LA REPRESSIÓ DELS AGERMANATS

 Al setmanari Felanitx del 26-3-2021 publico aquest article. També es publica a les revistes Porreres i Cent per Cent (Manacor).

LA REPRESSIÓ DELS AGERMANATS

Onofre Vaquer

 

Per reprimir als agermanats vingué de la península una esquadra de 4 galeres i 13 naus comandada per don Juan de Velasco que recollí a Eivissa al virrei Gurrea i als cavallers i ciutadans mallorquins que s'havien refugiat allà. Formarien un exèrcit de dos mil a dos mil cinc-cents homes que desembarcaria a Alcúdia el 13 d'0ctubre de 1522. Gurrea envia un edicte a Pollença demanant obediència, al no fer-li cas ordenar cremar l'església on s'havien refugiat dones i nins, hi hagué de 200 a 400 morts (segons fonts). Els agermanats perderen dues batalles, una prop de Muro, on tingueren mil morts,i altra al Rafal Garcés, entre Inca i Sencelles, amb 500 morts. Després de cada batalla i cada avanç, Gurrea penjava els presoners, en un sol dia en penjà 40 a Inca i 70 a Binissalem. El virrei nomenà a Onofre Ferrandell batle de Felanitx, aquest bravejava d'haver reduït els agermanats felanitxers però el mataren. Molts prestaran obediència a Gurrea, però els més radicals es faran forts a ciutat fins que, per fam i pesta, es rendiran el 7 de març de 1523. Els agermanats enviaren uns ambaixadors a Carles V per justificar la revolta i lliurar-li les claus de la ciutat, però no les va voler rebre ni els va voler escoltar i tornaren amb una carta per Gurrea, en la que sense saber-ho portaven la seva sentència de mort.

A la reducció seguí una forta repressió. Amb posterioritat a la reducció de la ciutat foren executades almenys 189 persones, mentre que a València s’havia executat a un centenar d’agermanats, a Castella a 23 comuners i a Barcelona al final de la Guerra de Successió cap.  El 3-6-1523 Joanot Colom fou passejat damunt un carro, pessigat amb estenalles calentes, degollat, esquarterat, les cases derruïdes i el solar sembrat de sal, posat el cap dins una gàbia a la porta de Santa Margalida i hi va estar fins 1822. El 17-7-1523 es confisquen els béns a 106 agermanats de la Part Forana i a 56 de la ciutat. El 3-10-1523 són condemnats a mort i a confiscació de béns 39 agermanats, el 4 de novembre altres 54, el 1524 altres 34, el 1525 encara es confiscava a 10. El 4-11-1523 es condemna a galeres i confiscació de béns a 45 agermanat (3 de Felanitx) i el 1524 a cinc que avituallaven els reclosos a la ciutat. Al final s’arriba a confiscar els béns a 300 famílies, si bé 61 eren pobres. A Felanitx es confisquen els béns

a 67 famílies però algunes després són composades.

Als agermanats se’ls imposa una composició (en realitat una multa) com persones “delades e inculpades de haver participat, assentit e consentit en lo levament del poble”, les quals composicions “són estades fetes a cada un dels dits inculpats, segons la qualitat de les culpes y facultat de lurs béns, y per les dites quantitats són stats remesos y perdonats, els vius quant a les culpes y béns, e los morts quant a la memòria y béns”. A alguns que pretenien no haver participat en la Germania, “attés que per l’armada feta de manament de sa majestat, són stat liberats de la opresió y tirania que staven voluntàriament, per subvenció de les despeses en dita armada fetes”, els assignen unes quantitats a pagar. Les composicions afecten a 3.652 famílies que havien de pagar un total de 113.288  lliures, amb una mitja de 31. Amb una lliura es podien comprar dues ovelles. La vila que més pagà fou Sóller amb 12.446 ll., amb 254 agermanats, seguida de Llucmajor (12.374 ll., 517 agermanats), Pollença (8.493 ll., 311 agermatas), Inca (7.104 ll., 285 agermanats) i Felanitx (4.535 ll., 187 composats). Porreres, amb 196 agermanats, pagà 5.092 ll., més que Manacor, un terme molt més gran, que pagà 3.890 ll. amb 188 agermanats. A la ciutat el gremi que més pagà fou el els paraires que amb 230 agermanats pagà 7.588 ll. Podeu veure la distribució de les composicions per cada poble i gremi al nostre article “La repressió dels agermanats” a Mayuqa (2000), 26, pp. embargats 57-71, que es pot consultar a la Biblioteca Digital de les Illes Balears dins la web biblioteca.uib.cat. i a Dialnet.       

Les composicions es pogueren pagar a terminis de 1524 a 1526 si bé a algunes parròquies el pagaments s’allargaren fins a mitjan se            gle, en especial els dels morts. Les universitat locals es constituïren en garants de les composicions. A Felanitx trobam una composició de quantia molt elevada, mil lliures (la següent és de 150), imposada Jaume Artigues, àlies Hereu, sense tenir culpes excessives, “acceptà l’offici de jurat y seguia lo que deliberaven los germanats excepto de robar i matar”. Tenia 30 anys i era propietari d’una possessió i havia de pagar 300 ll. de legitima a cada un dels seus tres germans. El 1528 es diu que havia minvat els seus béns en 2/3 i el 1529 els tenia embargats a instàncies de creditors. El 1529 el virrei ordenava al batle de Felanitx que subhastés una casa de Pere Colom per pagar la composició dels agermanats.

A més, els agermanats hagueren de pagar els danys infringits a particulars durant la Germania. A Felanitx el 1528 es redacten uns capítols per pagar mil cinc-centes lliures per danys causats a particulars de la vila i a Joanot de Pachs. Molts d’aquest danys eren gra requisat per les autoritats agermanades a un moment de dificultats d’abastiment. A Llucmajor havien d’indemnitzar amb 1.650 lliures a Miquel Sureda Sanglada, 1.000 pel bestiar d’en Ballester i d’en Vich, 690 ll. a Jaume Montanyans de Galdent i 223 ovelles de Son Frígola. Llucmajor havia pagat 3.045 ll. en municions i vitualles, pel que mogué plet per no pagar més. A 274 individus d’Alcúdia les adjudicaren 31.415 ll  

Podeu veure la relació de tots els agermanats de Mallorca amb el valor dels seus béns i les penes i composicions imposades a la nostra web de llinatges: http://www.llinatgesdemallorca.com/2019/09/01/agermanats-segle-xvi/