ENTORN DE LA CRISI

ENTORN DE LA CRISI
Onofre Vaquer Bennasar *

L’any 1974 a la Universitat de la Rábida vaig fer amistat amb un company peruà que tirava pestes contra el Fons Monetari Internacional i el vulgarment anomenat Banc Mundial. Deia que aquests organismes feien recomanacions als països subdesenvolupats o en vies de desenvolupament per conveniència dels països més rics i desenvolupats i que no hi havia que seguir aquestes recomanacions. Uns anys més tard arribà a president del seu país (ara ho torna ser), es deia Alan García. No volgué seguir les recomanacions del FMI i li anà molt malament, es disparà la inflació que, si no record malament, superà el mil per cent i s’enfonsà l’economia. Des de Keynes es recomanava que en temps de crisi l’Estat augmentés la despesa amb obra pública per reactivar l’economia. A Palma el professor italià Amedeo Spadaro recomana augmentar el deute però les circumstàncies financeres internacionals no ho permeten. Ara el FMI i la Unió Europea han obligat a Espanya a reduir el deute públic per evitar que els especuladors financers enfonsessin l’euro. Molta gent critica les mesures preses però a curt termini no se’n podien prendre d’altres. Pensem que per fer una reforma de l’IRPF per fer pagar més als trams superiors, cal fer una llei que no es pot aplicar fins l’any 2011 i que es liquida el 2012. A més les persones més riques tenen societats i sols paguen quan retiren beneficis, mentre van incrementant el patrimoni. Es diu que les societats inverteixen i creen llocs de feina, però tal vegada si hi ha increments patrimonials grossos hauria de fer-les pagar en accions que passarien a l’Estat o als propis treballadors. Està pendent la reforma de l’empresa donant accés als mitjans de producció als treballadors, com exigeix l’article 129 de la Constitució per una esmena de Licinio de la Fuente, un dels siete magníficos fundadors d’Aliança Popular. Degut a que els governs d’Aznar varen privatitzar les empreses estatals (ENDESA, Telefònica...) ara no es poden vendre accions per fer caixa per eixugar el deute.
El Partit Popular, que sempre havia demanat reduir despeses per reduir el deute, s’ha oposat demagògicament a les mesures del govern de retallar despeses, mentre que a altres països europeus els partits conservadors adopten mesures semblats si estan al poder i li donen suport si estan a l’oposició. Quan es comença a parlar de pujar els imposts als més rics s’hi oposen totalment. José Ramón Bauzà, president del PP balear, s’oposa a la proposta del president Antich d’augmentar els impostos autonòmics als més rics, d’incrementar un punt l’IRPF als que cada any guanyen més de 100.000 euros, que són un 6.500. Com sempre el PP sols defensa els més rics. ¿Que proposa el PP?. L’únic que han dit es que hi ha que reduir ministeris, però si les funcions i els funcionaris passen a un altre ministeri l’únic que s’estalvia és el sou del ministre, a no ser que vulguin acomiadar els funcionaris que han aprovat una oposició i que no es prestin els serveis que es prestaven. Han dit que el govern de Rodríguez Zapatero ha fet el major retall social de la Història, però amb 5 anys d’aquest govern les pensions més baixes han pujat 24 punts i amb 8 anys de govern del Partit Popular pujaren 4 punts.
Es parla de la reforma del mercat laboral. Els empresaris parlen d’abaratir l’acomiadament com si això fos suficient per crear ocupació. La crisis espanyola afecta principalment al sector de la construcció que estava sobredimensionant (recordem que a Espanya es construïa més que a Alemanya, França i Itàlia juntes), sector on existeix el contracte d’execució d’obra que no dóna lloc a indemnitzacions per acomiadament. Si no es construeix més és per la saturació del mercat i per la falta de crèdit, no perquè no s’ha fet una reforma laboral. Així com els empresaris constitueixen mútues patronals, pagant unes quotes per fer front a les contingències derivades d’accidents laborals i malalties professionals, podrien crear unes entitats que paguessin les indemnitzacions per acomiadament si l’entitat no les troba altra feina. Si l’entitat patronal el col·loquen a altra feina, a altre empresa, el treballador no rebria indemnització i conservaria l’antiguitat. Les empreses que no acomiadessin treballadors tindrien rebaixes a les seves quotes, com passa amb les assegurances d’automòbils amb els que no tenen sinistres.
N’Emilio Romero deia que en España cuando se aplaude hay que ver contra quien se aplaude. Quan el president Antich prengué possessió a la Llonja el llarg aplaudiment que s’escoltà anava contra la forma de fer política a aquesta comunitat per part del Partit Popular. També quan es vota hi que veure contra qui es vota. Es podria votar contra la corrupció que hi ha hagut a aquesta comunitat la passada legislatura. Certs diaris publiquen enquestes que donen majoria absoluta al Partit Popular a les comunitats on han tingut més casos de corrupció. El portaveu parlamentari de PP balear, Francesc Fiol, va dir que nuestra gente es muy comprensiva y el dia de las elecciones estarà allí. No sé com no li va caure la cara de vergonya, i això que la té molt vermella. És una llàstima que el votant de dretes sigui tan comprensiu amb la corrupció i en canvi els votants progressistes a la mínima es decanten per l’abstenció. M’agradaria saber quin percentatge d’abstenció hi ha a aquestes enquestes publicades. Crec que a l’hora de les eleccions locals i autonòmiques el votant progressista hauria de valorar el que s’ha fet a cada nivell i no deixar-se dur per un sentiment de voler castigar una retallada de despesa del govern de l’Estat, pensant en quina és l’alternativa.

· Historiador i Graduat Social

(Rebutjat per Diario de Mallorca el juny de 2010 fou publicat a Diari de Balears el 2-7-2010)