TOROS I MAULETS

Onofre Vaquer
Bennasar

TOROS I MAULETS

L’associació Maulets presentà una campanya antitaurina en la que, a més de parlar del maltracta animal, afirmaven que els toros no tenen tradició als Països Catalans. Aquesta afirmació no es correspon a la realitat històrica. Moltes tradicions són més recents del que molta gent pensa, la majoria són del segle XIX, però els toros són més antics. Els toros estan documentats als Països Catalans al segle XIII, abans que a Castella. Ramon Muntaner a la seva crònica parla d’un “camp tapiat hon pógrets veure matar toros que cascuba parròquia amenava son toro... e cascuns amenaven llurs munters qui los toros mataven”. El rei Joan I era gran aficionat als toros i ordenava que li tinguessin preparats braus allà per on havia de passar; el 1387 escrivia a un matador dient-li que el volia veure matar bous. Quan vingueren a Mallorca el rei Joan I i l’emperador Carles V, els oferiren corrides de toros al pati del castell de Bellver. A una biografia del dominic Julià Fontiroig (que visqué al segle XVI), es diu que quan estudiava a Randa, els companys baixaven als pobles veïns quan hi havia festes on feien corridas de a cavallo. Es referiria a les corregudes de toros a cavall per diferenciar-les de les que es feien amb cans de bou, ja que els toros a peu no es fan fins el segle XVIII. Des de temps immemorial a Mallorca, i fins el primer terç del segle XX, s’amollaven cans de presa, després anomenats de bou, a toros; el 1927 el govern de Primo de Rivera ho prohibí por tratarse de un espectáculo repugnante e inculto. Al segle XVII es feien toros al pati de l’Almudaina; el 1668 un frare tancat a la torre de l’Àngel, per haver comès un assassinat, fugí confós amb la gent que assistí a una festa de toros. El 1733 l’Ajuntament assistí a una correguda de toros que es va celebrar al Mercat a benefici de les obres de l’Església de Sant Nicolau. El 1784 a la plaça de l’Hospital es feien toros els diumenges a benefici dels pobres. El 1800 l’administrador d’abasts de carns de la ciutat deixava 6 toros per una correguda a benefici dels pobres de la presó. Per oposar-se als toros cal cercar arguments diferents a la falta de tradició.
Entre els molts tòpics que molta gent creu realitats històriques està el de creure que els austracistes o maulets defensaven la llengua catalana enfront a imaginaries imposicions castellanistes dels borbònics partidaris de Felip V. Fou Carles III el 1768 qui imposà el castellà a les sentències dels tribunals i a l’ensenyança de primeres lletres, no Felip V. A Catalunya els austracistes escrivien en castellà, no sols llibres, com és el cas de Narcís Feliu de la Penya, sinó també pamflets, com es pot veure a la Biblioteca de Catalunya a la sèrie Papers Mossons. Després de la guerra de Successió, alguns austracistes o maulets catalans se’n anaren a Àustria amb l’arxiduc, convertit en emperador el 1711. A l’arxiu de Viena he vist els seus escrits i estan en castellà. A Mallorca les actes del Gran i General Consell tot s’escriu en català fins que el 1706, amb l’armada austracista, arriba un virrei austracista qui presenta un escrit de l’arxiduc en castellà. Aquest virrei era el comte de Savellà, un català casat amb una mallorquina i amb propietats a l’illa per ser descendent i hereu dels Pacs. El primer marqués de la Torre, de la família Truyols, senyors del Fangar de Manacor, anà a Barcelona i fa un discurs davant l’arxiduc en castellà, però això no es tot, escrivia en castellà al seu germà. El 1712 el virrei austracista escrivia als jurats en castellà.

Onofre Vaquer Bennasar és historiador.

(Enviat a Diario de Mallorca el 23-7-2008 fou publicat a Tribuna)