lunes, 28 de febrero de 2011

¿ESTÀ EN PERILL EL CASTELLÀ?

Onofre Vaquer Bennasar

¿ESTÀ EN PERILL EL CASTELLÀ?

Darrerament ha aparegut un manifest d’intel·lectuals en defensa del castellà a comunitats autònomes amb llegua pròpia. El PP ha anunciat la presentació al Congrés de Diputats una iniciativa per garantir l’ús del castellà a tota Espanya, per frenar les traves que es posen a la llengua comuna de tots els espanyols a Catalunya i Balears. Dir que aquí el castellà està en perill si es donen classes en català sols es pot fer des de la ignorància o la mala fe. A Mallorca hi ha gent que fa 40 anys que hi viu que no parlen el català, inclús diuen que no l’entenen, perquè ningú els ha parlat mai en català. Hem tingut la mala costum de parlar sempre en castellà als castellanoparlants, i així no han aprés la llengua. Els matrimonis entre mallorquins i castellano-parlants han parlat sempre en castellà als fills. Si miram la cartellera veiem que als cinemes totes les pel·lícules es fan en castellà, la majoria de diaris s’editen en castellà, la majoria de cadenes de televisió són en castellà, la majoria de gent que escoltam pel carrer i als patis de les escoles parla en castellà. Si anam a comprar a una botiga els dependents s’adrecen en castellà, al igual que els funcionaris que estan darrera un taulell. Si els parles en mallorquí n’hi ha que et diuen “Perdón”, que vol dir que te perdonen la vida i que parlis en castellà que si no no t’entenen. I això passa a conselleries del Govern Balear com Agricultura i Educació. De vegades veus darrera un taulell dues persones parlant en castellà i les dues són catalanoparlants (si parles amb elles et contesten en català). Un alumne de CAP va anar a fer pràctiques a un institut de Mallorca i va descobrir amb sorpresa que els alumnes creien que el català era una llengua morta, com el llatí, no es creien que hi hagués gent que encara parli català fora de la classe de català. Els diaris publicaren una carta d’Anastasia Shelyakina (al Diario de Mallorca el 17-9-2006), una russa que no la volien atendre a una botiga de Portocristo per parlar català, quan va dir que era estrangera la volien atendre en alemany o anglès, però no la volien deixar parlar en català. Per cert, treballà a un hotel i fou acomiadada per deixar notes pels serveis tècnics en català. S’ha parlat d’una agressió a Cala Dor a un carter per parlar en català. ¿Qui creu que el castellà està perill entre nosaltres?.
El que està en perill és el català i per això és necessari que l’ensenyança es faci en català. Jo som catedràtic d’institut i professor associat d’universitat, i fa anys que faig les meves classes en català. Enguany he tingut un curs d’ESO de 26 alumnes, dels que 24 eren estrangers i 2 mallorquins. Estant el llibre en català i fent esquemes a la pissarra els alumnes no tenen cap problema. De vegades després de dir una frase en català l’he dita en castellà i els alumnes m’han dit que no la digui en castellà. A mitjan curs vingué una alumna de Santo Domingo que no sabia res de català, al mes i mig tinguérem un examen i li vaig dir que el fes en castellà, però el va voler fer en català i va aprovar. Els alumnes parlen poc en català, sobre tot entre ells, però l’entenen i l’escriuen. Un alumne que sempre m’ha parlat en català és un saharauri que té la família a un campament d’Argèlia i que no es quedarà a viure a Mallorca. Els que volen que es donin les classes en castellà parlen de la llibertat dels pares. Al nostre institut hi ha bastants d’alumnes búlgars, si els paren ho demanen ¿els hem de fer la classe en búlgar?, I si els pares demanessin que els fills no fessin matemàtiques, ¿no n’han de fer?. Si haguéssim de fer cas a aquells que no volen reconèixer que aquí tenim una llengua pròpia, mai, a ca nostra, podríem parlar la nostra llengua. És curiós que a l’institut tots els alumnes, molts d’ells estrangers, em fan els exàmens en català i a la universitat alumnes mallorquins de moltes generacions, que parlen català, em fan els exàmens en castellà. A la UIB, un any vaig tenir un alumne que va venir de Cantàbria per un curs, dins un d’aquests programes d’intercanvi, no va tenir cap problema per seguir les classes en català i va treure excel·lent. Altre any, després de donar la primera classe d’Història Moderna de Balears, un alumne nord-americà em va dir que es matricularia a l’assignatura si la classe fos en castellà però que podia matricular-se d’una altra assignatura, cosa que li vaig recomanar i vaig perdre 100.000 pessetes que m’hauria pagat la seva universitat si l’hagués acceptat com alumne. Emprar el català no significa oblidar el castellà. Molts de llibres que llegim estan en castellà. Jo a Mallorca escric en català però si vaig a un congrés a Màlaga present la comunicació en castellà, i si publico un article a una revista de la Universitat de Salamanca ho faig en castellà. Els meus llibres escrits en català es llegeixen fora; a Itàlia no m’entenen si els parlo en català però si entenen els escrits.
Defensar la nostra llengua no té res a veure amb fer concessions al nacionalisme radical com diu el PP. Es pot defensar la normalització lingüística sense ser nacionalista. Les postures intransigents de sectors del PP són les que provoquen reaccions nacionalistes (amb el govern d’Aznar, Esquerra Republicana de Catalunya passà d’un a 8 diputats).

Onofre Vaquer és historiador

(Enviat a Diario de Mallorca el 5-8-2008 fou publicat a Tribuna)

No hay comentarios: