formar al segle X a.C. a les muntanyes de Samària
i hi haurà una invasió pacífica cap al sud, no hi ha una conquesta militar com
la narrada a la Bíblia que no es començà a redactar fins el 460 a.C., llevat
del llibre del Deuteronomi que és del 621 a.C. Jericó no tenia murades i està
per demostrar que Salomó (que deien que
va regnar entorn a l'any 1000 a.C.) va existir. Josies de Judà, que
regnà del 639 a l 608 a.C., diu que ha descobert el codi de les lleis de Moisès, presumptament perdut des de feia anys.
Es descriuen similituds d'aquest codi amb el codi
d'Hammurabi, amb la legislació
sumèria i amb l'assíria. Josies va prohibí les pràctiques idolàtriques
destruint els santuaris, fins aquell moment els jueus eren politeistes.
Les plagues bíbliques que suposadament hi hagué a Egipte
al segle XIII quan el faraó no deixava sortir els israelites, moment en que
expulsaven els pobles del mar perquè sobrava gent, s'han intentar explicar per
causes naturals. Una hipòtesi és que es produïren a partir de l'erupció del
volcà de l'illa grega de Thera o Santorini que s'emportà més de la meitat de
l'illa, el renou es sentí de Suïssa i provocà un tsunami de 200 metres, però
l'explosió volcànica fou el 1635 a.C., molt abans de la suposat èxode. Durant
l'exili de Babilònia conegueren els mites mesopotàmics que inspiraren el
Gènesis. El mite de Noé i el diluvi és el mite babilònic de Guilgameix. El mite
de Moisés que la mare deixà al riu dins una panera i el trobà una princesa que
l'adoptà és el mite de Sargón d'Accad del 2.300 a.C., mil anys anterior al
suposat Moisés. La història de Josep és la història d'Ahiqar ambienta a la cort
asíria. Les plagues bíbliques d'Egipte també tenen un origen mesopotàmic, un
jardiner violà una deessa i aquesta envia les mateixes plagues que Moisés. El
pacte polític-teològic entre Déu i el poble d'Israel deu molt al pacte de
fidelitat assiri.
Com diu Liverani la crítica ha desmantellat la
historicitat de la Creació, del Diluvi, dels Patriarques, de l'Èxode i de la
conquesta de Josué, del període dels Jutges, de la lliga de les dotze tribus.
És històric David, no Goliat, que era el cap d'una partida de bandolers que
exigia primes a canvi de protecció a la població de Judà creant un petit regne
amb capital a Jerusalem, que tenia uns 500 habitants, i va importar d'Hebrón a
Jerusalem el culte a Yavé que posà devora les altres divinitats locals. Si
Salomó va existir (Finkelstein diu que no) no va construir cap temple, no va
escriure cap llibre i no hi ha reina de Saba.
Molta gent té
idees errònies sobre el passat. Francis Bacon deia que les nocions falses
s'apoderen de l'enteniment dels homes amb gran facilitat i hi solen romandre
molt fermament arrelades, de manera que la veritat troba resistències per
obrir-se pas. Vaig fer una petita contribució per desmuntar mites i tòpics al
meu llibre "Mites i tòpics de la història d'Espanya i de Mallorca"
(El Tall, 2010).
Ja que hi som,
comunicar una petita errada, segurament tipogràfica, a un escrit de Gabriel
Mestre, diu que la Calderona fou amant de Felip III, ho fou de Felip IV.
[1]
Finkelstein, Israel; Sibelman, Neil Asher: La
Biblia desenterrada: una nueva visión arqueológica del antiguo Israel y de los
orígenes de sus textos sagrados. Siglo XXI de España, 2003.
[2]
Liverani, Mario: Más allá de la Biblia.
Historia Antigua de Israel. Crítica, 2005.
[3] Ramis,
Francesc: Mesopotamia y el Antiguo
Testamento. UIB-Ebooks, 2019.
