LA GERMANIA DE MALLORCA

LA GERMANIA DE MALLORCA

Onofre Vaqquer

Enguany s'han publicat un grapat de llibres sobre la Germania que no aporten res de nou. Molts d'autors en el passat havien investigat la Germania, des de Quadrado fins a Josep Juan Vidal. Jo a la meva tesi tinc un capítol on faig una síntesi publicada a Una Sociedad del Antiguo Régimen. Felanitx y Mallorca en el siglo XVI al vol. II (1988), pp. 895-919. També havia tractat la Germania a la Història de Manacor. El segle XVI, de la que som coautor amb Ramon Rosselló (1991) a les pp. 143-150 i 160-164. El 1974 havia transcrit el Llibre de lletres certificatòries la Germania (AH-4806) que té dues parts. A una primera hi ha cartes i crides del virrey Gurrea des dels preparatius a Eivissa fins després de la reducció de la ciutat. Hi ha relació de fets, intimidacions a rendicions i crides. A més va inserir la provisió de Carles V del 14-10-1521 prohibint fer germanies i ordenat obeir a Gurrea a la intimidació que fa als de Pollença el 24-10-1522. A una crida fa a saber la provisió del rei del 24-1-1523 comunicant que no ha admès les raons ni les claus d'or que li presentava un missatger dels agermanats i exigeix obediència. Sols hi ha dues cartes que no signa Gurrea però que van dirigides a ell, una del vicari de Sa Pobla que enviat com a missatger fou apressat pels agermanats a Muro i que des del campanar va veure la batalla de Sa Marjal, i l'altra d'Onofre Ferrandell on li diu que els habitadors del poble de Felanitx estan promptes a obeir al rei i al virrei. Encara que el contingut de la majoria de les cartes de Gurrea no és del tot desconegut crec que seria interessant publicar les cartes íntegres per veure la relació dels fets que fa el virrei i veure com escrivien a l'època, tasca a la que estic dedicat en aquest moment. N'Eulàlia Duran a Les Germanies als Països Catalans (1982) publica tres d'aquestes cartes. Abans de venir amb l'armada, des d'Eivissa el virrei atorga guiatges a algunes persones per poder sortir de Mallorca i no ser detingudes per qualsevol cas o crim exceptuat crim de lesa majestat, heretgia o falsificador de moneda. Dona guiatge a dos felanitxers: Antoni Oliver, fill de Pere Oliver, i Antoni Abrines, fill de Salvador Abrines. A les Informacions Judicials sobre Felanitx es diu que Antoni Oliver, fill de Pere, vingué amb l'armada (núm. 252) i que Antoni Abrines de Salvador, bo i feel, era fora la terra i vingué amb don Ramon Carroç (núm. 297). El 7 de març de 1523 es va rendir la ciutat però sembla que no tot estava pacificat, ja que el 4 de juliol Gurrea parteix del castell de Bellver per anar a pacificar Manacor. El 16 de juliol Gurrea ordenava als batles forans que s'apropiïn de totes les escriptures i cartes referents a la Germania, realitzades des de la primera commoció fins a la reducció, i que les hi enviïn ràpidament. Aquesta documentació requisada ha desaparegut. La segona part de les Lletres Certificatòries són les relacions de penes i composicions imposades a tots els agermanats de Mallorca. La relació alfabètica per llinatges la tenim penjada a la nostra web llinatgesdemallorca.com a l'apartat del segle XVI. Les composicions, en realitat multes, s'imposen a cada un segons les qualitats de les culpes i facultats de llurs béns. Un estudi quantitatiu de les mateixes la publicarem amb el títol "La repressió dels agermanats" a la revista Mayurqa núm. 26 (2000), pp. 57-71.

El 1978 a la revista Fontes Rerum Balearium, vol. II núm. 3, pp. 613-634 publicarem "Documentos sobre la Germanía de Mallorca" a partir de Lletres Missives, cartes enviades o rebudes pels Jurats de la ciutat i del Regne. Són interessants les enviades als consellers de Barcelona sobre la falsedat dels rumors que corrien a aquella ciutat sobre els agermanats i els demanen que no permetin una armada que preparava Francesc Burgues, procurador reial i castellà de Santueri.

Als programes de festes de Sant Agustí publicarem "Joanot Colom era felanitxer" (1991) i "En Joanot Colom no era solleric" (1996). Allà donarem a conèixer els testaments d'un germà i una germana de Joanot Colom que demostren que Joanot i Francesc Colom eren felanitxers. L'amic Joan Miralles afirmà que Joanot Colom era de Sóller (Afers, XI, 1996), després de parlar amb mi rectificà als Vuitè Col·loqui d'Estudis Catalans de Nord-Amèrica de 1995 (Publicacions de l'Abadia de Montserrat). Vaig publicar "Unes notes sobre Joanot Colom" al Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana núm. 55 (1999), pp. 363-364, on donam a conèixer matrimonis de Joanot i de Francesc.

Publicat al setmani Felanitx el 17--2021