martes, 29 de noviembre de 2016

MITES CATALANS

MITES CATALANS
            El 17 de juny publicàveu un article d'Andreu Salom titulat "Catalunya, llegenda i realitat". Precisament s'ha acabat el rodatge de la pel·lícula "Pàtria. La llegenda Otger Cataló i els 9 barons de la fama", en la que participa el gran actor felanitxer Miquel Gelabert. Al meu llibre "Mites i tòpics de la història..." tinc dues anotacions sobre els mites fundacionals de Catalunya. Son aquestes:
            La noblesa i el clergat tenien mites amb el propòsit de reforçar la seva posició social y la seva superioritat política. El mite d’Otger Cataló relata que aquest era un baró de Gascunya, d’ascendència goda, que amb 9 pars continuà la lluita de Carles Martel contra els musulmans i morí a l’assalt d’Empúries. Els seus companys s’uniren a l’exèrcit d’alliberació de Carlemany que expulsà als moros i batià el regne conquerit com a Catalònia, en honor a Otger, i repartí les terres entre els barons, donant-los com a serfs els pagesos que s’havien negat a sublevar-se contra els moros. Així es justificava la servitud. Miquel Coll i Alentorn (que fou president del Parlament de Catalunya) considera que la llegenda sorgí entre 1407 i 1431, i estaria relacionada amb el pacte de la noblesa feudal per resistir-se als desitjos emancipadors dels remences. Otger està calcat d’Ogier de Dinamarca, un heroi de la literatura cavalleresca francesa. Quan al segle XIX el mite d’Otger era insostenible sorgirà altre mite que atribuirà la fundació de Catalunya a Guifré el Pilós.
            Rovira i Virgili (autor de la més monumental Historia de Catalunya) diu que el mite de les 4 barres de l’escut català, segons el qual Carles el Calb mullà 4 dits en les ferides de Guifré el Pilós i els passà per l’escut llis amb camp d’or, és una llegenda inventada per Bernat Boades, rector de Blanes, el 1420, i que en temps de Guifré (últim terç del segle IX) no eren usades divises heràldiques, introduïdes dos segles més tard amb motiu de les croades. Pròsper de Bofarull diu que és una mena.


                                                           Onofre Vaquer
(publicat al setmanari Felanitx el juny de 2016)

No hay comentarios: