CONQUESTA I REPARTIMENT DE MALLORCA
Onofre Vaquer
Plàcid Pérez ha
publicat "Conquesta i repartiment de Mallorca. Els inicis de la colonització. 1230-1256" (El Gall Editor,
2022). En Plàcid era company de curs al institut Ramon Llull, no va seguir a la
universitat treballant a Alfàbia perquè poguéssim veure bé les televisions,
però als dies lliures anava als arxius, després es llicencià i doctorà el 2021.
El llibre recull bona part de la seva tesi.
Després de la
carnisseria de la conquesta de la ciutat i el saqueig de totes les cases, el
llibre explica com es va efectuar el repartiment del botí moble, immoble i semovent
(bestiar) entre els components de l'host, com indemnització de tot quant
aportaren a la conquesta. Els agraciats no foren petits propietaris pagesos
lliures sinó senyors de baronies. S'estableixen senyories que no pretenen
l'explotació directa de la terra, sinó la producció de renda. La terres rebudes
no eren per treballar-les sinó per fer-les treballar a altres, bé mitjançant
sots-establiments o amb mà d'obra esclava. Els senyorius de major extensió
romangueren en mans dels magnats laics i eclesiàstics més rellevants com Nunyo
Sanç, el comte d'Empúries, el vescomte de Bearn o el bisbe de Barcelona,
tindran el nom de baronies. Rebran censos i delmes (que més tard compartiran
amb l'església), i es reservaran l'alou. Tots tindran part a la ciutat, rebent
cases i obradors. A la porció reial (mitja illa) hi haurà 287 beneficiaris en
817 explotacions, 1.184 cases i 101 obradors a ciutat, però molts menys a les
porcions del magnats. Al quartó del comte d'Empúries hi entren el bisbe de Girona, l'abat de Sant
Feliu de Guíxols, el sagristà d'Urgell, el paborde de Solsona, Ramon de
Pertegàs (canonge de Barcelona), els homes de Narbona i Guillem de Sant Vicenç,
ningú més. El quartó del vescomte de Bearn, que el 1310 passà al patrimoni
reial, rebran béns Bernat de Santa Eugènia, el sagristà de Barcelona, el
sagristà de Girona i l'ardiaca de Barcelona. La porció de Nunyo Sanç, que fou
venuda al rei el 1241, on hi havia Felanitx, no hi ha repartiment, el comte
remunerà individualment als seus cavallers, després feu donacions a
institucions religioses com el Císter, l'ordre de Calatrava, al Temple, solars
als genovesos i cases a jueus. Al quartó dels bisbe de Barcelona es fan 12
parts, 7 pel bisbe, 3 per Ramon Berenguer d'Àger (inclou les baronies de
Banyalbufar i Bunyolí que passaria als
Pacs al XV), 2 per Nunyo Sanç, també reberen béns Gilabert de Cruilles i Bernat
de Lloret. Els barons havien de prestar homenatge al rei i participar en la
defensa posterior de l'illa. Altres tenien terres en alou franc. Els magnats
cediren el desè a l'Església, seria la porció temporal de la Seu. Els magnats
no quedaren a l'illa però a alguns porcioners els imposen la residència. Es
prohibeix alienar béns a cavallers i eclesiàstics, si bé hi haurà excepcions
amb autorització reial. Els magnats anomenen batles per jutjar en causes civils
reservant-se el monarca les penes d'efusió de sang. Hi ha litigis perquè
senyors volen tenir la jurisdicció criminal, de vegades amb l'anuència del rei
com va passar a Felanitx el 1351 amb Valentí Ses Torres.
Després del
repartiment la majoria dels beneficiaris no s'establí a l'illa i hi haurà una
gran mobilitat immobiliària. Els conqueridors administraren el patrimoni
mallorquí a distància a través de procuradors. Molts alienaren els immobles
rebuts inclosos els petits beneficiaris. El cavaller Carroç, fill il·legítim
d'un genovès capità d'armada, s'instal·là a Felanitx que havia obtingut en feu
de Nunyo Sanç, després anà a la conquesta de València. El patrimoni reial i els
grans senyorius feudals foren els majors beneficiats de la desfeta dels conqueridors
menys acomodats. L'Església fou molt beneficiada, no sols els bisbat sinó també
diferents convents i parròquies amb donacions, aniversaris, capellanies i obres
pies. Els porcioners establiren a colons pagesos les explotacions a canvi de
rendes en diners o en espècie. Hi ha alguns contractes de parceria o amitges
com el que fa Abrahim Alfacchim de Tortosa als germans pla de Benifarda. Però
serà més eficaç l'establiment a colons immigrants cedint el domini útil
perpètuament a canvi d'un cens.
No hay comentarios:
Publicar un comentario