LA GUERRA DE SUCCESSIÓ
Onofre Vaquer
El novembre de 1700 moria Carles II sense successió. Al seu testament
anomenava hereu dels seus regnes a Felip d'Anjou, nét de Lluís XIV i de Maria
Teresa (filla de Felip IV), renebot de Carles II. Creien que així es
conservarien els regnes de la monarquia hispànica amb un mateix rei. Al
principi tothom ho va acceptar excepte l'emperador austríac Leopold I,
descendent d'un germà de Carles V i nét de Felip III per part de mare, que
volia la corona pel seu segon fill, l'arxiduc Carles. Anglaterra tenia por que
en un futur Felip V pogués heretar la corona de França amb el que es rompria
l'equilibri europeu i exigí a Lluís XIV que exclogués al seu nét de la
successió. Aquest es negà i el 1701 es signà la Gran Aliança de l'Haia entre
Anglaterra, Holanda i l'Imperi, després signaren Portugal, Savoia, Dinamarca i
la majoria de prínceps alemanys. Hi havia el temor de que els francesos controlessin
el mercat americà. Si es guanyava la guerra l'Arxiduc seria rei de la monarquia
hispànica però Anglaterra rebria Menorca, Gibraltar, Ceuta i 1/3 de l'Amèrica
hispana, Holanda rebria un altre terç de les Índies i una part de Flandes,
Portugal es quedaria amb Galícia i Extremadura. El 1702 els aliats declaren la
guerra a Lluís XIV i Felip V. Els primers anys la guerra es desenvolupa fora de
la península i pareixia que els aliats la guanyarien.
Felip V anà a Catalunya el 1701, jurà les constitucions i convocà Corts
després de 3/4 de segle de no celebrar-se'n, en les que els catalans
aconseguiren tot allò que desitjaven i autorització per imprimir les
Constitucions. El braç reial proclama que el rei els ha atorgat "tan
singulars gràcies y prerrogatives quals en poques corts se hauran
concedits". Durant la guerra Felip V prohibirà el comerç amb els aliats i
concedirà a una companyia francesa el dret a introduir esclaus negres a Amèrica,
abans en mans d'una companyia holandesa. A Catalunya els burgesos creien que el
sistema mercantilista d'estil francès els perjudicaria, els que tenien negocis
amb anglesos i holandesos, als que venien aiguardent, serien austriacistes i volien
frenar l'entrada de teixits francesos que feien la competència als catalans,
els que tenien negocis amb França serien filipistes. Bona part del clergat
donarà suport a l'Arxiduc amb pamflets, cançons, sermons i confessionari. El
1705 una poderosa esquadra anglo-holandesa inicià l'ocupació de la Corona
d'Aragó pel País Valencià. L'agost els aliats, amb 300 vaixells, desembarcaren
17.000 soldats a les costes catalanes, assetjaren Barcelona que bombardejaren
des de Montjuic del 14 de setembre al 22 d'octubre en que capitulà. 6.000
partidaris de Felip V hagueren d'abandonar Barcelona. Els primers partidaris de
l'Arxiduc seran els vigatans (de la comarca de Vic) que s'alçen el 1705 i també
hi haurà alçaments a Lleida i Tarragona, assetjada per mar i terra. La majoria
de pobles canviaven d'actitud segons les amenaces que rebien d'un exèrcit o
d'un altre. El 1713 Vic i Valls s'afanyen a donar obediència als borbònics.
El
setembre de 1706 es presenta davant la ciutat de Mallorca una esquadra
anglo-holandesa, la pressió popular obligà a les autoritats a capitular. Amb
l'esquadra ve com a virrei el comte de Savellà, català casat amb una
mallorquina i senyor de Felanitx com a descendent dels Pax (el 1576 un
avantpassat seu havia casat amb la pubilla del Pax). Seran austriacistes els
nobles de tendències feudalitzants, pagesos,
grans i mitjans propietaris, menestrals no vinculats al comerç,
els franciscans i els dominics. Seran
partidaris de Felip V els nobles que comerciaven, els mercaders, els xuetes,
els menestrals que depenien d’aquests, els canonges, els caputxins, els
mínims i els jesuïtes. El contemporani Dr. Malonda diu que els pobles eren neutrals
excepte 4, Felanitx, Sa Pobla i Pollença eren austriacistes i Binissalem
filipista. Al dos primers hi tenia propietats el comte de Savellà.
