Setmanari Felanitx 17-6-2019
AUTORIA DE LA PASSIO IMAGINIS
El retaule fou atribuït pel pare Llompart a Huguet Barxa
per suposades similituds amb una escultura de fusta de Santa Praxedis a
l'Almudaina. Francesca Español considera que el tractament plàstic de les teles
revela que no té res en comú amb Santa Praxedis que no és tan volumètrica com
les figures del retaule de Sant Salvador i presenta un tractament més rítmics
dels plegs. Carlos Espí l'atribueix a Guillem Sagrera amb base a suposades
similituds estilístiques amb les mènsules de la capella de Sant Francesc (abans
de la Passió) de Felanitx que encarregà
Jordi Sabet, que com ja varem dir els especialistes en art consideren que no
poden ser de Sagrera per la seva baixa qualitat.
Antònia Juan Vicens tractà el tema a "La actividad
escultorica de Huguet Barxa. Nuevas Perspectivas" (Archivo Español de
Arte, 347, 2014). Diu que el contracte de 1450 explicaria el caràcter flamenquizant
de l'obra, si bé hi ha diferències estilístiques entre els distints panells, al
panel superior central i a la pedrela on hi ha un tractamen diferent de les
figures i també als motius que decoren els extrems superiors. Les figures dels
apòstols de la pedrela té ressons de l'estil sagrerià als rostres que
s'assemblen als evangelistes del Museu Diocesà de Mallorca. Això no vol dir que
sigui obra de Guillem Sagrera ni dels seus deixebles més destacats que feien
obres d'una qualitat molt superior, a més que estaven immersos en els treballs
de la Llonja i de la catedral, i Guillem era a Nàpols, i és poc probable que
els posposessin per començar un nou encàrrec, en tot cas s'hauria acudit a la
subcontracte. Hi ha constància de retaules que armonitzaven elements importats
amb altres executats al lloc de destí, així el 1428 al contractar un retaule a
Rafel Mòger s'especifica que l'ha d'armonitzar amb el bancal que és obra de
Flandes. Conclou Antònia Juan que el retaule seria un muntatge de panels
portats de Flandes amb altres realitzats per un artesà local que coneixia
l'estil de Guillem Sagrera però sense el seu talent ni el dels seus deixebles
més avantatjats. Falta un anàlisi petrogràfic.
La suposició de que el retaule fos encarregat per Jordi
Sabet per un gremi no s'entén, en aquest cas l'encàrrec l'haurien fet els
sobrepossats del gremi i pagat de diners de la caixa comuna. La quantitat per
la que s'encarrega el retaule, 150 lliures, és considerable. A Mallorca les
obres escultòriques estaven més mal pagades: 9 ll. per una clau de volta,
Francesc Sagrera cobrà 46 lliures pel sepulcre de Ramon Llull.
Onofre Vaquer
No hay comentarios:
Publicar un comentario