EL NOM DE BALEARS

EL NOM DE BALEARS

Onofre Vaquer Bennasar

                El passat dia 8 aquest diari publicava un article d’un tal Mateu Cañellas (A noltros, es “bá lé yaroh”, Catalunya sí que mos roba) al que volia fer unes puntualitzacions. El nom de Balears no s’empra ni a l’Edat mitjana ni a la Moderna. A l'època musulmana a les illes se’ls denomina Les Illes Oriental d’Al-Andalus y del segle XIII al XIX es parla de Regne de Mallorca. Als mallorquins a l’edat mitjana se’ls denomina catalans i a partir del XVI mallorquins. El 1354 el gobernador de Mallorca mana que a cada barca de pescadors per cada esclau hi ha d’haver el doble de cristians catalans. El 1445 Joan Bordils d’Inca diu que a Costitx s’hi apleguen moltes persones “així catalans com esclaus” per jugar a gresca. El 1435 al Gran i General Consell es parla d’una armada que es prepara a Gènova contra el nostre rei “e nostra nació catalana”. Quan s’avisa del perill d’una flota turca es diu que ve “contra lo rei d’Aragó i la nostra nació catalana”. El fet que s’anomenassin catalans als mallorquins no vol dir que no hi hagués gents d’altres procedències. Jo he investigat els immigrants que vingueren a Mallorca durant dos segles i hi ha moltes procedències (es poden veure a la meva web www.llinatgesdemalloca.com). A més adopten llinatges catalans els jueus que es batien i els esclaus que s’alliberen (vegeu el meu llibre L’esclavitud a Mallorca, 1448-1500). Malgrat algunes vegades a la nostre llengua se la denomina mallorquí, moltes més vegades se l’anomena català. El 9-5-1494 a Ciutadella un mercader genovès fa uns capítols en llengua catalana ordonats amb uns jueus. A València també s’anomena català a la llengua, allà el 1539 editen el llibre del Consolat de Mar valencià i anoten que ha estat traducido de lengua catalana en castellana. Quan parla del Diccionari català-valencià-balear es veu que no ha passat de la tapa, si obrís el primer volum veuria a la primera pàgina que es tracta d’un diccionari de la llengua catalana que recull variants dialectals. A l’atles d’En Cresques, que es troba a París, foren els francesos que li digueren Atles català per estar en aquesta llengua.

                L’autor de l’escrit empra sempre l’article salat. Jo he vist milenars de volums de documents als arxius del segles XV-XVII i mai he vist escrit l’article salat ni tant sols a topònims. Mai he vist escrit Sa Pobla, sempre escrivien La Pobla. Crec que avui hem d'escriure Sa Pobla però no s'escrivia a l'Edat Moderna.

                En quan a manipulacions de la historia n’hi ha hagut de moltes bandes. Ho he denunciat al meu llibre “Mites i tòpics de la història d’Espanya i de Mallorca”.

 (Publicat a "Diario de Mallorca" eL 14-10-2014)