A Menorca quan els partidaris de
l’arxiduc veuen que Mallorca es austriacista, el 19 d’octubre de 1706 Joan
Miquel Saura es subleva a Ciutadella i reunits al Mercadal proclamen rei a
Carles; les universitat s’hi adhereixen, excepte els castells de Sant Felip i de Sant Antoni de Fornells, conquereixen
Sant Antoni i assetgen el castell de Sant Felip, d’on el governador Dàvila, amb ajuda francesa l’any
següent aconseguí retornar l’illa a l’obediència de Felip V. El 17-9-1708
tropes anglo-holandeses de l’esquadra de l’almirall Leake, recuperaven Menorca
sense gaire resistència.
El 1707 la batalla d'Almansa, encara que no definitiva, canvià el signe de
la guerra i els borbònics recuperen València i Aragó. Al País Valencià el
general Basset, austriacista, havia promès als pagesos l'abolició de drets
senyorials, però fou detingut a instàncies dels nobles austriacistes, molts
pagesos deixaren de donar suport a l'Arxiduc, quan el 1710 unes naus angleses
amb el comte de Savellà volen reconquerir València no hi haurà l'esperat
alçament maulet. Dues vegades Carles III arribà a Madrid, però s'hagué de
retirar, la segona vegada les tropes en retirada foren vençudes a Brihuega i
Villaviciosa, batalles més decisives que Almansa.
El 1711 mor l'emperador Josep I i el succeeix el seu germà l'arxiduc Carles
que abandona Barcelona on havia fixat la seva cort. El sistema britànic de
l'equilibri europeu era tan incompatible amb l'hegemonia francesa com amb la
restauració de l'imperi de Carles V. Aquest any a Mallorca es descubreix una
conspiració filipista dirigida per Joan Sureda (després marqués de Vivot). El
1712 les tropes angleses evacuen Catalunya. El 1713 es signe el tractar
d'Utrech pel que anglesos i holandesos reconeixen a Felip V com rei de la
monarquia hispànica després de renunciar a drets al tron francès. Àustria no
signe fins l'any següent a Rastadt. Anglaterra es quedava amb Menorca i
Gibraltar, el dret a introduir esclaus negres i negociar amb un vaixell amb
l'Amèrica hispana. Savoia es queda Sicília que després canvia per Sardenya.
L'Imperi es queda amb el Milanessat, Sicília, Nàpols i Flandes (Bèlgica).
Barcelona resistí fins l'11 de setembre de 1714, al setge hi hagué 7.000
víctimes entre els barcelonins i 10.000 entre els assetjadors borbònics.
Mallorca no es rendí fins el 1715 quan vingué una flota amb el cavaller
d'Aspheld i desembarcà el 15 de juny a Cala Llonga i Cala Ferrera, hi ha una
petita escaramussa a Calonge on moren 6 felanitxers i quan arriben a Felanitx
ja no troben resistència. Van a Alcúdia on la població civil havia apressat els
250 soldats que la defensaven. A ciutat reuneixen un congrés amb representants
dels estaments, gremis i eclesiàstics que considerà temerària la resistència i
acordar capitular. Després de capitular les autoritats el 2 de juriol, el 15 de
juriol entra Aspheld a Palma i li lliuren les claus de la ciutat. Les tropes
austriacistes evacuaren Eivissa i Mallorca en vaixells facilitats pels
borbònics i anaren a Càller. La guerra havia causat a Europa i Amèrica
1.250.000 morts.
L'exili, obligat en uns casos i voluntari en altres, pogué afectar a 30.000
austriacistes de la península i Balears. L'emperador Carles VI es seguí
titulant rei dels diversos regnes hispànics fins al tractat de Viena de 1725
pel que els exiliats podrien tornar, se'ls tornarien les propietats embargades
i els títols nobiliaris concedits per l'Arxiduc. Alguns no volgueren tornar. El
comte de Savellà, que s'havia exiliat quan l'Arxiduc anà a Viena a coronar-se
emperador, fou president del Consell Suprem de Flandes, i com a cosa curiosa
proposà al soldà que Turquia que conquerís Catalunya respectant la religió dels
catalans.
(Publicat al setmanari Felanitx el
16-1-2015)
No hay comentarios:
Publicar un comentario