CORSARIS I CAPTIUS

 CORSARIS I CAPTIUS

ONOFRE VAQUER

Per IB3 hem pogut veure la sèrie "Pirates a les Balears". Si bé hagués estat adient el títol de Corsaris, ja que pirates n'hi havia pocs i corsaris molts, els historiadors que varen intervenir ho deixaren clar. S'hagués pogut seguir parlant del corsaris mallorquins. Gonçal López Nadal l'estudia a El corsarisme mallorquí a la Mediterrània occidental 1652-169: un comerç forçat (Govern Balear, 1986) i coordinà les VIII Jornades d'Estudis Històrics Locals sota el títol El comerç alternatiu. Corsarisme i contraban, ss. ´XV-XVIII (Institut d'Estudis Baleàrics, 1990), on hi tinc una comunicació sobre la segona meitat del segle XV. A les meves investigacions sobre comerç marítim de Mallorca he trobat notícies sobre corsaris mallorquins entre 1448 i 1700 que recull als meus tres llibres de comerç, a la web llinatgesdemallorca.com i al llibre Captius i renegats al segle XVII. Mallorquins captius entre musulmans. Renegats davant la Inquisició de Mallorca (El Tall, 2014). Coneixem molts de detalls de combats de vaixells de corsaris mallorquins contra francesos i musulmans quan algun moria i la viuda es vol tornar casar, els companys relaten fil per randa com va morir (concessos matrimonials), ho podeu veure a la web de llinatges al segle XVII a l'apartat morts fora. Als mallorquins els interessava la càrrega dels vaixells francesos però no fer captius. Quan els francesos capturaven mallorquins els posaven a remar a les galeres. El 1676 Esperit Bru, francès, diu que anava amb la nau El Portillo, i els prengueren els vaixells de Mallorca, deixaren anar tots els casats i feren restar els fadrins, que de les hores naveguen amb els corsaris mallorquins i molts es casen a Mallorca. Durant la revolta catalana de 1640-1652 els corsaris mallorquins havien impedit el proveïment de Catalunya i havien capturat més de 300 naus enemigues. Quan un mallorquí moria captiu entre musulmans i la viuda es vol tornar casar, una sèrie de companys de captiveri ja alliberats relaten quan foren capturats, la feina que feia al lloc de captiveri (generalment Alger) i com morí. Més interessants són els relats dels renegats que després de convertir-se a la religió musulmana i anar com a corsaris contra cristians fugen al desembarcar per fer llenya o cercar aigua, a llocs com a Formentera o Cala Murta, i es presenten davant la Inquisició dient que renegaren de boca però no de cor i són perdonats. El renegats Miquel Cavaller, de ciutat, i Gabriel Valls, de Maó, amb 50 turcs el 1643 mataren el guardià de la torre del port d'Andratx i captivaren els seus fills, anaren a la vila i captivaren el capità i altres persones, i van davant la ciutat amb bandera blanca i concerten el rescat dels captius.

Alguns renegats relaten una vida que supera qualsevol novel·la o pel·lícula d'aventures. Diego Cordones, de Jerez, es fa soldat a Madrid, va a les guerres de Flandes, a Roma s'embarca per anar en peregrinació a Compostela, a Nàpols es fa soldat al servei de Venècia, fou capturat prop de Constantinoble, fou captiu a Tunis i Constantinoble. Amb el seu amo anà a la Meca, El Caire i Jerusalem. Va aprendre la llengua turca. Va fugir, s'embarca a Esmirna, va a Venècia, Roma, Nàpols, es torna assentà com a soldat. Dormint dins una barca a la platja hi entraren moros fugitius i navegaren 15 dies amb temporals, arribaren a una illeta despoblada, 3 moriren de fam i matà l'altre quan dormia, amb unes tisores l'obrí i es menjà el cor i el fetge. Arribaren galeres d'Alger i el captivaren, els digué en llengua turquesa que no era cristià sinó turc, se'n anà amb ells com a corsari fins que fugí a la costa de Pollença. En realitat no havia renegat, sols s'havia fet passar per turc.     

Els captius que ho passaven més malament eren els que havien de remar a les galeres, altres feien feines més lleugeres. Els més valorats eren els mestres d'aixa que construïen vaixells, altres feien les feines de la casa com els nins capturats joves que acabaven casant-se amb filles del seu amo. Josep Pellicer Pons, que és historiador, té una novel·la històrica, El metge de l'embaixador (Ciutadella, 2014) on dona una visió molt positiva d'alguns dels captius que els turcs s'emportaren de Ciutadella el 1558 que viuen a un imperi de seguretat i felicitat. Distinta era la situació dels que remaven a les galeres. Uns testimonis diuen que remaven a la batalla de Lepanto a les naus turqueses i que foren alliberats per don Joan d'Aústria i anaren a Gènova, un company que tenia la dona a Ciutadella decidir quedar-se allà on morí (Concessos Matrimonials).    

Publicat al setmanari Felanitx el 2022