NO PAGAR EL DEUTE
Onofre Vaquer*
Darrerament han sorgit
grups que sostenen que no s'ha de pagar el deute públic, o al menys no s'ha de
pagar amb la rapidesa que exigeixen els creditors. No es una proposta nova, ja
ho feren els agermanats al segle XVI i alguns dirigents del segle XX. En els
dos casos la cosa no sortí bé.
El 1515 el deute de la Universitat
de Mallorca suposava pagar anualment uns interessos (pensions dels censals) de
44.000 lliures. El 90 % dels ingressos dels imposts ordinaris (les talles) es destinaven
al pagament de les pensions. Les talles eren l'equivalent actual de l'IBI o sa contribució que encara diu sa gent. A
ciutat de 5.000 veïns sols 1.800 pagaven les talles i els ciutadans no pagaven
talles per les possessions que tenien a les viles. El principi ideològic bàsic
pel que lluitaren els agermanats fou de redempció total dels censals perquè
significaria la desaparició dels imposts indirectes que gravaven el consum i
que cobraven directament els creditors censalistes a través de la Universal
Consignació. Pretenien tornar el capital fent cas omís a les pensions pendents
de pagament, i es devien les dels darrers 8 anys. Deien que havien pagat
interessos molts anys i no n'havien de pagar més. No cal repetir el que va
passar amb els agermanats (vegeu un resum al nostre llibre Una Sociedad del Antiguo Régimen, vol. II pp. 897-919). A més dels
morts en batalla, hi hagué 200 execucions, confiscacions de béns, condemnats a
galeres i multes pels altres. per valor de 113.288 lliures. Podeu veure les multes
que pagà cada un dels agermanats a la nostre web www.llinatgesdemallorca.com i
un estudi a Mayurqa núm. 26. El deute
de Mallorca continuà fins el 1835, any en que es creà l'estat espanyol
centralitzat, els impostos els recolliria l'estat que va assumir el deute
mallorquí.
L'any 1974 a la Universidad de La Rábita vaig fer
amistat amb un llatinoamericà que tirava pestes contra el Fons Monetari
Internacional. Deia que el FMI estava dominat per les oligarquies capitalistes
i que les recomanacions que feien als països menys desenvolupats eren per
afavorir els grans capitalistes, no hi havia que seguir les seves
recomanacions. També era partidari de nacionalitzà la banca. Jo m'identificava
totalment amb el seu pensament. El 1985 arribà per primer cop a la presidència
del Perú, es deia Alan García. El 1986 el PIB va créixer un 10 % però els anys
següents no fou igual. Endarrerí el pagament del deute extern dedicant-li el 10
% del valor de les importacions i rebutjà els consells del FMI. Els resultats
econòmics foren desastrosos, la hiperinflació arribà al 1.722 % el 1988 i al
2.775 % el 1989 amb importants devaluacions de la moneda.
El principal problema
d'Espanya és que el deute extern no sols és públic també és privat. En altre
temps l'estat demanava als ciutadans que subscriguessin deute del tresors però
al estar aquests endeutats s'hagué d'acudir a la finançació exterior. No pagar
el deute podria tenir conseqüències molt negatives per l'economia i es perdria
el crèdit extern.
*
Historiador
(Publicat a Diario de Mallorca el
18-9-2014)
http://www.diariodemallorca.es/opinion/2014/09/18/pagar-deute/962511.html
No hay comentarios:
Publicar un comentario