NI PROVÍNCIES NI ESTAT
Onofre Vaquer
Al
meu article anterior quan parlava de la llengua dels esclaus no pretenia
rebatre res de l'article de Gabriel Mestre, tant sols apuntar una curiositat. Afirma
que Felip V ens va convertí en una província, per ell una colònia, d'un estat.
No hi ha províncies ni estat fins al segle XIX, abans existia la monarquia
hispànica amb diferents regnes amb lleis diferents i sistemes fiscals
diferents. Sols a València s'imposaren les lleis castellanes però no a
Catalunya ni a Mallorca. Amb motiu del tercer centenari de l'acabament de la
Guerra de Successió es va celebrar a Palma unes jornades amb el títol "La
Fi del Regne de Mallorca", l'actual comte de Savellà (Pere de Montaner),
el que més sap sobre el tema, es va negar a participar-hi per considerar que no
hi ha tal final. No hi ha centralització amb la Nova Planta, hi ha
homogeneïtzació de institucions però cada regne, excepte València, segueix amb
les seves lleis. És un tòpic considera que sols quedà el dret civil (això fou
el 1889). La Nova Planta de Mallorca especifica que en tot lo no comprés
s'aplicaran "todas las Reales Pragmáticas y Privilegios con que
antiguamente se governava ese reyno". El 10-9-1725 els regidors de
Palma escriuen una carta al rei en que sol•liciten que a l'Audiència hi hagi
magistrats de l'Antic Regne de Mallorca "por conservar Mallorca el antiguo
derecho civil, penal, procesal y mercantil que no fue abolido en 1716". A
Catalunya la Nova Planta estableix al article 42 "En tot el que no estigui
en els capítols precedents... s'observen les Constitucions que abans hi havia a
Catalunya, entenent-se que són de nou establertes". Els anys 1833-1836 es
crea l'estat espanyol centralitzat, amb províncies i un sistema fiscal
uniforme. Aquesta centralització per Mallorca fou molt positiva ja que l'estat
central va absorbí el deute històric del regne que els agermanats volien abolir
al segle XVI que absorbia el 90 % dels imposts indirectes.. Després es crea la
nació espanyola (segons Benet Anderson una nació és una comunitat imaginada),
la història espanyolista (obra de Modesto Lafuente i Cánovas del Castillo) i es
pitja l'accelerador per imposar el castellà. Si mirau el famós llibre "La
persecució política de la llengua catalana", escrita per un senador
socialista (Ferrer i Gironès) a la biblioteca del senat, voreu que la majoria
de disposicions contra la nostra llengua són del segle XIX.
Felip
V es va negar, malgrat les recomanacions del seu avi Lluís XIV, a la
continuïtat de les institucions tradicionals, que per Vicens Vives eren
obsoletes, oligàrquiques y corruptes, però no tingué mala premsa fins al segle
XIX. Els fills dels austriacistes valoraren positivament les reformes
borbòniques, ho podeu veure als llibres "Cataluña y el absolutismo
borbónico" de Roberto Fernández (rector la Universitat de Lleida),
"Cataluña y España. Historia de una Pasión" d'Henry Kamen i
"Entre Marte y Astrea. La Corona de Aragón en el siglo XVIII"
d'Enrique Giménez (Universitat d'Alacant). Quan Carlos Martínez Shaw, que durant
molts d'anys fou catedràtic a la Universitat de Barcelona, va deixar Catalunya
va dir que Felip V va ser el rei que més va afavorir els catalans. Ho deia que
va suprimir les duanes interiors entre diversos regnes hispànics, el que va
permetre els catalans anar a vendre els seus productes a Castella sense pagar
aranzels. John Elliott (Creu de Sant Jordi de la Generalitat) ha dit que
Catalunya no hagués pogut desenvolupar la seva indústria sense el
proteccionisme de l'estat espanyol. Des de un punt de vista econòmic Catalunya
no ha estar una colònia, més bé al revés.
No
tinc perquè repetir tot el que he dit en
contra dels mites i tòpics a articles a aquest setmanari i al Diario de Mallorca. Si hi hagués algú
que l'interessés els pot trobat al meu bloc onofrevaquer.blogspot.com i a un
arxivador de l'hemeroteca de la Biblioteca de Felanitx.
No hay comentarios:
Publicar un comentario