SEGUEIXEN ELS MITES
Onofre Vaquer
Per contestar al pamflet de resposta d'Andreu Salom del Felanitx del
24-12-2014 necessitaria una llarga xerrada però faré unes precisions. És
anacrònic parlar de nacions abans del segle XIX en que els romàntics inventen
les nacions i la seva història, el que Hobsbawm ha anomenat l'invent de la
tradició a càrrec de l'estat i d'elits culturals. El terme nació hi era abans
però tenia un significat distint, d'origen ètnic. Un diputat a les Corts de
Cadis diu que a Amèrica hi ha tres nacions: blancs, indis i negres. La
construcció de d'identitat espanyola i de la idea de la història d'Espanya que
té la gent, tal com l'entén el nacionalisme espanyol, fou obra de Modesto
Lafuente i de Cánovas del Castillo, i
després de Menéndez Pidal que converteix el relat medieval de Castella en
element fundador de la nació espanyola. Després Víctor Balaguer, Antoni i
Pròsper de Bofarull i Salvador Sanpere i Miquel s'inventaren alguns mites
catalanistes que encara repeteixen moltes persones que no són historiadors.
La Nova Planta no foragità el català, al text no hi ha cap referència a la
llengua. A més, els austriacistes empraven el castellà com a llengua
d'escriptura no sols a llibres (com Feliu
de la Penya) sinó fins i tot a pamflets propagandístics (es poden veure a la
Biblioteca de Catalunya a la sèrie papers bonsoms). A l'arxiu de Viena he vist les memòries personals dels
austriacistes catalans que s'exiliaren i estan en castellà. Els virreis
austriacistes a Mallorca presenten escrits en castellà davant el Gran i General
Consell, així ho feu el comte de Savellà (català, senyor de Felanitx) i el
marqués de Rubí. El 1707 la vila de Felanitx volgué festejar el triomf carolí
del comte de Savellà, una mena d'ofrena de vassalls al seu senyor, i editen un
opuscle amb poemes en castellà. Fou Carles III el 1768 qui ordenà que es fessin
en castellà les sentències dels tribunals i l'ensenyança de primeres lletres. A
moltes escoles es seguiren fent classes en català fins a principis del segle XX
com han revelat Rovira i Virgili i Coromines. Els protocols notarials es seguiren
fent en català fins 1862.
Les lleis castellanes s'imposaren a València però no a
Catalunya ni a Mallorca. Molta gent creu que sols quedà el dret civil (això fou
el 1889). La Nova Planta de Mallorca especifica que en tot lo no comprés
s'aplicaran "todas las Reales Pragmáticas y Privilegios conque
antiguamente se governava ese reyno". El 10-9-1725 els regidors de Palma escriuen una carta al
rei (Arxiu de la Corona d'Aragó) en que sol•liciten que a l'Audiència hi hagi
magistrats de l'Antic Regne de Mallorca "por conservar Mallorca el antiguo
derecho civil, penal, procesal y mercantil que no fue abolido en 1716". El
mateix passa a Catalunya amb les seves constitucions.
Hi ha hagut una idealització de la situació
catalana abans de 1714. S'ha arribat a escriure que Catalunya perdé la
sobirania però aquesta la tenia el rei. Les Corts catalanes sols podia
convocar-les el rei, podien fer propostes però les havia d'aprovar el rei. Des
de 1599 no es conclogueren Corts fins el 1702 amb Felip V que atorgà tot el que
li demanaren. Les institucions que desaparegueren amb la Nova planta no eren
institucions democràtiques, eren oligàrquiques amb mans de la noblesa i el
clergat que abans no pagaven impostos i després n'hauran de pagar segons els
seus béns (el cadastre).
(Setmanari Felanitx 2-1-2015)
No hay comentarios:
Publicar un comentario