LA GERMANIA I JOANOT COLOM

 

LA GERMANIA I JOANOT COLOM

Onofre Vaquer

Amb motiu del 50 aniversari de l'acabament de la Germania s'han publicat una sèrie de llibres que no aporten res de nou i fins i tot diuen dois. Ara el catedràtic Josep Juan Vidal ha publicat "La Germania de Mallorca" (El Tall, 2023). Ell havia fet la tesina de llicenciatura sobre la Germania de la que  havia publicat un resum al Boletín de la Cámara de Comercio núm. 681 Palma, 1974, pp. 141-188) i més tard publicà Els agermanats (Ajuntament de Palma, 1985). Relata cronològicament els fets de la Germania de manera acurada tenint en compte les fonts disponibles, algunes de les quals no havien estat consultades per altres autors i que es troben a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, la Real Academia de la Historia o l'Arxiu del Regne de València. Noto a faltar un llistat de la Bibliografia emprada en lloc de cites a peu de pàgina amb el poc clar obra citada. Si bé ha emprat les cartes de Gurrea de les Lletres certificatòries de la Germania, no cita que estan penjades íntegres a la meva web llinatgesdemallorca.com junt amb la relació completa dels agermanats i les penes imposades a cada un d'ells.

Dona dues notícies inèdites molt interessants. La primera les memòries del capità Enríquez de Guzmán, que amb les seves tropes anà a reforçar les que assetjaven la ciutat. S'atribueix haver pactat amb Joanot Colom, muy cuerdo y muy sabio señor, acordant la rendició a canvi de que el rei els escoltés per echar fuera el visorrey. Segons Guzmán l'emperador els va escoltar quan sempre s'havia dit que no. Entre els 6 ambaixadors agermanats que van a parlar amb l'emperador hi havia el paraire felanitxer Guillem Colom, cosí de Joanot, que era jurat a ciutat, l'únic jurat condemnat a mort.

L'altra notícia és que Joanot Colom havia treballat a València com aprenent a casa del barreter Jacob Ròtol. Vallés Borràs, a Estudios de Historia Moderna en homenaje a profesora Emilia Salvador (que va formar part del tribunal de la meva tesi doctoral), 2008, diu que la informació li va donar Vicent Giménez Chornet, un document sense catalogar de l'Arxiu del Regne de València. Transcriu part d'aquest document, que és una carta de Joanot Colom del 20-4-1521 a Miquel Àngel Ròtol, fill del seu mestre. Joanot li comunica la suspensió del virrei i li recorda la fraternitat evangèlica, propugnada per Joan Llorenç, i que havia conegut a València, diu que ni vosaltres ni nosaltres may ab discòrdies farem res de bé, car axí com per justícia, a hon hi ha justícia hi ha amor y bona germandat, ciutata y viles vénen a molta prosperació y augment, per lo contrari, tot regne divís serà destrohit; paraules són de Jesucrist, car és cert que aquell rey univewrsal, quan nasqué los àngels cantaren "Gloria in excelsis Deo et in terra pax hominibus bone voluntatis". Y quant se absentà dels seus sancts apòstols, los dexà la sua pau hi·ls manà expresament que s'amassen los huns als altres. Axí [no complint els] preceptes y manaments de Jesucrist, may farem res de bo... pregant aquella immensa bondat de Jhesucrist nos done anteniment a tots hi·ns faça fer tals obres que sia laor i glòria sua y útil de les ànimes nostres per a [al bé y] al fi per lo que som creats.

Al tom II de dits Estudios hi un article de Pablo Pérez i Sergio Urzainqui titulat "Testimonios de la Germanía de Mallorca: exiliados, mascarats y realistas en Valencia". Parlen de les declaracions de 13 testimonis mascarats contra els ambaixadors agermanats. Rafel Nadal considera que Guillem Colom fou instigador de la mort de Joan Crespí (ARV, Gobernació, Litium núm. 3.473, any 1522, 2ª mano, f. 454).Qualcú hauria d'anar a València a investigar aquestes fonts.   

Publicat al setmanari Felanits el 29-6-2013