RESPOSTA A ANDREU SALOM

RESPOSTA A ANDREU SALOM

Onofre Vaquer

            Andreu Salom parla de suposats historiadors que defensen tesis particulars sobre les relacions històriques entre Espanya i Catalunya i sembla alinear-se amb els no historiadors que repeteixen mites que cap historiador acadèmic modernista subscriuria. Si a mi m'anomena suposat historiador es veu que no ha llegit cap dels 14 llibres d'investigació que he publicat, ni les 28 contribucions a congressos, ni els 26 articles a revistes especialitzades, que desconeix que som l'únic historiador resident a Balears a qui li han regestat llibres a la revista Annales de París, i que a la Universitat he explicat Història de la Corona d'Aragó i Història de les Balears a l'Edat Moderna, època on s'inserta la Guerra de Successió. Sembla que anomena suposat historiador a Henry Kamen que acaba de treure un llibre sobre les relacions entre Espanya i Catalunya que contradiuen els seus clixés mentals decimonònics. Un dia que sopava a Cagliari amb en García Cárcel (catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona) me deia que és molt difícil canviar la mentalitat de la gent i enfrontar-se als mites que creuen, que val més deixar-ho córrer, però recentment ha dit: "Em produeix un rebuig enorme la interpretació de la Guerra de Successió en termes d'Espanya contra Catalunya. És fals i maniqueu". El britànic John M. Elliott (el gran historiador de la revolta catalana de 1640) feu amistat amb Vicens Vives i acordaren desmitificar la història romàntica de Catalunya, però Vicens morí el 1960 i no es va fer. Elliott ha dit recentment que l'historiador s'ha de mullar per desmitificar, no tothom s'atreveix a fer-ho. A un congrés d'Història Moderna de Catalunya estàvem a una rotlle un grapat d'historiadors i un historiador de Madrid va dir que fins el 1835 (quan es crea l'Estat espanyol amb una fiscalitat uniforme) si un ciutadà que vivia a Catalunya pagava 11 si hagués viscut a Castella hagués pagar 23, alguns professors d'universitats catalanes digueren que era vera però que no s'atrevien a dir-ho a Catalunya. Na Núria Sales (autora de la part de moderna de la Història de  Catalunya de Pierre Vilar d'Edicions 62) s'ha atrevit a defensar els botiflers catalans enfront dels mites (Ed. Rafel Dalmau).

 Andreu Salom diu que mai m'ha sentit dir res de versions espanyolistes. Es veu que no ha llegit el meu llibre "Mites i tòpics de la història d'Espanya i de Mallorca" (El Tall, 2010) on poso en solfa els mites espanyolistes. Sembla que tampoc ha llegit els meus articles a diaris de ciutat. Quan a diaris apareixen articles amb mites espanyolistes contesto. Quan Antoni Alemany (avui a la presó) el 1993 al diari El Mundo escrigué unes Catalanarias negant l'origen català dels mallorquins i que la llengua que es parla a Mallorca fos la catalana vaig contestar amb dos extensos articles que el varen fer callar. A Tribuna del "Diario de Mallorca" he publicat diversos articles defensant la immersió lingüística a les escoles i contestant als dois d'anticatalanistes com la Fundació Jaume III, el darrer el 8 d'octubre.

Com a historiador no me toca dir que passaria amb una Catalunya independent, si estaria millor o pitjor no ho sabem. Els economistes adverteixen dels riscs econòmics. Com a historiador puc dir que a Portugal li va anar pitjor, va perdre el mercat d'esclaus de l'Amèrica hispana i els anglesos i holandesos els varen desplaçar de la ruta de les espècies que havia iniciat.

            (Publicat al setmanari Felanitx el 12-12-2014)