ELS AGERMANATS
ONOFRE VAQUER
Vaig llegir amb
estupor que es presentava un documental sobre la Germania i que es de deia que
havia estat una revolta dels obrers contra els burgesos. No donava crèdit a
tanta ignorància parlant del segle XVI. També he vist que persones que no han
investigat res ni han llegit el que s'ha publicat sobre la Germania, que fan
múltiples intervencions públiques i se'ls dona premis, fan afirmacions tan
peregrines com que la Germania fou un aixecament dels sectors més humils de la
societat, de les capes baixes, i altres han dit que els agermanats eren
jornalers contra propietaris. La majoria dels agermanats eren propietaris o bé
agraris o menestrals autònoms, no jornalers. No falten mercaders i notaris
entre els agermanats. N'hi havia que eren propietaris de possessions com el
felanitxer Jaume Artigues a qui imposaren una multa de mil lliures. A Partir de
les Informacions Judicials on es dona el valor dels béns dels agermanats i no
agermanats, calcularem que a la Part Forana la mitja general de riquesa per
propietari era de 109 lliures, la dels agermanats de 100,5 i dels no agermanats
de 145 lliures. No cal dir que hi havia molts més agermanats que mascarats. A
alguns municipis la riquesa mitja dels agermanats era superior a la mitja
general: 219 lliures a Sóller, 224 a Bunyola, 193 a Deià, 195 a Llucmajor, 156
a Porreres. Eren pobres, no posseïen béns, un 7,7 % dels agermanats i un 16 %
dels no agermanats (Una Sociedad del
Antiguo Régimen, vol. II, 1988, p. 901). Els agermanats de la ciutat eren
dues vegades més rics que els de la Part Forana. Als agermanats els imposaren
una composició o multa en relació als seus béns i culpes, els de Sóller, que
eren els més rics, hagueren de pagar 16.725 lliures, els de Felanitx 3.989, els
de Llucmajor 12.374. Els agermanats no feren mai cap reivindicació laboral, no
eren obrers ni jornalers. Reivindicaven que la valoració dels béns es fes de
manera justa a l'hora de pagar les talles semblant al IBI actual, la
contribució, executant la sentència arbitral de Ferran el Catòlic de 1512
ordenant fer uns Estims on es valorés de forma justa els béns de cadascú que
servís de base per pagar les talles. Els estaments superiors de ciutat, que
controlaven el govern, s'hi oposaven i això que els cavallers no pagaven
excepte en casos de necessitats defensives especials, ja que feien pagar menys
als seus amics i si no pagaven no passava res. Els agermanats volien suprimir
el deute públic que obligava a pagar imposts indirectes sobre el consum per poder
satisfer els interessos del deute, però els estaments superiors de ciutat
tenien títols de deute públic (censals) que donaven uns bons interessos i no
volien perdre el negoci, malgrat molts estaven en mans de catalans fins al
regnat de Felip II.
Publicat al setmanari Felanitx 2021
No hay comentarios:
Publicar un comentario