LA SOCIALDEMOCRÀCIA

 Publicat al setmanari Felanitx el 17-8-2023

LA SOCIALDEMOCRÀCIA

Onofre Vaquer

A un article amb el títol Sense ideologia, Nicolau Barceló diu que entre la Primera Guerra Mundial i la Segona, a Europa es consolidaren quadre ideologies. M'ha estranyat que no cités una quinta, la socialdemocràcia, si bé més tard diu que a la Unió Europea hi ha una influència socialdemòcrata. Amb el nom de socialisme es poden englobar 4 ideologies diferents. Hi ha socialisme de producció, de consum i de distribució. En el de producció els mitjans de producció no són privats, estan col·lectivitzats i això es pot fer de dues maneres, una que siguin de l'estat, és el comunisme que s'implantà als països d'Europa oriental, o bé que les empreses siguin propietat col·lectiva dels que hi treballen. En el socialisme de consum aquest es realitza de forma col·lectiva, serien les comunes xines. El socialisme de distribució seria la socialdemocràcia on dins una economia de mercat es cerca una major igualtat social, amb un sistema fiscal que fa pagar més als que tenen més ingressos  per donar serveis als que tenen menys. El 1875 ja estava fundat el Partit Socialdemòcrata d'Alemanya que al Programa de Gotha rebutja la dictadura del proletariat que proposava Marx. Bernstein, el 1899, constata que les prediccions de Marx sobre el colapse del capitalisme no es complien i que els obrers ha millorat el nivell de vida, i que amb l'extensió del sufragi universal, en lloc de la revolució violenta, havia que presentar-se a les eleccions i anar fent canvis de forma gradual per acabar amb la dominació capitalista. Bernstein nega l'eficàcia miraculosa de la socialització de la propietat, si bé no rebutja empreses nacionalitzades ni una intervenció del mercat, ja que un mercat sense regulacions no garanteix la justícia ni la prosperitat. Al període d'entre-guerres els socialdemòcrates participen a governs, a Suècia comencen a governar el 1932 i ho faran de forma  contínua fins 1976. Als països nòrdics entre 1919 i 1950, amb governs socialdemòcrates, hi haurà una gran extensió dels drets socials i crearan estats dels benestar amb la universalització de serveis per tots els ciutadans (educació, sanitat, pensions...) finançats amb impostos progressius. A Àustria a partir del 1930 es construeix vivenda pública de lloguer que avui representa el 25 % del total.