El setmanari Felanitx d'aquesta setmana me publica aquest
article
ESCLAUS I CASTELLÀ
ONOFRE VAQUER
Gabriel Mestre diu que els esclaus havien d'aprendre la
llengua de l'amo. No sempre. Els esclaus cristians entre musulmans a llocs com
Alger, on la llengua oficial era el turc, no l'aprenien. Ells, la majoria
mariners capturats als seus vaixells, parlaven la llengua franca, mescla de
francès, castellà, occità i italià, que a partit del 1578 incorpora vocables
portuguesos, tan nombrosos eren els presoners d'Alcazalquivir. Els amos
parlaven als esclaus en llengua franca, els amos aprenien la llegua dels
esclaus i no al revés. Turcs i moros que havien estat captius a Espanya, Itàlia
i França havien aprés la llengua d'aquests llocs. Hi havia cristians que aprenien
el turc. Diego Cordones, natural de Xeres, que havia estat soldat a Flandes i a
Itàlia passa a servir a Venècia, fou capturat pels turcs i portat a
Constantinoble, amb el seu amo anà a la Meca, El Cairo i Jerusalem, havia aprés
la llengua turquesa, va fugir i arribà a una illa deserta, on va matar el seu
company per menjar la seva freixura, arribaren moros d'Alger i el capturaren,
ell en llengua turquesa els va dir que era turc. Podeu veure la seva vida, que
supera qualsevol novel·la o pel·lícula d'aventures, al meu llibre "Captius
i renegats al segle XVII" (201, pp. 219-220).
També diu que Felip V imposà el castellà com única
llengua oficial. Aquest és un mite que no se sosté. Felip
V, que no va aprendre mai el castellà, sols parlava francès, no va donar per
Mallorca ni per Catalunya cap disposició lingüística, sí per València. L'única
excepció són les sentències de la Reial Audiència que abans es feien en llatí i
s'ordena que després del procés, que es feia en català i es conserven, els
relators les han de traduir al castellà. Va ser Carles III qui el
1768 imposà el castellà en les sentències dels tribunals i en l'ensenyança de
primeres lletres. Si anau a un arxiu, com el municipal de Felanitx, voreu que
després de la Nova Planta tota la documentació està en català fins el 1768 en
que es comença a escriure en castellà. Es continuen fent
classes en català fins el 1825 segons Rovira i Virgili i fins el 1858 segons
Coromines.Els protocols notarials segueixen en català fins el 1862.
És al segle XIX quan hi ha més disposicions contra el castellà.
L'arxiduc
Carles parlava castellà i aquesta serà la llengua de la seva cort a Barcelona.
Cal dir que els austriacistes catalans escrivien en castellà, no sols llibres
(com Feliu de la Penya) sinó fins i tot pamflets propagandístics (es poden
veure a la Biblioteca de Catalunya a la sèrie papers bonsoms). A l’Arxiu de
Viena he vist els escrits dels austriacistes catalans que s’exiliaren després
de la guerra i estan en castellà. L'austriacista "Academia de los
Desconfiados" tingué per llengua el castellà. Na Núria Sales ha posat de
relleu que els austriacistes tenien els epitafis de les tombes en castellà i
els botiflers en català. Quan Mallorca serà austriacista envien a Barcelona al
marquès de la Torre, senyor del Fangar, que fa un discurs en castellà i a més
escrivia sempre en castellà, com les cartes al seu germà. Els virreis
austriacistes enviaven escrits
en castellà al G.G.C., ho fa el comte de Savellà, català casat amb una
mallorquina, senyor de l'honor de Felanitx (com a descendents dels Pacs), i el
marquès de Rubí. Els 25 i 26 d'abril de 1707 la vila de Felanitx volgué
festejar el triomf carolí del comte de Savellà, una mena d'ofrena de vassalls
al seu senyor, i editen un opuscle amb poemes en castellà.
