Publicat el 28-9-2023
MOROS I CATALANS
ONOFRE VAQUER
L’any 902 els musulmans de Còrdova s’apoderaren de les Balears. A la península, on desembarcaren el 711, els invasors eren una minoria. Del 711 al 902 els musulmans feren algunes razzies a Balears i segons Miquel Barceló hi hagué una islamització prèvia a la conquesta i també a la península, no creu que un exèrcit de 12.000 homes, sense dones, pogués envair una península de set milions de habitants, la pagesia es convertiria al islamisme. El 1229 Jaume I conquereix la ciutat i després la resta de l’illa. Durant el setge de Medina Mayurqa els musulmans expressaren el seu desig d’abandonar l’illa i proposaren pagar als catalans perquè els deixessin sortir. El bisbe de Barcelona s’hi oposà perquè deia que calia venjar els que havien mort. A la ciutat hi hagué grans matances i molts de musulmans foren esclavitzats. ¿Quedaren musulmans lliures?. ¿Com eren aquesta musulmans?. Un estudi d’Àngel Poveda revela que dels esclaus venuts, segons els protocols notarials, tres quartes parts eren blancs i la resta es dividia entre embrunits i negres. Els embrunits serien morenos, intermitjos entre blancs i negres, serien els berbers.
Els anys 1969.1972 va tenir lloc un debat identitari[1] sobre el paper que calia assignar al passat musulmà a l'hora de dilucidar una personalitat mallorquina. La polèmica entre arabòfons, encapçalats per Miquel Barceló, i catalanòfons tingué lloc als diaris, sobre tot a Última Hora. Cal dir que el grup arabista no era anticatalanista, però posava damunt la taula un passat silenciat. La majoria del polemistes no eren historiadors i els seus escrits no aporten res de nou. Si al principi uns parlaven de presència massiva de musulmans després de la conquesta, anys més tard de la polèmica documentaren lo contrari, sobretot els deixebles de Miquel Barceló com Ricard Soto i Àngel Poveda. La conquesta fou un tall absolut amb l'eliminació física de la població autòctona per violència, fugida o esclavatge. No hi ha continuïtat més enllà de la toponímia, sistemes hidràulics i tècniques ceràmiques.
N’hi ha que han parlat d’una gran massa de musulmans que després de la conquesta es van cristianitzar i catalanitzar. Ara bé, aquesta gra massa no està documentada. A la documentació del segle XIII trobam molts pocs musulmans després de la conquesta. Alguns es convertiren al cristianisme i se’ls denomina batiats. Ricard Soto no creu que la població musulmana lliure fos nombrosa, a diferència de València, ja que per la dificultat de defensar Mallorca es tem que la població musulmana pugui ser una quinta columna, i recorda que musulmans mallorquins emigren a Granada i Múrcia després de la conquesta. S’exporten esclaus mallorquins a Sicília. Els musulmans esclaus d’origen indígena, segons Soto, s’acabarien devers el 1270.
Guillem Rosselló Bordoy, que el 1968 havia publicat L'Islam a les Illes Balears, tracta d'esbrinar el component pre-català present en la mallorquinitat. Veu continuïtat en les tècniques ceràmiques des de la pre-història a la post-conquesta. Això no significa que romangués una gran massa de població. Al segle XV vaig documentar que el mestre d'una gerreria d'Inca era un esclau rus[2] i el 1454 un immigrant de València que era gerrer de nom Fernando Alcodori. El Dr. Rosselló m'indicà que alcodori en àrab vol dir gerrer. Ha estudiat la influència de la cuina musulmana sobre la tradicional mallorquina[3], a partit de llibres de cuina hispano-magrebí, amb plats com fava parada, torró, tambó d’ametla, espinagades, olives trencades, escabetxo (iskibadj), raoles. Cocarroi és una paraula composta àrab que significa la coca (ka'k) del pastor (ar-rây). Suposa que a les conquestes queden dones de la població anterior. Caldria fer anàlisis d'ADN mitocondrial, el que transmeten les dones, per comprovar-lo. Anàlisis d'ADN han demostrat que fa uns 4.500 anys hi va haver una invasió d'homes procedents de les estepes russes, els yammaya, que varen exterminar tots els homes que hi havia a la Península Ibèrica, mentre que varen quedar les dones[4].
[1] Ensenyat Pujol, Gabriel: Moros i catalans. Un debat identitari a Mallorca (1969-1972). Galés Edicions, 2023.
[2] Vaquer, L'esclvitud a Mallorca, 1997: 32. Inventari de Bernat Fàbegues.
[3] Rosselló Bordoy, G.: "Pervivències de la cuina andalusina en la cuina tradicional mallorquina". A La Meditettània, àrea de convergència de sistemes alimentaris (segles V-XVIII). XIV Jornades d'Estudis Històrics Locals. Institut d'Estudis Baleàrics, 1996, pp. 615-626.
[4] .David Reich, de Harward, i l'Institut Mèdic Howard Hughes
No hay comentarios:
Publicar un comentario