El setmanari Felanitx del 19-10-1023 me publica aquest article.
SANT SALVADOR
Onofre Vaquer
Aquest setmanari
publicà un extens reportatge den Gori Vicens sobre Sant Salvador. Cita com a
fonts a Pere Xamena i Miquel Bordoy però no a Cosme Bauzà que el 1922 publicà Sant Salvador de Felanitx, un llibret de
184 pàgines. Voldria fer dues puntualitzacions.
Es diu que el
retaule de la Passio Imaginis el costejar
la família Sbert quan sabem cert, per un document trobat per Ramon Rosselló,
que el pagà Jordi Sabet, el capellà que deixà una casa destinada a hospital,
que el 1450 encarregava a un mercader que anava a Flandes la fàbrica d'un
retaule de la Passió que no excedís de 150 lliures. Anys abans el pare de
Jordi, Joan, havia assignat 50 lliures destinades a fer un retaule de la Passió
de la Imatge. Abans s'atribuí fins i tot a una donació de Jaume I o de Pere IV,
absurds que rebat Miquel Bordoy al considerar que era del segle XV, opinió que
confirmà Mn. Josep Gudiol, mestre en iconografia. Gabriel Llabrés l'atribuí a
l'escultor Torquella, el pare Llompart a Huguet Barxa (per suposades similituts
entre els plecs del vestit d'una imatge de Santa Praxedis de l'Almudaina) i
altres a Guillem Sagrera a qui Sabet contractà per fer la capella de la Passió
de l'església de Felanitx (actualment de Sant Francesc). Sagrera, que era
contractista, subcontractà l'obra, tots els experts coincideixen que les
mènsules de la capella no poden ser de Sagrera per la seva baixa qualitat. Al
Felanitx del 17-6-2019 ja vaig tractar el tema de l'autoria. Antònia Juan
Vicens, que feu la tesi doctoral sobre escultura gòtica, diu que el contracte
de 1450 explicaria el caràcter flamenquizant de l'obra, si bé hi ha diferències
estilístiques entre els panells superiors i la pedrel·la (el Sans Sopar) on hi
ha un tractament diferent de les figures. La pedrel·la, d'inferior qualitat,
seria obra d'un altre autor que no seria Guillem Sagrera. El retaule
primerament estaria a la capella de Felanitx per pujar després a Sant Salvador,
on apareix per primera vegada a la visita pastoral de 1581.
La figura de la
marededéu que actualment es venera al santuari seria del segle XVII, abans
n'havia un altre que més tard seria coneguda com Nostra Senyora de l'Esperança
i que actualment es troba a la sala Santa Maria, baix la rectoria de Felanitx.
Bartomeu Ferrà el 1903 afirmava que les marededeús de Sant Salvador d'Artà, de
Felanitx i de Cura són obra del segle XVII[1]. A les visites pastorals
de 1633 i anteriors consta que a Sant Salvador a una capella lateral hi havia
una imatge de Nostra Senyora sense títol. A la visita de 1647 apareixen dues
capelles, una de la Verge de Sant Salvador i altra la de Nostra Senyora de
l'Esperança. Quan Cosme Bauzà va dir que la imatge més antiga era la de Nostra
Senyora de l'Esperança, els ermitans la varen retirar de l'església, segons me
relatà Bartomeu Pou.
No hay comentarios:
Publicar un comentario