CATALUNYA O PORTUGAL

A rel de les desafortunades paraules de Peces Barba afirmant que, a rel de la crisis de 1640, a Espanya li hauria anat millor amb Portugal que amb Catalunya, han sorgit nombrosos comentaris dient que a Catalunya li hauria anat millor sense Espanya. Es confon la Corona de Castella amb Espanya. Des de el punt de vista polític Espanya no existia abans de 1835, hi havia una monarquia hispànica en que un mateix rei ho era de diferents regnes, però cada regne tenia les seves peculiaritats i fiscalitats diferenciades. Quan abans del segle XIX es parla d’Espanya no es referien a l’Estat espanyol que no existia, sinó a un concepte geogràfic, la península ibèrica, com quan Jaume I diu que de totes les terres d’Espanya, Catalunya és la millor. Portugal es considerava Espanya, les Balears no. Hi ha virreis de Mallorca que demanen a Madrid permís per passar a Espanya. Quan s’expulsen els moriscos un grup demana si es por quedar a Mallorca, el virrei escriu a Madrid dient que els han expulsat d’Espanya i demana si es poden quedar aquí, ja aquí no és Espanya. La integració de diversos regnes dins la monarquia hispànica, que al segle XIX donarien origen a l’Estat espanyol, hagués pogut esser diferent. Si els partidaris d’Isabel la Catòlica no haguessin guanyat al de la seva neboda Joana (filla d’Enric IV, dita la Beltraneja), no hi hagués hagut unió personal de Castella amb la Corona d’Aragó sinó amb Portugal. Navarra parexia que s’havia d’unir a França. Però el passat és el que ha estat. L’amic Gabriel Ensenyat afirmava a un article (Diari de Balears 4-11-2011) que des de l’Edat Mitjana Castella es dedica a espoliar quan fins el 1835 Castella és l’espoliada. Totes les guerres que va mantenir la monarquia als segles XVI i XVII les pagava Castella. La fiscalitat és molt superior a Castella que als altres regnes. Ja ho deia Quevedo: En Catalunya y Aragón nadie tributa un vellón/Valencia y Portugal son de la misma oponión/sólo Castilla y el noble reino andaluz/llevan a cuestas la cruz. El 1834 si una persona que vivia a Castella pagava 23 al rei, si hagués viscut a Catalunya n’hauria pagat 11. El 1835 s’unifiquen els impostos i es centralitzen a Madrid (Vegeu el meu llibre Mites i tòpics de la Història d’Espanya i de Catalunya). Té raó Gabriel Ensenyat quan diu que Portugal no té cap amenaça en qüestions identitàries, lingüístiques i d’espoli fiscal, però des de el punt de vista econòmic li hauria anat més bé pertànyer a la monarquia hispànica. Havia estat capdavantera en els descobriments geogràfics i s’havia enriquit en el comerç d’espècies i d’esclaus. Al independitzar-se perdré el mercat hispànic, especialment d’esclaus a Amèrica que passà a mans d’holandesos i anglesos. Després de la revolta de 1640 Catalunya torna a la monarquia hispànica desenganyada dels francesos, si no ho hagués fet s’hauria convertit en una província de França i tots sabem el que passà amb la llengua catalana al Rosselló quan passà a França. Des de un punt de vista econòmic a Catalunya li ha anat molt bé pertànyer a Espanya al disposar d’un mercat protegit on vendre els seus productes, des de que Felip V suprimí les duanes interiors. Al segle XIX no deixaven entrar teixits anglesos que eren més bons i molts més barats que els catalans. El desenvolupament industrial de Catalunya no hagués estat possible sense el proteccionisme de l’Estat espanyol. Els latifundistes andalusos invertien les rendes posant-les als bancs a un interès fix i aquests ho invertien a Catalunya. Els atemptats contra la llengua no sempre venen de fora. El 1811 el català Antoni Puigblanch suggereix suprimir els idiomes diferents del castellà. Durant la Guerra del Francès, Napoleó s’annexionà Catalunya, davant les protestes de Josep I, i proposà traduir el còdex napoleònic al català però 9 de 10 juristes catalans d’una comissió diuen que s’ha de traduir al castellà, no al català. Malta és un país independent amb llengua pròpia però tota l’ensenyança es fa en anglès i miren la televisió italiana.
Onofre Vaquer

(enviat a Diari de Balears el 6-11-2011). Publicat al Diari.

COLOM GENOVÈS

Sr. Director. El passat dia 28 d’octubre publicàveu una carta meva que ha estat contestada per l’amic Nito Verdera el qual afirma que Cristòfol Colom no era genovès. Afirma que el testament o institució de mayorazgo de 1498 on Colón confirma que és genovès es fals. S’ha dit que el document fou presentat als plets colombins 70 anys després per una part litigant, però s’obvia que a l’Arxiu de Simancas es troba la confirmació de dit document i que Altoaguirre feu un informe on comprovà l’autenticitat. Ulloa deia que hi havia un anacronisme al considerar el príncep don Joan com a viu el 1498 quan havia mort l’any anterior. Però el que un escrivà de Sevilla el 1498 és un traslado, és a dir una còpia d’un document escrit l’any anterior. Els reis l’havien autoritzat a instituir mayorazgo el 23-4-1497. La frase mandamos al Príncipe don Juan està presa de la Reial Cèdula de la llicència i es copia al traslado de 1498 i a la confirmació de 1501. Fins i tot Ulloa de vegades parla del testament de 1497, com ho fan 3 candidats als plets. El fill Hernando al seu testament de 1539 diu que el seu pare és genovès, com també fan tots els cronistes del segle XVI, alguns dels quals afirmen que el pare nomia Domenico (Fernández de Oviedo, Esteban de Garibay) com també ho afirma un canceller del Banc de San Giorgio el 1610 (document publicat per Aldo Agosto). Un altre canceller de dit banc, Antonio Gallo, havia escrit el 1506 que el pare era teixidor. Recentment s’ha trobat a Simancas la pesquisa de Bobadilla, on diversos testimonis afirmen a Santo Domingo que Bartolomé Colón, germà de l’Almirant, havia fet tallar la llengua a unes dones que deien que el pare i el germà Diego havien estat teixidors. Bartolomé havia fet un mapa pel rei d’Anglaterra on ell diu que és genovès. Nito Verdera veu molts de catalanismes als escrits del Descobridor, però Juan Gil i César Hernández han demostrat que els suposats catalanismes nàutics són termes comuns en l’àmbit mediterrani.
Onofre Vaquer

(Enviat a Última Hora el 4-11-2011, publicat el dia 9)