L'ADN DE COLÓN

 Publicat al setmanari Felanitx el 4-6-5021

L'ADN DE COLÓN

Onofre Vaquer

He llegit al diari l'absurd titular ""El ADN de un rey de Nápoles desvelará si Cristóbal Colón era mallorquín". Un anàlisi d'ADN no ens diu on va néixer una persona, pot indicar el grup étnic com per exemple si era jueu o no. José Antonio Lorente director del projecte d’identificació genètica de Colón y de su família, ja tenia finançament per analitzà si les suposades restes del Descobridor que es troben a la catedral de Sevilla són les autèntiques comparant-les amb les del fill Hernando i les del germà Diego. Na Maria Antònia Munar li va donar 10 milions de pessetes del Consell Insular perquè comparés els resultats amb l'ADN del príncep de Viana. Amb l'excusa de que al sepulcre del príncep a Poblet hi havia restes de tres persones no es varen analitzar cap d'elles, i per lo vist han tret l'ADN del seu cosí Ferrante, fill bastard d'Alfons el Magnànim. Els que segueixen la teoria de Joan Cerdà de que el Descobridor seria fill il·legítim del príncep Carles cometeren un error d'interpretació. Cerdà parteix de la nota d'un biògraf, un tal Iribarren (jo li vaig portar el llibre de Palma per encàrrec seu), que parla d'una possible amant, Margarida, a que el príncep hauria deixat embarassada. S'inventa que el seu llinatge seria Colom i fa seva la llegenda de que el príncep havia estat castellà del castell de Santueri, que s'havia inventat Joan de Padrines al XIX.  El biògraf no dona la font del document, una suposada carta del príncep del 19-10-1459 al governador de Mallorca, que hauria pres de Georges Desdevises du Dezert que tampoc dona la font. Nito Verdera, amb l'ajuda de l'arxiver Jaume Riera i Sans, trobà la carta a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, i resulta que la carta està datada a Mallorca i  dirigida al governador de Sicília. A altra carta parla de Margarita parmoritana, es a dir de Palerm. Si el príncep hagués tingut un fill d'una tal Margarita aquest hauria nascut a Sicília, no a Mallorca, a més és impossible que fos el Descobridor. Aquest no és un tema que interessi als historiadors, jo l'he seguit perquè de nin m'interessava i perquè tinc la mania de criticar els dois que diu la gent com vaig fer al meu llibre "Mites i tòpics de la història d'Espanya i de Mallorca" (El Tall, 2010).

El Dr. Francesc Calafell, de la Universitat Pompeu Fabra, va analitzà l'ADN dels Coloms catalans i dels Colombo italians. Els Coloms dels Països Catalans es poden agrupar en diversos grups familiars, denominats clústers, en que tots els homes tenen un ancestre mascle comú. Tots els Colom de Mallorca tenen característiques semblants als del Rosselló, la Garrotxa o Dénia. Si Cristòfol Colom tingués el mateix haplotip se sabria l’origen geogràfic, si bé l’haplotip R1b acull 2/3 de les mostres preses tant italianes com catalanes i si aquest fos el de l’Almirant no ens diria res. A Itàlia no s’han pogut fer clústers, tots els Colombo italians són diferents. S’ha dit que a Llombardia als expòsits se’ls posaria el llinatge Colombo, però s’oblida que Colombo abans que llinatge era nom, que als països de parla catalana, a França i a Irlanda era Colom, per Sant Columbà o Columbano, el monjo irlandès fundador del monestir de Bobio, al nord d’Itàlia. A Itàlia els llinatges es formaren molt més tard que entre nosaltres, s’emprava el patronímic, el nom del pare en lloc de llinatge amb un di al davant, a Venècia i Toscana encara ho feien al segle XVI. El Descobridor es deia Cristoforo di Colombo, que si bé ja és llinatge denota un origen patronímic.  Persones amb un mateix llinatge tenen orígens diferents i els immigrants adaptaven el llinatge al lloc d'arribada. Els Colombo que emigren a llocs de parla catalana agafen el llinatge Colom, he documentat a Mallorca u Joan Colom, mariner genovès que es casa el 1512, i a València un Bartomeu Colom, aprenent de teixidor de domassos el 1479.

Tenim documentació més que suficient per afirmar que el Descobridor era genovès i fill d'un teixidor. Ho podeu veure al meu llibre "Cristóbal Colón. De los enigmas a las certezas" (Europa Ediciones, 2020).