Setmanari Felanitx 26-8-2016
NOUS MITES
Amb motiu del Tricentenari
hem vist nacionalistes, no historiadors, que a més de repetir mites del XIX
n'han afegit de nous. Han arribat a dir que la Guerra de Successió fou una
guerra de submissió de Catalunya a Castella. Historiadors com Henry Kamen o
Roberto Fernández[1] (rector de la Universitat de Lleida) han publicat
llibres desmuntant mites, i també ho han fet llibres col·lectius[2]. La primera vegada que vaig donar una conferència a
Omnium Cultural de Barcelona me varen regalar un llibre ("Catalunya, la
nació descobridora d'Amèrica") ple de dois on diu que Catalunya tingué
sobirania fins el 1714, que fou la precursora del drets humans i que a Amèrica
durant segles l'únic idioma europeu que es parlava era el català. Que la Guerra
de Successió fou de Castella contra Catalunya no ho ha dit mai cap historiador,
podeu veure els que han dit tots els historiadors catalans des del segle XVIII fins
ara al llibre de Roberto Fernández, i es pot veure que a la segona meitat del
XVIII intel·lectuals de família austriacista (Capmay, Dou) valoraven molt
positivament els governs borbònics, que consideren racionals i modernitzadors,
especialment en l'aspecte econòmic que amb les seves disposicions (supressió de
duanes interiors, proteccionisme enfront als teixits anglesos) permeteren el
gran desenvolupament de Catalunya. Hi ha hagut una idealització de la situació
anterior a 1714 i com han dit els historiadors, des de Vicens Vives, les
institucions que desapareixen amb la Nova Planta eren oligàrquiques, obsoletes
i corruptes.
Jordi (Alzina) Bilbeny considera que
la documentació de la història catalana hauria estat sistemàticament
falsificada per l'Estat espanyol para robar a Catalunya el seu passat i la seva
identitat. Insisteix en que el descobridor d'Amèrica era Joan Colom i Bertran, malgrat s'hagi trobat documentació que el cita
com a mort el 1477. Considera que la malèvola censura castellana canvià la
història. Tota una sèrie de personatges serien catalans: Juan de la Cosa, fray
Juan Pérez, Vespucio, Las Casas, Toscanelli, els Pinzones. Ha arribat a dir que en Cervantes i Santa Teresa eren
catalans. Tants de desbarats han provocat fortes crítiques del Centre
d'Estudis Colombins d'Omnium Cultural, que el varen expulsar del Centre que
declarà que no podia tolerar la difusió de teories demostradament errònies.
Àngel Casals ha parlat de que quan la quimera substitueix la Història, menysprear
la investigació acadèmica per substituir-la por teories pintoresques per difondre-les
sense cap contrast sols serveix per desacreditar culturalment un país.
Davant els nous dois,
Francesc Xavier Hernández (militant d'Esquerra Republicana de Catalunya)[3] a un article, EN DEFENSA DE LA HISTÒRIA DE CATALUNYA,
deia que "en els darrers anys s'han generat relats imaginaris sobre
determinats aspectes de la Història de Catalunya. Tot plegat una malaltissa
obsessió per apoderar-se de referents castellans. Part d'aquest discurs es
sosté des del denominat Institut Nova Història i en general l'argumentació i
les de evidències per sostenir els discursos és inexistent. I tot plegat deriva
en un meta relat no científic que molta gent accepta de manera acrítica com
acte de fe i, desgraciadament, la xerrameca incideix en la bona gent d'aquest
país. Cap dels sostenidors d'aquestes fantasies o falsejaments ha estat capaç
de demostrar res ni de sostenir les seves posicions en publicacions científiques.
Particularment preocupant és que aquests ufòlegs historicistes comptin, cada
vegada més, amb el suport d'entorns polítics. En aquest sentit la presència de
Carod Rovira i Josep Rull en la presentació d'un treball del Sr. Bilbeny a la
Casa d'Amèrica és vergonyosa. Srs. polítics estem parlant de ciència... i això
exigeix rigor. Davant d'aquesta perillosa escalada de la neo-ufologia
historicista a Catalunya, que malmet la nostra imatge internacional i dificulta
el dret dels catalans a conèixer, amb qualitat, el nostre passat, els
científics ens hem de posicionar de manera radical denunciant el intrusisme i
el falsejament".
Onofre
Vaquer
[2] Com el d'Antonio Morales
"1714. Cataluña en la España del siglo XVIII". Cátedra, 2014 (hi ha
un exemplar a la Biblioteca de Felanitx).
[3] I això que Hernandez,
professor de Didàctica a la Universitat de Barcelona, havia estat l'únic
historiador amb una obra divulgativa tendenciosa ("1714. El setge de
Barcelona") criticada per Albareda i Albert Sánchez Piñol per les seves
inexactituds.
No hay comentarios:
Publicar un comentario