El 23-9-2016 el setmanari FELANITX me publica el següent article:
MÉS
SOBRE MITES
L'article que vaig
publicar al Felanitx el 26 d'agost sobre nous mites ha estat contestat per un
pamflet insultant dia 9 de setembre que atribueix les meves afirmacions desmitificadores
a una ideologia anticatalanista. Jo el que feia era reproduir articles
d'independentistes catalans criticant l'Institut Nova Història den Bilbeny com
en Xavier Hernández (que fou director general de la Generalitat per ERC) o el
Centre d'Estudis Colombins d'Omnium Cultural. A la interpretació de la Guerra
de Successió no hi ha discrepàncies entre historiadors científics, com es va
veure al seminari "El final del Regne de Mallorca" que es va fer
l'any passat a l'Arxiu del Regne de Mallorca. Cosa diferent és el que han dit
persones que no són historiadors que han volgut enllaçar la situació de fa tres
segles amb concepcions recents que com ha dit Jordi Canal no té res a veure.
Vicens Vives deia que cap motiu exigeix l'aproximació de dues èpoques
històriques per fer-les cabre una dins els motlles de l'altre. Albareda ha dit
que hi ha hagut una idealització de la situació anterior a 1714 i que cal fugir
de l'anacronisme de projectar concepcions i vivències recents sobre un passat
llunyà. Josep Fontana ha dit que hem de ser capaços de distingir la nostra
postura com a ciutadans de la nostra aptitud científica, i que el historiador
no ha de difondre cap tipus de valors ni
idea, encara que tingui els seus. Roberto
Fernández ha dit que les creences personals d'un historiador no han de
contaminar el seu exercici d'historiador i que no és pertinent fer història
nacionalista o antinacionalista. És molt
recomanable la lectura del seu llibre ("Cataluña y el absolutismo
borbónico") per veure les distintes interpretacions del XVIII català que
s'han donat des del XVIII a l'actualitat. Victor Balaguer, que mai va entrar a
un arxiu, inventor de la majoria de mites del nacionalisme català, va ser
ministre a Madrid per un partit espanyolista i deia que Espanya era la nació i
Catalunya la pàtria, i molts de catalanistes (des de Vicens Vives) han criticat
aquests mites. Relats bíblics que s'havien considerat històrics, com l'èxode
dels jueus d'Egipte, eren mites com ha demostrat Israel Finkelstein
(universitat de Tel Aviv) que considera que no va contra la religió jueva
exposar-lo. Oriol Junqueres ha dit que ell no és nacionalista, que és
independentista.
Fa uns anys sopava a
Cagliari amb Ricard García Cárcel (catedràtic de l'Autònoma, autor de la
Història de Catalunya d'Ariel) i li exposava que la majoria de gent tenia
concepcions sobre la Nova Planta que no es corresponien amb la realitat
històrica. Me va dir que és molt difícil canviar la mentalitat de la gent que
val més deixar-ho córrer. Però davant els dois que hem sentit recentment,
García Cárcel ha escrit: "1714 s'ha convertit avui en el paradigma de la
felicitat perduda i la Catalunya anterior a 1714 se'ns presenta com un món
ideal que sols està a l'imaginari de la voluntat política distorsionadora de la
història", i ha afegit "ens produeix un rebuig enorme la interpretació
de la Guerra de Successió en termes d'Espanya contra Catalunya. És falç i
maniqueu".
Les suposades
llibertats que desapareixen amb la Nova Planta per Vicens Vives eren privilegis
d'una minoria que calia desenrunar per desenvolupar econòmicament el país. El
principal privilegi era que els nobles i el clero no pagaven impostos. Gabriel
Tortella ha afirmat que Catalunya tingué la sort de perdre la Guerra de
Successió i Castella la desgràcia de guanyar-la. Catalunya i Mallorca tindran
un sistema impositiu més modern i equitatiu que Castella, en que es pagarà
segon el patrimoni (cadastre, talles) semblant al IBI, en que pagaran nobles i
clero (que abans no pagaven i eren els més rics). A Castella els nobles
seguiran sense pagar i els altres pagaran l'alcabala, un impost sobre el consum
semblant al IVA. Els no nobles seguiran pagant més a Castella, de manera que la
Corona d'Aragó aportava l'11 % del que es recaptava tenint el 23 % de la població
(Lluís Ribot).
Les afirmacions que jo
faig es basen en el coneixement de la documentació dels arxius. Hi ha gent que
s'ha estranyat de que digués que els austriacistes escrivien sempre en castellà,
però he vist els seus escrits a l'arxiu de Viena (els que s'exilien) i al del
Regne de Mallorca (els dels virreis catalans austriacistes), i els pamflets que
repartien per Barcelona (Biblioteca de Catalunya). Agustí Alcoberro (membre
destacat de l'Assemblea Nacional Catalana) me reconeixia que la llengua catalana
no fou mai una preocupació dels austriacistes ni dels primers nacionalistes
catalans. Tota la historiografia mítica catalanista del XIX (Bofarull,
Balaguer, Sanpere el 1906) està en castellà.
Onofre Vaquer
No hay comentarios:
Publicar un comentario