LES TORRES DE DEFENSA
Onofre Vaquer
Als segles
XVI-XVII les illes estaven amenaçades contínuament per atacs corsaris. La
majoria de viles estaven allunyades de la mar per motius defensius i la ciutat
de Mallorca i Alcúdia tenien murades. Corsaris nord-africans realitzaven
desembarcaments a les costes capturant persones que portaven a Alger o a Tunis.
També capturaven les tripulacions dels vaixells. Alguns dels captius els posen
a remar a les galeres i altres faran diferents treballs. Al segle XVII he
documentat 233 mallorquins captius a Alger, 108 a Tunis, 51 a Constantinoble i 34
a altres ports. La situació dels captius i els esforços que es feien per
alliberar-los l'hem exposada al nostre llibre "Captius i renegats al segle
XVII" (El Tall, 2014). El nombre de captius hagués estat molt major si no
hi hagués hagut un sistema de defensa on les torres de defensa hi tenien un
paper fonamental. No hi havia a Mallorca un exercit permanent, exceptuada la
companyia dels dos-cents, les lleves de soldats eren voluntàries i els soldats
que anaven fora eren mercenaris que hi anaven per la paga i l'aventura. Tots
els homes entre 17 i 60 anys que no estaven impedits eren considerats homes
d'armes. No formaven una tropa permanent sinó que eren convocats en moment de
perill, com el cas de desembarcaments corsaris, després de que alguns diumenges
fossin instruïts en el maig de les armes pel capità. A les viles el capità
solia ser un noble amb propietats al terme, a Felanitx era de la família Pax a
la segona meitat del XVI. Cada home havia de portar armes de la seva propietat,
si bé es subvencionava la compra d'algunes d'elles com els arcabussos. Les
torres i talaies cobrien tot el litoral mallorquí i avisaven de la presencia de
corsaris. Abans hi havia talaies però després es construiran torres defensives.
El 1570 s'acordà construir la torre de Portocolom a la punta d'En Bordoy, prop
de l'actual far. El 1577 s'ordena alçar-la 20 pams per descobrir S'Algar. Per
motius defensius les torres tenien l'entrada elevada i es pujava amb una escala
de corda. Anualment els jurats de Felanitx subhastaven la guarda de la torre,
atorgant-la als dos homes que la volguessin fer per menys diners. El salari
dels dos guardes oscil·lava entre 70 i 90 lliures. El Gran i General Consell
ajudava en 40 lliures anuals i la resta la pagaven els jurats. Si un guarda anava
a cercar menjar, l'altre no podia abandonar la torre. El 1571 els guardes sols
disposaven de dos arcabussos i dues ballestes per la seva defensa, l'any
següent ja tenien una peça d'artilleria, un esmeril que després serien dos, i
el 1618 col·locaren una bombarda. Quan hi havia perill d'atacs corsaris
s'establien altres guàrdies a Sant Salvador, al castell de Santueri i altres
llocs. La torre de Portocolom creuava els seus focs amb les torres de Cala
Figuera (Santanyí) i Cala Manacor (Portocristo). Un total de 55 torres-talaies en
revoltaven l'illa de les que 24 eren de foc. Entre Cala Figuera i Portocolom hi
havia la torre de Portopetra que no era de foc. El Dr. Joan Binimelis (el de la
primera Història de Mallorca) creà una reglamentació de les transmissions amb
focs de torre a torre, de manera que cada dia els focs recorrien l'illa i així
es sabia que els enemics no eren a nostres mars. Si veien naus enemigues els
torres avisaven amb dos focs i fumerades que es veien des de altres torres i
talaies que permetien organitzar la defensa. Varen estar actives fins el 1877.
A la talaia de Sant Salvador si el veia senyal de perill indicada per la torre
el talaier feia un foc i cornava i es sentia de la vila. Tocaven les campanes i
els homes d'armes es concentraven a s'Arraval per partir cap al port per fer
front a un possible desembarcament, precedits per alguns cavalls per explorar
el terreny. Les dones i minyons es tancaven dins l'església amb 20 homes
d'armes. Gràcies als avisos de les torres es pogué organitzar la defensa
impedint que es capturés molta gent. Les viles no marítimes tenien assignada
una vila marítima per anar a judar en cas de desembarcament.
El 1643 arribaren
al port d'Andratx 4 galiotes barbaresques guiades pel renegat mallorquí Miquel
Cavaller que parlant mallorquí enganà la guàrdia de la torre dient que eren
mallorquins que venien de València, mataren a l'alcaid de la torre i capturaren
els seus tres fills. Dispararen al capità, li mataren el cavall i el
capturaren. Anaren a Andratx a saquejar i capturar persones, però els de la
vila previnguts mataren 4 turc i es retiren. Sols se'n portaren 10 captius.
Capturaren alguns pescadors i es presentaren davant la ciutat amb bandera
blanca per proposar el rescat que els fou pagat.
Els corsaris no sols eren musulmans, també eren molts
actius els francesos que al capturar mallorquins els posaven a remar a les
seves galeres. Els mallorquins tractaven millor els francesos. El 1676 una nau
mallorquina capturà una nau francesa, demanà qui era casat i els deixaren anar
i als fadrins els convidaren a anar com a corsaris amb ells. Alguns es casaren
a Mallorca.
