EDUCACIO PER LA CIUTADANIA

No entenc l’oposició de certes persones a l’assignatura Educació per la Ciutadania. El 1930 un capellà conservador, paisà i parent meu, Jaume Vaquer Xamena, proposava la seva creació. El 1930 publicava a Barcelona (Libreria Subirana) un opuscle titulat Virtudes cívicas o el perfecto ciudadano. Ensayo filosófico-social de orientación ciudadana. El reedità a Bones Aires el 1945 (Editorial Difusión) amb el títol Las grandes virtudes cívicas. Ensayo filosófico social de orientación democràtica, amb molt poques modificacions. Diu que vulgui millorar la situació social i política haurà de començar en hacer obra educativa ciudadana, i que la millora del ciutadà ha de venir d’una educació cívica a través de l’escola. Afirma: Así como no hay oposición entre la fe y la ciencia... tampoco puede haberla entre el ciudadano de la patria temporal y el ciudadano de la patria eterna... La nación es una sociedad a la cual pertenecemos todos los que dentro de ella vivimos. Quien forma parte de una sociedad y no se preocupa de su buena marcha no tiene derecho a quejarse. Creu que la llibertat civil és la única base per una educació cívica.
Les virtuts cíviques per ell són: 1) El respecte mutu entre els ciutadans. Respecte a les persones, idees i drets aliens. 2) L’amor al treball., 3) L’esperit d’economia. 4) El culte a la llar. Aquí no tothom estaria d’acord amb ell ja que considera perillosos els cafès, teatres, cines i certs balls, alabant a Mussolini per haver prohibit els balls socials (a la segona edició suprimeix el nom de Mussolini). 5) Respecte a la llei i a l’autoritat. Diu que cal anar a votar i lamenta els excessos del caciquisme que ha falseado la voluntad popular,comprando votos, forzando urnas, encasilando a sus paniaguados. Encara que la religió sigui fonament de virtuts cíviques considera que moral i civisme són conceptes diversos. Defensa la democràcia i diu que a un règim autocrític el pueblo se hace inolente a la vida política. 6) El patriotisme que ve de patrum terra, el solar dels avantpassats. 7) La religiositat. Cada un ha de viure segons la religió que professa. Acaba afirmant que la tendència democràtica s’està apoderant dels pobles.
Han passat molts d’anys però cada vegada és més necessari educar en valors, en civisme, tolerància, coneixement dels drets humans, valorar la democràcia. La majoria de països democràtiques tenen assignatures en aquesta línia. No entenc que hi hagi pares que s’hi oposin pensant que els furta l’educació moral dels seus fills. No té perquè haver-hi oposició sinó complementarietat. Quan diuen que els professors intentaran imposar-los idees contraries a les seves estan fent projecció, allò de cree el ladrón que todos son de su condición. Suposen que l’assignatura anirà en contra del que ells consideren principis cristians, deixant de banda que l’inspirador de l’assignatura és el filòsof José Antonio Marina autor del llibre Porqué soy cristiano. Es curiós que la Federació de religiosos propietaris de centres d’ensenyança estiguin d’acord amb l’assignatura i uns pares que es consideren cristians no.

Onofre Vaquer
Historiador

(Enviat a Diario de Mallorca el 29-6-2008 fou publicat com article a la secció Tribuna)