LES ESCOLES DE LA REPÚBLICA

 El setmanari Felanitx el 19-3-2021 publica aquest article:

LES ESCOLES DE LA REPÚBLICA

Onofre Vaquer

Joan Baptista Bover parlava de que durant la Segona República es van construir moltes escoles al terme felanitxer però no a S'Horta, i es demanava perquè. La llei Moyano de 1857 establia que les escoles públiques es construirien amb doblers municipals i l'Estat hi contribuiria. El 1926 l'arquitecte Guillem Forteza i el cap d'inspecció, el felanitxer Joan Capó Valldepadrines, organitzaren una assemblea de batles i els demanen que impulsin la construcció d'escoles i sol·liciten al ministeri 5.000 pessetes per escola. El primer govern progressista de la II República volia construir 5.000 escola cada any, l'estat posaria 400 milions i els ajuntaments n'havien de posar 200. A Balears el bienni  1931-32 es construïren 121 unitats. Durant el bienni negre el govern de l'estat frena l'expansió d'escoles però no s'atura si els ajuntaments en volen construir. A Felanitx els anys 1634-36 es feren 6 escoles rurals en terrenys donats pels veïns, a Es Carritxó el solar era municipal. A Son Negre els veïns amb l'ajuda de l'estat i de l'ajuntament ja havien construït l'edifici el 1925. A S'Espinagar l'escola d'Es Puig de l'Anar, en terrenys de la possessió del Puig de l'Anar havia estat construïda pel veïns abans de 1931. Moltes escoles es construïren a solar donats per particulars, per exemple Baltasar Valentí per l'escola del Viver, el matrimoni Thomàs per la del Coll d'en Rabassa, els senyors de Son Gual per la de Valldemossa. A Porto Colom el solar el donà Mateu Mas Moll, a Cas Concos Guillem Obrador Bordoy, a Son Prohens per Antoni Sunyer Pont, a Son Calderó per Esteve Barceló Adrover, a Son Mesquida el meu padrí jove, Onofre Vaquer Valens, donà un tros de la seva pleta. Els meus amics Pere Carrió, Manel Domènech i Antoni Ramis, publicaren "Les escoles de les Illes Balears en temps de la II República" (Edicions Talaiots, 2015), on hi ha informació de totes les escoles, i referent a S'Horta escriuen: Els sortarrins, massivament catòlics i de dretes, es negaren a cedir cap solar al consistori i S'Horta fou, per tant, l'únic nucli que romangué sense escola pública. Malgrat molts de senyors cedien solars, altres no volien que els treballadors aprenguessin massa coses per poder-los controlar. A Ses Salines, el majoral de Sa Vall va anar a dir al mestre Adrover que ensenyava massa i no convenia que els jornalers sabessin massa, no li va fer cas i el primer dia de la Guerra Civil el majoral el va detenir a casa seva i va aparèixer mort a una cuneta de Marratxí.

La Graduada de Felanitx fou aprovada el 1931 per gestions fetes a Madrid pel diputat Gabriel Alomar i el felanitxer Bartomeu Amengual. El 1933 demanen un institut i el ministeri dona llum verda, el 1937 la Junta de Burgos el declarà extingit, però després funcionà un Col·legi Municipal d'Ensenyança Mitjana agregat al Institut Ramon Llull de Palma. També hi va haver una Escola de Treball, a l'edifici de Sa Graduada, que funcionà fins 1937.